“Plego perquè vull, i perquè al darrere hi ha un projecte consolidat”

Josep Maria Freixanet no es presentarà a les eleccions municipals del 28 de maig, i d’aquesta manera posarà punt final a una trajectòria de 20 anys com a alcalde d’Olost i 32 al consistori. En aquest extracte de l’entrevista al programa Angle obert fa balanç de tot plegat. Què li ha fet prendre la decisió de no tornar-se a presentar?És una decisió meditada, i a més consensuada amb molta gent. Em semblava que després de 20 anys corresponia la continuïtat, però alhora un relleu. Pot dir allò de “plego perquè vull”?Plego perquè vull, però també perquè penso que darrere hi ha un projecte consolidat. Que es pot dir que és continuista, un concepte que pot semblar avorrit, però alhora crec que és un valor. Un valor que ens ha fet progressar adequadament com a municipi. Per què va entrar en política municipal?Perquè quan vius en un poble i desitges continuar-hi vivint és necessari prendre decisions i assumir compromisos. D’altra banda, quan era a Sant Bartomeu del Grau fent de professor vaig viure un seguit de fets que em van generar molt més interès en l’objectiu de contribuir que les desigualtats disminuïssin, i tothom tingués oportunitats de progressar. I ha aconseguit aquests objectius inicials?Crec que per la part on hi hem pogut posar els nostres ingredients, ho hem aconseguit amb escreix. I amb molta responsabilitat. Estic content i satisfet, però això és una cosa que ho han de valorar els altres. De què està més satisfet de la seva tasca com a alcalde d’Olost?No hi ha futur sense un passat. I al passat hi ha tota una colla d’accions que ens porten a un present i cap a un futur. No entraré al detall perquè no faria bé dir quina m’agrada més que l’altra. Crec que les accions que hem fet són fruit de l’escolta activa i del batec de la ciutadania, i això ens ha de fer estar orgullosos a tots els que hem format part de l’Ajuntament. A Olost actualment només hi ha un partit. Això significa que és una bassa d’oli?Un consell que donaria a municipis d’una dimensió similar al nostre és que cal ser capaços d’aglutinar diferents sensibilitats per fer tirar el poble endavant. No sé si és una bassa d’oli, però en les eleccions del 2019, amb llista única, va participar un 68% del cens i el 87% ens va fer confiança. S’ha presentat per ERC, després vinculat a Acord Municipal, però en els darrers temps s’ha allunyat d’aquest paraigua. Li ha sabut greu?No és que ens haguem allunyat. Al municipi, les oportunitats si no les tenim les creem. I les aprofitem. No hem sigut mai de queixar-nos contínuament, sinó de buscar oportunitats. I això es fa gràcies als equips de regidors i tothom que forma l’Ajuntament. Això ho hem aconseguit. Si després formes part d’un partit o no, no penso que sigui essencial. És essencial tenir clar l’objectiu del municipi. Vol dir que el partit ja no era una eina útil pel municipi?No. Jo sempre he dit que ERC m’ha donat moltes oportunitats, i penso que Josep Maria Freixanet les hi ha tornat amb escreix amb resultats electorals. Jo m’ho he passat molt bé en tots els àmbits en què he participat. I quan se m’ha necessitat, en Frei sempre hi és. Ha canviat molt Esquerra en les últimes dècades?Evidentment que s’ha transformat, millorat i ha canviat. L’any 1987 quan vaig agafar la militància hi havia les circumstàncies que hi havia, i els recursos eren més aviat minsos. Però ho combatíem amb il·lusió i ganes. I penso que si arribes als 35 anys de militància i ho fas amb ganes i il·lusions vol dir que el trajecte ha servit d’alguna cosa. I per què creu que militants històrics com vostè o Pere Prat s’han allunyat del partit, si més no a escala comarcal?En això del passat hi ha moments molt positius, i em quedo amb aquests. Jo no m’he allunyat mai de ningú. I la realitat és que aquests dies, quan he comunicat la meva decisió, m’ha fet especial il·lusió les respostes de companys amb qui hem viscut tot aquest trajecte. Em fa emocionar la seva sensibilitat i ser una persona que sempre ha buscat l’acord. Ara bé, buscar l’acord no vol dir ser feble. Vol dir ser valent. I en aquestes situacions hi ha qui pensa que només es pot dir el discurs que políticament toca. I els que som de mentalitat lliure donem la nostra opinió encara que no coincideixi amb la majoria. I a vegades no agrada. Un dels missatges que ha rebut és el de Joan Carles Rodríguez, el president del Consell Comarcal d’Osona?He tingut ocasió de parlar-hi. I em deia que ell també plegava. Va ser diputat al Parlament. Osona i de retruc el Lluçanès han perdut pes en aquest cambra? Ho dic perquè en l’acord de pressupostos es reben força menys diners que per exemple el Bages.No sé si han perdut pes, però les dades són les que són. I les ha d’interpretar la ciutadania. Aquest dijous hi va haver novetats en la creació de la comarca del Lluçanès. És optimista en aquest tema?La creació de la comarca del Lluçanès no és un titular. És molt més que això. Sé que avui es va amb inputs molt ràpids, i els titulars són el que funcionen. Però jo tinc la necessitat d’explicar el meu concepte