La guerra d’Ucraïna compleix un any a primera plana mediàtica, però les hostilitats amb Rússia venen de lluny. On situaríem els orígens?
Ucraïna és el que es coneix com una terra de frontera. I també un lloc de pas. I Rússia no només ho considera un territori que li pertany, sinó que històricament hi situa l’origen del país: el Gran Rus, un terme que neix a l’edat mitjana a l’entorn de Kíiv. I també es tracta d’un país de l’Europa oriental que s’ha anat desplaçant d’estat al mapa: va ser lloc d’expansió d’Alemanya, ha tingut trossos que han passat a Hongria, va ser de l’URSS. El desencadenant més immediat de l’actual conflicte és la política del món occidental de portar l’OTAN a les portes de Rússia. I Rússia ho entén com una agressió. Pensen que Ucraïna és seva i per ells és una perversió que l’OTAN es fiqui en aquest territori. Des d’Europa no sé si s’ha fet la política adequada fustigant més Rússia que buscant la col·laboració. Això, però, no justifica la invasió.
I per què Rússia respon amb un atac militar?
Perquè Rússia pretén restaurar el gran imperi soviètic. La dèria de Putin és mostrar que es van equivocar deixant anar tants territoris després de l’URSS, i que cal recuperar-ne. Perquè l’element cohesionador que utilitza Putin a Rússia és el nacionalisme, amb la idea de recuperar territoris perduts que creuen que els pertanyen i fixar Occident com un enemic.
En la primera justificació de l’atac militar de Rússia a Ucraïna, Putin parlava de desnazificar el país. Hi ha un imaginari de tornar a la Segona Guerra Mundial?
S’ha creat aquest imaginari. I és cert que determinats sectors d’Ucraïna es van acostar al nazisme per oposició a Rússia. Als anys 1932 i 1933, Stalin condemna Ucraïna a una gran fam. El que s’anomena Holodomor. És un període en què el règim soviètic de Stalin es queda tota la producció de cereal d’Ucraïna, i sotmet la població a una fam increïble. Es parla de milions de morts per la falta d’aliment a la zona. Per tant, l’estima d’una part de la població d’Ucraïna cap a Rússia era poca. Amb l’esclat de la guerra hi ha sectors que es posicionen al costat del nazisme. Ara bé, acusar avui en dia de nazi és estrany, ja que el país té el suport d’Israel i hi ha molta població jueva. Per explicar el conflicte actual també cal recordar els fets de la plaça Maidan del 2014, on hi havia elements d’extrema dreta ucraïnesa mostrant el rebuig al govern prorús.
Amb aquest conflicte i els actors que hi intervenen, fa que estiguem tornant a la política de blocs?
Sí. Hi ha un agent que sembla que no hi sigui i és clau en tot aquest conflicte, la Xina. Hi ha una rivalitat brutal per l’hegemonia mundial amb els Estats Units, i anirà a més. Així doncs, pels Estats Units participar en un operatiu per debilitar un dels grans aliats de la Xina com és Rússia és un tema important. I tot plegat ens fa tornar al clima de guerra freda. Rússia és una antiga gran potència, que en dades macroeconòmiques potser ja no destaca a escala mundial, però manté l’armament nuclear.
I cal valorar l’entrada de la Xina en el conflicte armat?
El suport militar a Rússia sembla que ja l’estan donant des del punt de vista de l’armament, ja que el de Rússia era molt antic i poc adequat. Tot i això, la Xina ja ha donat algunes pistes que el que vol és la pau. Que Rússia i Ucraïna s’asseguin. I Rússia sap que molt probablement ho haurà de fer. Però abans de fer-ho vol posar més banderes seves en territori ucraïnès. Ocupar més zones més enllà del Donbass i Crimea. El problema serà que a l’hora de seure, conscient del suport d’Occident que té al darrere, Volodímir Zelenski exigirà que Rússia torni les terres ocupades. El més realista és pensar que Ucraïna haurà de cedir territori. És a dir, Rússia potser no guanyarà la guerra tal com esperava fa un any, però tampoc la perdrà. Putin, i l’aristocràcia econòmica russa, saben que si una potència amb armament nuclear perd una guerra com la d’Ucraïna significarà perdre el poder al seu país.
