O caixa o faixa

Malgrat que la partida es juga a desenes de quilòmetres, o si es repeteix el guió de les negociacions per a la mesa del Parlament potser fins i tot lluny de Catalunya, els representants comarcals dels partits amb marge per desencallar el futur govern de la Generalitat marquen rumb: hi ha voluntat de tancar acords, investir president i no arribar a la repetició electoral que en cas contrari tindria lloc el diumenge 13 d’octubre. A partir d’aquí s’esmicola la unanimitat. No hi ha fórmula compartida. I és que repetint a escala local el debat de dimecres a la cambra catalana, Junts continua demanant una abstenció del PSC que fes viable la presidència de Carles Puigdemont i els socialistes, respecte per la “contundent victòria” de Salvador Illa a les urnes el passat 12 de maig. És en aquesta darrera equació que Antoni Poyato (PSC) i Arnau Martí (Comuns-Sumar) es troben a l’hora de defensar un govern progressista integrat per tots dos partits i Esquerra Republicana. Un pacte a tres bandes que sumaria 68 diputats, el mínim perquè la investidura de Salvador Illa pogués prosperar. “No és qüestió de voluntat política, sinó de números”, assegura Poyato, “les matemàtiques són sempre clares, una dosi de realitat, i els resultats ens diuen que no hi ha alternativa”. Martí apunta en la mateixa direcció: “Tenim moltes diferències i coses per llimar, però nosaltres treballarem fins a l’últim minut per fer possible l’acord progressista. Catalunya no es pot permetre anar novament a eleccions”. Sigui realitat o estratègia, ERC demostra poques ganes de festeig. Com a mínim de portes enfora. Eva Font, la presidenta del partit a Osona, considera que “el missatge de la ciutadania va ser molt clar. Ens van enviar a l’oposició. Els que s’haurien d’entendre són Junts i el PSC. Mentre nosaltres governàvem en solitari bé semblava que ho veien molt clar”. Neus Páez Conscient, tot i això, que ara per ara la sortida sociovergent (77 diputats) no guanyaria cap travessa, Font diu que esperen propostes del PSC: “Tenim molt clar que no investirem Salvador Illa a canvi de res i el que demanem, el nostre model de finançament singular per a Catalunya, difícilment l’avalarà el PSOE”. Pel que fa a Junts, “si aconseguissin l’abstenció dels socialistes podríem parlar d’una hipotètica investidura de Carles Puigdemont, però de moment no hi ha res fet, és perdre el temps”. Aquesta darrera possibilitat constitueix, d’altra banda, l’única que es planteja la formació encapçalada a Osona per Enric Roca: “En aquests moments ningú vol una repetició electoral. Tenim dos mesos per entendre’ns amb ERC i la CUP i que el PSC faci viable amb la seva abstenció la investidura del nostre candidat. Tornarem a votar només si no surten els números i és impossible una coalició”. Representants comarcals de la CUP deixen clar ja d’entrada, per la seva banda, que no se sumaran a cap acord que inclogui o el concurs o l’abstenció dels socialistes. Tampoc veuen massa opcions de teixir ponts amb Junts, que “ni té un programa polític a favor de la gent treballadora ni una proposta independentista”. És per tot plegat que prioriritzen concentrar-se en metes pròpies, en concret, “reorganitzar l’independentisme a partir de la mobilització popular i en l’aspecte social, defensar els drets de les classes treballadores, els serveis públics, l’habitatge i la defensa del territori”. Sabent que d’entrada no se’ls compta per a cap pacte, des del Partit Popular, Pau Ferran pica el crostó a PSC, Junts i ERC. I és que des del punt de vista de l’ara diputat al Parlament, va ser la seva incapacitat de teixir aliances el que va desembocar en la no aprovació dels pressupostos de la Generalitat i, de retruc, els comicis del 12 de maig: “Els emplacem a ells que es posin d’acord i deixin la ciutadania en pau, perquè ha quedat clar que està exhausta d’eleccions”. Ferran es referma, així mateix, en el seu paper d’oposició, amb l’objectiu de treballar temes com la inseguretat ciutadana, les ocupacions il·legals d’habitatge o la sequera. L’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols (Aliança Catalana), va ser també molt contundent dimecres en la seva primera intervenció des del faristol del Parlament. El titular, que Aliança Catalana “no es va presentar per investir espanyolistes o autonomistes”, i que els seus dos representants només estarien disposats a votar algú que “redacti una constitució catalana i una llei d’estrangeria com cal”.

O caixa o faixa

“A Catalunya no solucionem els problemes fins que ja són molt grossos”

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

“Cohesionar un poble disseminat costa, però diria que ens en sortim”

Montesquiu treu pit de tenir una càrrega fiscal per sota la mitjana

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

Refredat, grip i covid: símptomes semblants però malalties diferents