Després de la congelació en l’exercici anterior, i com la gran majoria de consistoris en el context actual, l’Ajuntament de Manlleu apuja tributs de cara al 2024. En les modificacions destaca l’increment de la taxa de deixalles, que té a veure amb la normativa que obliga que el 2025 el cost del servei se sufragi íntegrament amb la recaptació. Això suposarà a Manlleu un augment de 35 euros en la quota estàndard anual, que passarà a ser de 177.
El ple de dilluns també va aprovar una pujada de l’impost de béns immobles del 7%, tot i que l’equip de govern posava el focus en l’objectiu d’incentivar l’activitat econòmica mitjançant altres mesures, com ara bonificacions en les llicències d’obres, i emmarcava l’increment generalitzat d’impostos en la conjunta, des de l’encariment de les factures energètiques fins als tipus d’interès que graven els crèdits o la sentència que ha variat el càlcul de les plusvàlues.
Núria Roura (Junts), la regidora d’Hisenda, hi afegia que “amb la millora dels ingressos municipals, donarem resposta de manera eficient i eficaç a les necessitats de la ciutadania”, entre les quals hi ha mantenir l’espai públic en condicions o treballar en habitatge.
Tots els grups de l’oposició van votar en contra de la modificació de l’IBI, mentre que la CUP ho va fer a favor en la taxa de residus, Ara Gent de Manlleu i Aliança Catalana en contra i Esquerra es va abstenir.
Els republicans van ser especialment crítics amb el govern municipal de Junts i PSC, reconeixent que “segurament era necessari apujar impostos, però no de manera tan considerable i tocant alhora les dues grans figures –IBI i deixalles– quan la ciutadania ja està molt carregada per la situació econòmica global”.
Unes paraules d’Eduard Robles, exregidor d’Hisenda els mandats passats, que van desfermar una pluja de retrets entre ERC i Junts. Els segons, crítics amb la situació en què s’haurien trobat les arques municipals en accedir a l’alcaldia i els primers, defensant la seva gestió –el mandat passat governaven plegats amb Junts– i l’impuls d’accions que, com el nou polígon del pla del Mas, han de generar riquesa al municipi.
A l’espera del pressupost de cara a l’any vinent, qui també va ser molt crític amb les ordenances va ser Ara Gent de Manlleu. I és que, des de la seves files, Benjamí Nieto va qüestionar tot el plantejament dels tributs: “Per què no racionalitzen la despesa començant per fer un exercici de responsabilitat i rebaixar els sous que tenen i tenim els regidors? No podem castigar el ciutadà per la imprevisió de l’Ajuntament durant anys”.
Lleonard Sánchez (CUP) li va agafar el relleu amb un discurs més conciliador: “Ens trobem en una dicotomia. L’increment de preus fa que pateixin encara més les persones desafavorides i desaconsella incrementar taxes, però alhora l’Ajuntament necessita recursos per fer front a les demandes i continuar prestant serveis”. Finalment, hi afegia que, independentment de la fórmula, el que és inqüestionable és que cal avançar en progressivitat fiscal.
