Laia Serrat és des d’aquest mandat l’alcaldessa de Sant Agustí de Lluçanès, un dels pobles amb menys habitants d’Osona. En aquesta entrevista, un extracte de l’Angle obert d’EL 9 TV de dijous, repassa prioritats abans de les eleccions del 2027 i també els reptes del dia a dia en un municipi petit.
Diria que ha canviat en aquests dos anys i mig d’alcaldia?
Personalment potser no es nota tant, però qualsevol persona que assumeix un càrrec així acaba creixent.
Li agrada?
Té coses bones i dolentes, però sí. Per mi compten més les bones.
Amb 29 anys, és l’alcaldessa més jove d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès. El factor edat pesa o, més enllà de la curiositat, zero rellevància?
No pesa, però sí que és cert que quan entres en una reunió com la Laia i després et presentes amb el càrrec, tothom es queda una mica sorprès, per la joventut i per ser noia en un món on falten dones.
I la seva manera de liderar, ha canviat des que va començar?
Vas aprenent a compaginar la vida professional i personal amb la d’alcaldessa, aprens a delegar i a confiar en l’equip, ja sigui amb els regidors o amb la gent que treballa a l’Ajuntament. Personalment és una cosa que agraeixo moltíssim.
Governar un poble petit té el component de proximitat extrema. Ho sap portar?
Sempre ens fixem molt més en una crítica negativa que en una de positiva, però per sort cada vegada hi ha més gent que t’intenta dir les coses que els agraden. Si ja ets autoexigent i només reps queixes, t’acabes castigant molt. Sempre a favor de comentar en positiu.
Quan es troben els veïns i veïnes de Sant Agustí?
Que tinguem tanta població disseminada fa difícil generar un punt de reunió, però la festa major, que cau en ple agost, és un bon moment. Ens veiem d’un any per l’altre i fa gràcia veure com han crescut els petits o, malauradament, trobar a faltar algú que ja no hi és. També passa per Nadal, quan fem cagar el tió tots junts.
Ara són 106 habitants, 54 homes i 52 dones. Han crescut en població.
Amb les pròximes eleccions passarem de tres a cinc regidors. Tocarà buscar dues persones més.
Fa falta ser cinc a Sant Agustí?
Ara mateix cada regidor porta com a mínim tres àrees. Tant pots estar parlant de cultura com de sanitat o d’urbanisme. Costa arribar a tot arreu. Ser algun més anirà bé, també a l’hora d’organitzar festes, però per altra banda pot requerir més negociació entendre’s. Sigui com sigui, benvingudes les mans.
Hi pensen, en les eleccions del 2027?
La veritat és que no. Jo a l’agenda encara hi estic apuntant 2025; fins al febrer no passaré al 2026. En un poble tan petit vivim molt el dia a dia.
No cal que li pregunti si es tornarà a presentar, doncs?
Som superjoves i la vida ens canvia radicalment. No sé on seré d’aquí a un any. Ho decidiré llavors, segons el moment vital i professional.
A banda d’alcaldessa, és fisioterapeuta. La primera part la saben, els seus pacients?
Normalment no ho explico. Sí que és cert que a vegades veuen que domino algun tema i em pregunten com és. Altres cops, per simplificar, explico que soc alcaldessa d’un poble petit.
I quan en diu el nom, la gent què en sap, de Sant Agustí?
Molts cops passa que coneixem els llocs pels seus restaurants. He de citar Ca la Cinta o els Munts. A vegades també Alpens, Sant Boi… Per sort cada cop trobo més gent que ho sap posar al mapa.
Quin retorn està tenint el nou mirador dels Munts?
Justament no fa gaire que n’han reobert el restaurant, els desitgem molta sort. És un lloc que havia caigut una mica en l’oblit i que ara, entre una cosa i l’altra, guanyarà vida.
Va ser una bona decisió tancar les àrees d’aportació d’escombraries?
Fa només quatre o cinc mesos i encara no en tenim dades oficials, però sobretot a Can Coma, on patíem molt turisme d’escombraries, es nota la millora. Haurem de veure a l’Alou.