A la Xina li pesen més els interessos comercials a escala mundial que no els èxits militars?
La Xina fa anys que practica un avenç lent i silenciós. Tenen clar que són la fàbrica del món, i per exemple de cara al 2030 està previst que el seu PIB ja superi el dels Estats Units. La Xina no ha fet moviments per fer soroll ni grans operacions militars, sinó buscar la calma. Una calma que algun dia es trencarà. I precisament la demostració de força pot arribar també a l’entorn del 2030, en el moment en què la Xina pot afrontar la recuperació i demostració que Taiwan els pertany. La Xina ha anat ajornant el conflicte amb aquesta província que va per lliure, però en aquest punt voldrà demostrar la seva superioritat i fortalesa.
En el discurs de l’estat de la nació d’aquesta setmana, Putin va anunciar que congelava un dels pactes de supervisió d’armament nuclear. Què significa això?
Crec que és més un gest de cara a la galeria que altra cosa. Que se supervisin armaments nuclears no vol dir que en deixin de tenir. Si Europa i els Estats Units armessin de manera decisiva Ucraïna amb míssils de llarg abast i aviació –com vol Zelenski–, sí que es podria embolicar molt la troca. Crec que és un gest de Rússia al moviment mediàtic de Biden de presentar-se a Kíiv. És tot un desafiament, això.
I passejar-se per països de l’Europa més oriental, també.
Sí, i fent discursos molt contundents. Biden sembla una persona gran que ha de caure en qualsevol lloc, però ha fet uns discursos molt interessants.
La resolució del conflicte no serà immediata?
A Europa, fa un any li interessava que tot plegat s’acabés ràpid, ja que no es van calcular els efectes que podia provocar una guerra amb Rússia en l’àmbit energètic. El pitjor d’aquests efectes, com era superar l’hivern, ja ha passat. Així doncs, sembla que aquesta situació d’empat es mantindrà.
Una guerra que ha fet veure a Europa el problema de no tenir independència energètica.
Sí, i demostra que Europa no recordava les crisis del petroli dels anys 70, que la van arruïnar. No es van preveure els efectes d’un conflicte amb Rússia, i probablement des d’Europa s’hauria d’haver pres una política més conciliadora que l’estratègia americana. Se sent molt a dir que Ucraïna és Europa. I sí, sense cap dubte. Però Rússia, també. Pensar que es pot fer una Europa sense Rússia i atrinxerar-nos a la frontera ho trobaria fora de lloc. I no s’hauria de confondre Rússia amb Putin, líder d’un règim inacceptable. Plantejar que s’acabi el conflicte a Ucraïna però mantenir una guerra freda amb Rússia, per Europa seria una mala jugada.
El conflicte bèl·lic ha estat un accelerador de la transició energètica?
Sí, i per exemple hi ha més inversions que mai amb el tema del nitrogen verd. Perquè quan parlem de transició energètica sembla que ho fem de plaques solars i molins de vent, i això no genera energia suficient per suplir el petroli i el gas.
Diu poc que com a societat hagi hagut d’arribar una guerra per creure’ns la transició energètica?
Sí, i és curiós que amb tants instituts de prospectives i anàlisi vivim al dia a dia. Un possible conflicte de Rússia amb Ucraïna es podia preveure. Era un dels possibles focus de conflictes bèl·lics. Que Europa no tingués previst què significava això des d’un punt de vista econòmic i energètic és bastant increïble. Sembla que fem molta planificació, però vivim al dia a dia. Europa és fràgil. Un territori més d’idees que de recursos naturals.
No érem conscients del pes d’Ucraïna com a proveïdor de primeres matèries?
No, i és bestial.
