L’exalcaldessa de Vic Anna Erra va de número 4 a la llista a la demarcació de Barcelona de Junts+ Puigdemont per Catalunya. Aquests quinze dies ha compaginat la campanya electoral amb el càrrec de presidenta del Parlament que va assumir l’any passat.
S’ha anat mirant els debats electorals?
Sí. Seguim tot el que passa, les notícies… I evidentment també els debats.
Diria que se n’ha sortit bé, Josep Rull?
Molt. Amb la manera que té d’explicar-se, tan pedagògica, ha deixat clar per quin moment passa el país i el bon govern i lideratge que proposem des de Junts, amb el president Puigdemont al capdavant. Sí que ens sap greu que als debats no hi pugui prendre part ell mateix.
A vostè la vam convidar dimarts al d’EL 9 TV. No hi va poder ser. Per què?
Fins que no es creï la nova mesa del Parlament, suposo que a principis de juny, continuo en el càrrec de presidenta. Això comporta visites, actes institucionals i tota una colla de feines pròpies de la dinàmica parlamentària.
Haurà passat un any i mig al càrrec, des del juny del 2023. N’ha gaudit?
Ser alcaldessa és un dels grans honors que hauré viscut. La presidència del Parlament, i sense esperar-m’ho, un altre. D’entrada m’ho vaig plantejar amb molt respecte i després, amb ganes i il·lusió. Segurament perquè venia del món municipal, m’he fixat entre les prioritats acostar la institució a la gent. És la seu de la sobirania de Catalunya, on es fan les lleis que milloren la vida dels ciutadans, però en general es veu lluny. Per mi ha sigut important voltar, arribar a tot arreu, escoltar i traslladar després al Parlament les necessitats recollides.
A la llista de Junts va tenir clar ja d’entrada que hi seria? La van haver de convèncer?
Som de sempre una proposta transversal, oberta, amb gent de Junts, però també d’altres àmbits de la societat catalana que ens enriqueix amb les seves maneres de fer i de pensar. El president Puigdemont em va demanar si volia formar part del seu equip. Que se m’escollís com a representant de la demarcació de Barcelona en quarta posició és un honor.
Pel nom del partit hi va haver estira-i-arronses interns? Cap altra formació hi fa referència al cap de llista…
Tots els que estem a Junts sabem que el nostre gran líder, el referent, és el president Puigdemont. Treballem dia a dia per millorar la vida de la gent, però també perquè pugui tornar, com tots els que estan a l’exili. Després de sis anys i mig s’ha mantingut perseverant, ha continuat lluitant per Catalunya i els seus drets i llibertats malgrat que personalment podria haver optat per una situació personal més còmoda. Esperem molts vots diumenge i que pugui tornar a ser el president de la Generalitat. Percebem la gent una mica desencisada, desanimada… Per això ens convé un líder que transmet aquesta força i que posa el país per davant de tot.
Amb ell agrupen gent molt diversa, des de Jordi Pujol fins a Valtònyc. Diria que s’ha recosit la trencadissa postconvergent?
Junts ha sigut sempre un partit molt transversal, obert a tothom que cregui en un bon govern per millorar la vida de la gent i portar el país a la independència. Ara potser senzillament se’ns ha tornat a acostar gent que en algun moment s’ho mirava a més distància. Ho celebrem, i els donem la benvinguda, com a tothom qui arriba d’altres espais.
La campanya, vostè l’ha passada a la Catalunya Nord?
En part sí, però per la dinàmica del Parlament volto bastant. Sí que he de confessar que ens ha il·lusionat molt la resposta a la Catalunya Nord. Hem quedat paradíssims de com es desborden els autocars i els actes. També m’ha impactat com s’emociona el president Puigdemont. Aquests sis anys i mig no ha deixat d’estar implicat en Catalunya, però sempre a través d’una pantalla. És emocionant viure al seu costat com es retroba amb la gent i recupera el contacte de tu a tu.
Qui és el rival a batre diumenge?
La ciutadania ha de decidir entre dos models de país. El del senyor Illa, un govern que per prendre qualsevol decisió haurà de demanar permís a Madrid, més conformista i que ha demostrat moltes vegades que per defensar Catalunya no es vol enfrontar amb l’Estat, o el de Junts i el president Puigdemont, en què la prioritat serà sempre Catalunya i aconseguir les màximes competències per decidir des d’aquí: recaptar-nos nosaltres els impostos, tenir totes les competències en immigració… També necessitem aquest govern i lideratge robustos perquè se’ns respecti com a catalans. Em sembla que s’ha perdut el veure’ns com un país amb molt talent i molta força. Els de Junts no volem una Catalunya diluïda, sinó potenciar l’autoestima i aixecar el país des del lideratge d’una persona que prendrà decisions desacomplexadament.
La d’ERC és la primera porta que trucaran post-12-M?
Tenim claríssim que nosaltres sols no podem aconseguir la independència, i que hem d’anar units com amb el referèndum de l’1-O, és a dir que sí. El primer que farem és demanar a ERC asseure’ns i treballar una planificació estratègica. La ciutadania ens demana posar el país per davant. Hem de ser capaços d’entendre’ns.
A Salvador Illa l’hauran afavorit els moviments de Pedro Sánchez de fa un parell de setmanes?
Vam veure de seguida que es tractava d’una tàctica electoral. Fins i tot ens va doldre, perquè el de les persecucions i acusacions és un tema molt greu, i s’ha de tenir memòria: això mateix ho han patit molts líders catalans, polítics i no polítics, com Sandro Rosell. Els cinc dies de reflexió de Pedro Sánchez van ser una tàctica amb l’objectiu d’espanyolitzar unes eleccions en què s’ha de pensar amb i per a Catalunya.
En la relaxació de les mesures vinculades a la sequera també hi veu electoralisme d’ERC?
Esperem que si s’ha decidit això és perquè tècnicament està validat, ens sabria greu que l’objectiu fos electoral. Malgrat tot, des de Junts fa temps que insistim en mesures per la sequera. Ara ens ha plogut i la situació ha millorat, com el 2008, però hem de ser conscients que el problema ja és estructural i irreversible.
Abans parlava d’immigració. Li sembla que és una de les principals preocupacions dels catalans i un tema, per tant, que ha d’entrar en campanya?
Nosaltres volem tenir les màximes competències per decidir en tots els àmbits: educació, infraestructures, habitatge, sequera i canvi climàtic… També immigració. El nostre país ha passat en molt poc temps de 6 a 8 milions de persones, sense haver pogut preveure tot el que calia. Això tensiona les escoles, els hospitals… Exigeix una planificació que volem desplegar amb competències pròpies, i pensant tant a cobrir les necessitats laborals del país com definir les condicions d’una bona integració. Imaginem-nos en el model d’una síndria: la cobertura és forta, que vol dir més regulació a l’hora d’entrar; però un cop dins, mateixos drets i deures per a tothom.
També tenen la banya posada en la llengua…
Hi ha sectors, com el de la justícia o àmbits de l’administració pública, en què és impossible fer vida en català. La nostra llengua també retrocedeix al carrer, en l’ús social. S’hi ha de treballar des dels mitjans, potenciar referents en català a les xarxes… Però també és important la feina de formiga de cadascú: ser nosaltres mateixos protectors de la llengua i no canviar-la, perquè amb això demostrem que donem tant valor al català com a Catalunya.