Què els diuen les primeres reaccions dels veïns?
Feia temps que la gent ens demanava un canvi. El dels residus és un tema difícil a tots els municipis, triïs la fórmula que triïs. A l’Alou, amb el restaurant i les cases rurals, ens costa molt absorbir la quantitat que se’n generen el cap de setmana. De moment crec que ho tenim a ratlla, però la recollida comença a cada casa. És responsabilitat de cadascú.
A quant puja el pressupost de Sant Agustí?
La partida d’inversions, 208.000 euros. Aquest 2026 ens interessa sobretot continuar treballant en aigua, perquè la infraestructura és molt antiga, renovar el vehicle de la brigada i, com sempre, els camins. També modificar mobiliari urbà.
La sequera ha marcat el mandat.
Estem preparant un projecte per sectoritzar molt més la xarxa, perquè ara només tenim dos blocs i perdem molt temps localitzant fuites. La volem modernitzar i posar-hi tecnologia. Pel que fa al pantà, l’any passat en vam executar la neteja, un altre objectiu acomplert.
És un tema important però a vegades impopular, perquè les obres a sota terra no es veuen. Més aviat empipen.
No tenim sala polivalent, un tema encallat de fa molt temps. Sempre dic que hi ha coses urgents i coses prioritàries. La sala polivalent ho era, però arribar a casa i que ragin les aixetes ha passat per davant.
La dependència de subvencions condiciona molt les prioritats polítiques?
Tot el nostre finançament ve de subvencions. Ens nodrim d’això i, sí, hem d’encaminar les inversions cap aquí. En un poble tan petit, no m’entra al cap el concepte de malbaratament.
Mantenen el ritme anual d’arreglar camins?
A Sant Agustí el terreny és de molt desnivell, i amb la pluja de seguida es malmeten. Procurem ser equitatius i si un any actuem a una banda del poble, que el següent sigui l’altra.
Què ha d’haver fet sí o sí abans d’acabar el mandat?
M’agradaria canviar la tanca d’entrada al poble. Pot semblar una cosa petita, però per a nosaltres és important. També ens agradaria habilitar un punt de recàrrega elèctrica i dotar la brigada d’una ranxera.
Tenen un contenciós administratiu obert pel nivell de català que exigeixen al concurs per cobrir la plaça de la brigada. Com acabarà?
Ens estem assessorant jurídicament a través de la Diputació. És una pena que hi hagi entitats que sistemàticament porten processos selectius com el nostre als tribunals. Pot suposar moltes traves a pobles petits on l’únic objectiu és fer bon servei als veïns.
La Fira de l’Hostal del Vilar resisteix. Com s’adapta als nous temps?
La gent també coneix Sant Agustí per això. Aquest any va ser un èxit: va caure en diumenge, va fer bon temps i hi havia un grup de música en directe. Se celebra el 28 de setembre, caigui el dia que caigui. És un punt de trobada fantàstic. Des de l’Ajuntament continuarem col·laborant-hi tant com puguem.
Quin ha estat el moment més complicat del mandat?
Hi ha nits que costa dormir. Abans de dies d’activitats assenyalades, amb el tancament de les àrees d’aportació… Quan hi ha un tema que no és fàcil a sobre la taula, s’ha de saber explicar.
I els moments que compensen?
Quan acabes una obra o un acte i la gent està contenta, això és molt gratificant. Val per mil.
El debat sobre el Lluçanès està tancat o en un futur podrien sumar-se a la comarca administrativa, com esperen els municipis que en formen part?
A la consulta d’ara farà 11 anys va sortir que no. De moment som aquí. Veurem com evoluciona tot i com es desplega el Consell Comarcal.
Amb la Generalitat és fàcil tractar-hi?
En general costa molt que s’escolti els pobles petits. La bona i la mala notícia és que, com que això ha estat una constant, estem acostumats a treure’ns les castanyes del foc. Continuarem així i reclamant quan calgui, evidentment.
