Qui pugui formar govern és qui haurà guanyat realment les atípiques eleccions d’aquest 23 de juliol. I al moment de tancar gairebé l’escrutini, els resultats no ho deixaven clar. Tot i la victòria del PP, el bloc de dretes (amb Vox, Coalición Canaria i UPN) no suma majoria absoluta. Però tampoc hi arribaria –si més no de manera clara– un bloc alternatiu liderat per Pedro Sánchez, en què hi sumin tots els partits d’esquerres més el PNB. Excepte si en aquesta equació hi entrés Junts per Catalunya. Els resultats dels respectius socis han condicionat els dos partits grans: el PP suma 47 diputats però la caiguda d’una vintena que experimenta Vox li posa gairebé impossible el pacte de dretes. A l’altra banda, Sumar amb 31 diputats no acaba d’arribar als 35 que havia obtingut Podemos als comicis de l’any 2019.
Catalunya s’erigeix com un dels bastions socialistes, encara lluny dels seus millors resultats històrics, però els 19 diputats i la victòria en les quatre circumscripcions són una aportació fonamental al resultat del PSOE. La pitjor part se l’emporta l’independentisme en el seu conjunt. Dels 23 diputats que sumaven els partits d’aquesta òrbita fa quatre anys, es passa ara als 14. La pèrdua superaria els 800.000. La patacada més gran és la d’ERC, que perd gairebé la meitat dels 13 diputats que tenia i es queda amb 7, mentre que afectaria menys Junts, amb només un diputat de pèrdua, fet que el converteix en clau a l’hora de comptar majories. El particular duel de les dues formacions es tanca amb un empat en diputats i un lleuger avantatge d’ERC en vots. La CUP queda fora del Congrés –al Senat no s’hi presentava– i s’evaporen els dos diputats que tenia. La sagnia independentista pot tenir dues explicacions: per una banda, l’abstenció activa com a forma de protesta (als municipis amb més vot independentista és on va créixer més) i de l’altra, l’anomenat vot dual: votants d’ERC i Junts que, davant de la por de la dreta espanyola, hagin fet un vot útil pensant a barrar-los el pas. Fet que explicaria, a més de la rotunda victòria del PSC, el bon resultat de Sumar a Catalunya, on s’erigeix com a segona força política.
Una altra possibilitat s’apunta, en la llunyania: un bloqueig com el que va obligar Mariano Rajoy a repetir eleccions l’any 2016 o Pedro Sánchez a fer el mateix l’any 2019. No és impossible que s’arribi a l’atzucac. Però fins arribar aquí encara queda partit.
{{ comment.text }}