No fa gaire anys els plens de Ripoll començaven a les 9 del vespre. Més tard es van programar a les 8, però durant un dels mandats de l’alcalde Jordi Munell van avançar-los encara mitja hora més, amb la justificació de “conciliar la vida familiar”. Començant-los abans, s’acabaran també abans, devien pensar els responsables polítics locals. Res més lluny de la realitat.
Aquest dimarts, per segona vegada consecutiva, va ser el rellotge qui va marcar la fi de la sessió, sense ni tan sols donar opció a la vintena de persones que hi van assistir en qualitat de públic de fer els seus precs o preguntes, tal com és costum.
El reglament especifica que els plens poden durar com a molt fins a les 12 de la nit del dia en què estan convocats.
La tendència a esgotar el termini sembla haver-se instal·lat d’ençà de l’accés de Sílvia Orriols a l’alcaldia. I encara que pugui semblar un contrasentit i que a estones algunes intervencions estiguin al llindar de la vergonya aliena –o precisament per això mateix–, el plenari no va ser tan farragós com es podria imaginar.
Després de quatre anys en els quals Orriols va ser ignorada a través del cordó sanitari, ara la seva posició al capdavant del consistori genera tota mena d’interaccions per part d’una oposició que té majoria numèrica, però que actua fragmentada.
El ple de setembre va servir per debatre idees, fer teories filològiques arriscades, recrear una sala de judicis amb Joaquim Colomer com a fiscal, o recriminar comentaris a xarxes socials i en entrevistes, gairebé sempre amb l’alcaldessa com a antagonista dels atacs.
Fins i tot Chantal Pérez (ERC) va reconèixer a Orriols les quatre hores i mitja “batallant” amb l’oposició. Molt abans una Manoli Vega (Junts) conciliadora li havia demanat “un canvi d’actitud”, apel·lant a la responsabilitat del seu càrrec i a la necessitat de teixir enteses per seguir governant, tot acabant per acordar de paraula una reunió pels pròxims dies.
El paper de Sílvia Orriols va consistir a rebatre una per una cadascuna de les interpel·lacions, amb el suport presencial dels seus regidors, que només van intervenir puntualment per fer apunts de les àrees que ocupen. Tots cinc s’adapten encara a un càrrec que cap d’ells havia assumit anteriorment.
Aliança Catalana va veure com li tombaven un manifest per condemnar la politització de la cultura que volien atribuir als organitzadors del Festival de Música Antiga dels Pirineus, i el canvi de denominació de la plaça 1 d’Octubre pel de Primer d’Octubre.
L’oposició va mostrar discrepàncies fins i tot dins d’un mateix grup. En la votació per la modificació de la plantilla de personal de l’Ajuntament, el regidor d’Alternativa per Ripoll-CUP Dani Vilaseca es va abstenir, mentre que la seva companya Marian Medel va fer-ho en contra.
Pel que fa a una moció de suport als detinguts per protestar contra el pas de la Vuelta per Catalunya presentat per la mateixa CUP, els dos regidors del PSC van mostrar-hi la seva negativa, trencant la cohesió del bloc d’esquerres.
No fa gaire temps els plens de Ripoll generaven un interès relatiu. El de setembre de fa cinc anys, el van veure 27 usuaris de YouTube. El de dimarts passat l’han visualitzat fins ara més de 1.500.
Només dues de les persones del públic que hi era presencialment van marxar abans d’hora, malgrat la incomoditat manifesta del pati de cadires de la Sala Eudald Pradell, i que cap d’elles havia sopat excepte que ho haguessin fet en horari inversemblantment europeu a les 7 de la tarda.
El regidor republicà Roger Bosch va qualificar el ple de “carregós” i va demanar que en sessions futures s’estableixi una pausa de descans.
Tot plegat en un vespre en què hi havia partit del Barça al camp del Mallorca. Clar que pel joc desplegat a Son Moix, segurament hi va haver més intensitat i entreteniment al consistori ripollès.