d’organització de país, on hi ha d’haver la Generalitat i els ajuntaments. I res més?N’hi hauria d’haver prou. I els ajuntaments hauríem de tenir la capacitat d’associar-nos en mancomunitats per compartir serveis que potser necessitem. Però no calen els consells comarcals, o no tal com els coneixem actualment. La comarca del Lluçanès es pot crear demà mateix. Ara bé, l’Ajuntament d’Olost ha defensat per activa i per passiva que si volem ser comarca ens cal una administració diferent. Que faci les coses fàcils a la gent. Els ajuntaments estem cansats de les teranyines administratives, que ens impedeixen donar solucions ràpides a la ciutadania. A Olost ens revelem contra aquesta situació, i fem una proposta pel model d’administració del Lluçanès. El govern de Catalunya hauria de permetre una prova pilot on es reconegui que la comarca del Lluçanès existeix, però la seva organització no pot ser pesada com la dels actuals consells comarcals. Hi ha entesa al Consorci del Lluçanès?Sé que la setmana passada l’alcalde de Sant Agustí de Lluçanès va dir que els dos grans municipis –Olost i Prats– sempre es barallen. És una percepció legítima, però no obeeix a la realitat. No entona el mea culpa?No. És més, torno a dir que tenir voluntat de consens no és una feblesa i no vol dir fer totes les cessions del món. L’alcalde d’Olost alçarà la veu sempre que calgui i detecti coses que no són justes per la gent que viu al poble. O per tothom que viu al Lluçanès. Les coses s’han de madurar i pensar bé. Olost posa sobre la taula una proposta, que es va consensuar amb altres pobles del Lluçanès. No és una cosa només d’en Frei. En aquest mandat s’ha tornat a parlar de la planta de tractament de residus de Fumanya després que anunciessin el projecte d’ampliar les tones que hi entren. És un dels temes que li ha generat més maldecaps al llarg dels anys?El tema de Fumanya és recurrent. I porta molts anys sense una solució definitiva. S’han fet millores al llarg dels anys, però no acaben de satisfer a ningú. L’administració i els propietaris saben com hauria de funcionar tot plegat. I constatem que la situació no és la més adequada per fer l’activitat que fan. El mandat acaba amb dues bones notícies en l’àmbit urbanístic.En el ple del mes de gener vam aprovar l’adquisició de la finca coneguda com a Cal Maqueda o Ca l’Argimon. És una finca de 7.000 metres quadrats. És una peça importantíssima de cara al present i el futur d’Olost. Pel present, perquè se sanejarà i s’acabarà amb una queixa dels veïns. I de cara al futur, perquè permetrà esponjar els carrers Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona i l’avinguda Catalunya. I fer un accés més directe des del passeig Llopart al consultori mèdic. Farà més fàcil l’accés a la gent gran. Ens dona opcions per millorar la manca d’habitatge al municipi. També s’ha fet el tràmit per donar una nova orientació urbanística a l’antic camp de futbol, on es podran fer equipaments i zones verdes. A Olost els preocupa el tema de millorar la captació de l’aigua?És un tema que ens preocupa i ens ocupa. I com deia, les oportunitats s’han de buscar. Estem connectats als pous de Vila-seca, i tenim el pantà de la Gavarresa. Són dues fonts considerables d’aigua que ens permeten tirar endavant. Ara farem una ampliació d’un nou dipòsit de l’ETAP, i amb això guanyarem en garantia i seguretat. Hem fet una prospecció per fer nous pous i de moment ha sortit negativa. Tenim un altre punt per foradar i veurem quan ho podem fer. Estem actius en la recerca de recursos per ser el màxim de sobirans en qualsevol tipus d’energia, també la fotovoltaica. En transició energètica juguen amb avantatge?Tots busquem els millors jugadors, i si cadascú en la seva parcel·la fa bé la feina aconsegueixes un gran equip. Estem molt contents de comptar amb una persona que hi entén molt en aquest tema. Parlem de Gil Salvans. L’ha beneït com el seu relleu?No es tracta de beneir. Si serà el meu relleu? Ell va dir al programa Angle obert que en Freixanet comunicaria la decisió quan jo ho cregués oportú, i jo també ho faig: Gil Salvans comunicarà la seva decisió quan cregui. Entenc que serà ben aviat. I que podria ser un bon candidat. En sabrà, de no fer d’alcalde?Espero que trobi moltes coses per fer. Tan important és entrar com saber plegar. I com a professor m’agrada dir que educar és possibilitar que els altres s’espavilin. Per tant, l’equip sap que si els convé en Frei hi serà. I quan no calgui, no hi hauré de fer res. I ho tinc clar. Ja m’han arribat alguns projectes en altres àmbits per fer coses que les trobo apassionants.

“Plego perquè vull, i perquè al darrere hi ha un projecte consolidat”

“Emboirats és la família que es tria”

Compaginar la carrera amb la feina

La COP30 evidencia el desfasament entre ambició i realitat

La Fira de l’Avet d’Espinelves tanca amb 120.000 visitants

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

“Portem 22 mesos queixant-nos dels paons i no ens fan cas”

El veí de Barcelona investigat per un terreny a Manlleu evita declarar

Salvador Illa visita Espinelves i Folgueroles