Santi Ponce, historiador i professor de la UVic-UCC
El passat diumenge, coincidint amb el seu 89è aniversari, ens deixava Pere Girbau i Bover, un home d’empresa, expresident i cofundador de Girbau, SA, il·lustríssim ex-alcalde de Vic, vidu de Maria Junyent i Rafart.
La trajectòria empresarial i pública de Pere Girbau i Bover s’inscriu en la línia d’aquelles persones de tarannà discret, allunyades del focus mediàtic, que de manera eficient han contribuït de forma decisiva al desenvolupament empresarial del país i alhora han deixat una forta petjada en la conformació dels eixos sobre els quals s’assenta la ciutat de Vic avui. Una trajectòria d’excel·lència sobre la qual apuntem els trets principals.
Pere Girbau, nascut a Vic el 16 de juliol de l’any 1934, juntament amb els seus germans Antoni i Teresa van convertir el negoci familiar en una empresa internacional líder en la producció i distribució de maquinària de bugaderia industrial. Va començar el negoci el seu pare, Joan Girbau i Vilageliu, amb la fabricació i reparació de ràdios, aparells de raigs X i rentadores domèstiques i la venda d’electrodomèstics. A la dècada de 1960 l’empresa refundada pels tres germans i presidida per Pere Girbau es va especialitzar en la producció i comercialització de rentadores de roba, primer domèstiques i posteriorment industrials, en un moment de desenvolupament econòmic on després de les estretors de l’autarquia franquista les famílies espanyoles podien accedir als primers electrodomèstics i al sis-cents o el 2CV. Avui, l’empresa Girbau, SA, liderada per la tercera generació de la família, disposa de sis plantes de fabricació ubicades a Espanya, França i la Xina i té equips instal·lats a més de cent països.
Coincidint amb la reorientació empresarial esmentada, Pere Girbau es va implicar en el moviment associatiu empresarial i en la gestió municipal. A mitjan dels anys seixanta, juntament amb una cinquantena d’empresaris van fundar a Vic l’Associació d’Homes d’Empresa, entitat adscrita a l’Acció Social Empresarial Catalana (presidida des de mitjans de la dècada de 1970 per Pere Girbau), una entitat que alhora estava federada a la Unió Internacional Cristiana de Dirigents d’Empresa (UNIAPAC). Com a empresari i representant d’aquest moviment associatiu, l’any 1966 Pere Girbau assolia les credencials de regidor de l’Ajuntament de Vic en representació dels organismes sindicals. Posteriorment, va liderar diverses associacions nacionals i internacionals vinculades amb el negoci de la bugaderia.
L’any 1987 fou elegit alcalde de Vic, segon alcalde democràtic de la ciutat, en substitució de Ramon Montanyà, càrrec que va ostentar fins l’any 1995. Durant els seus dos mandats, la ciutat va assolir fites cabdals en el desenvolupament urbanístic i en la promoció econòmica i el desenvolupament cultural de la ciutat. Destaquen la consolidació de la ciutat com a capital firal amb l’adquisició de les instal·lacions de la Campsa de distribució de benzines i la construcció del seu pavelló firal; va impulsar la creació del Mercat de la Música de Vic l’any 1989, la fira musical més prestigiosa dels Països Catalans. També va promoure la construcció del pàrquing soterrat de la plaça Major els anys 1990-1991, que, malgrat una certa oposició inicial, ha esdevingut un equipament imprescindible, juntament amb el pàrquing del Passeig. L’any 1991 l’Ajuntament va comprar l’edifici del Sucre, el va restaurar i rehabilitar i en va vendre parcialment la propietat a la Seguretat Social, a la Cambra de Comerç i al Consell Comarcal, amb la qual cosa es va recuperar aquest emblemàtic espai, sense un cost elevat pel consistori vigatà, epicentre de l’expansió urbanística de la ciutat cap a ponent. També es va portar a terme la urbanització del sòl existent entre Vic i Calldetenes, creant el pla parcial de Sant Llàtzer com a gran punt d’unió entre les dues poblacions. L’any 1992, la ciutat de Vic esdevenia subseu olímpica dels Jocs Olímpics Barcelona 92 també gràcies a la insistència del seu alcalde.
Altres aportacions dignes d’esment dutes a terme durant el govern municipal liderat per Pere Girbau foren la construcció de l’estació depuradora d’aigües residuals de la ciutat o el trasllat de l’escorxador municipal fora de la ciutat, gràcies a la modificació de la llei que prohibia la seva construcció a menys d’un quilòmetre d’una granja, substituint-la per una de nova que ho permetia si s’adoptaven les mesures preventives adequades. Pere Girbau va aconsellar al president Jordi Pujol de fer passar l’Eix Transversal (C-25) pel nord de la ciutat, en comptes del traçat inicial previst que havia de passar pel sud, amb la finalitat de connectar millor els polígons industrials existents del nord de Vic i de Manlleu amb les principals vies de comunicació de la comarca. No en va, durant el mandat de Pere Girbau es va posar en marxa el Parc d’Activitats Econòmiques d’Osona. Així mateix, amb la unió de la nova carretera C-25 i la C-17 s’aconseguia de formar un cinturó de ronda a l’entorn de la ciutat.
Pel que fa als equipaments sanitaris i culturals, l’equip de govern municipal va maldar per convertir l’Hospital de la Santa Creu en un centre de cures pal·liatives, contractant el Dr. Gómez Batiste-Alentorn qui hi va iniciar un servei pioner a l’Estat espanyol; va facilitar la conversió del convent de carmelites calçades en la seu del Museu de l’Art de la Pell, que acull la col·lecció de l’empresari adober Andreu Colomer Munmany i també va encabir en un primer moment l’Arxiu Històric Comarcal, i en els seus claustres la Biblioteca Joan Triadú de la Diputació de Barcelona, operativa fins a l’any passat quan es traslladava el seu fons bibliogràfic i documental a la nova Biblioteca Pilarin Bayés.
Un capítol a part mereix l’impuls donat durant el mandat municipal de Pere Girbau als Estudis Universitaris de Vic (EUV). Al llarg dels vuit anys com a president de la Fundació Universitària Balmes (FUB), es va passar de 500 a 3.000 alumnes universitaris. Poc després de finalitzar el seu mandat, l’any 1997 la Universitat de Vic era reconeguda pel Parlament de Catalunya dins el sistema universitari català. El 3 de novembre de 2017, coincidint amb la inauguració del curs del campus UVic, Pere Girbau rebia la medalla institucional de la UVic-UCC en qualitat d’exalcalde i expresident del Patronat que la regeix en reconeixement a la tasca realitzada. Destaquen la creació l’any 1989 de l’Escola Universitària Politècnica, aleshores adscrita a la Universitat Politècnica de Catalunya; la cessió, l’any 1993, de la Casa Bojons com a seu de la Facultat de Traducció i Interpretació; i la construcció, l’any 1994, de l’edifici D del campus de Miramarges, amb finançament de l’Ajuntament de Vic i del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder), que des d’aleshores és la seu de la Biblioteca Ricard Torrents.
Aquestes són algunes de les fites aconseguides durant el mandat de Pere Girbau com a alcalde de Vic i com a empresari. Una gestió plena d’encerts que potser no ha estat prou reconeguda però que ha contribuït a posicionar la ciutat i la comarca d’Osona en el panorama català i que ha facilitat la millora del benestar i la qualitat de vida dels seus habitants. Descansi en pau.
