El nom de Jacint Codina (1943-2021) ressonava dilluns al Parlament Basc. Qui l’esmentava era Rafael Ribó, síndic de greuges de Catalunya durant 18 anys, que participava a Vitòria a unes jornades sobre segregació escolar. Des que va impulsar la fusió de quatre escoles de la ciutat i el repartiment equitatiu dels alumnes nouvinguts “l’he citat com a referent en tota la meva carrera política i parlamentària”. Ho afirmava el mateix Ribó durant l’homenatge ciutadà a Jacint Codina que es va fer l’endemà, dimarts, al paranimf de la Universitat de Vic. Va ser referent i pioner. De fet, a Catalunya no s’ha firmat el pacte contra la segregació escolar fins al 2019, més de vint anys després que Codina obligués el Departament d’Educació a modificar el mapa escolar de Vic –com també va fer Manlleu– per repartir els alumnes a totes les escoles, fossin públiques o concertades. Ell ho va tenir clar abans que ningú: “El factor més important perquè hi hagi igualtat entre homes i dones és que hi hagi igualtat d’oportunitats per formar-se i educar-se”. El que va fer en aquell moment Codina a la ciutat de Vic requeria “molta valentia”, perquè no era gens fàcil. Era una decisió que afectava molts aspectes: pedagògics, logístics, econòmics i socials. Es van haver de fusionar grups d’alumnes, claustres de professors, associacions de mares i pares, coordinadors dels centres, recursos materials… “Hi va haver un moment que davant totes les pressions que es van rebre, el Departament d’Educació va estar a punt de llançar la tovallola, en Jacint, però, va persistir”, explicava dimarts el catedràtic de Pedagogia de la UVic Antoni Tort. No tothom va entendre una decisió com la que es va prendre a Vic.
La figura de Jacint Codina la van anar desgranant dimarts des del faristol algunes de les trenta persones que han elaborat textos glossant la figura de qui va ser alcalde de Vic durant 12 anys (1995-2007). Com entenia la política ho defineix molt bé Ignasi Roviró, filòsof i director del col·legi Sant Miquel. Recorda que un dia assegut al despatx d’alcaldia Codina el va sorprendre amb una pregunta: saps què és la política? Abans de poder reaccionar, ell mateix li va respondre que “la política és això mateix que fem ara tu i jo, parlar de la ciutat”. Roviró va entendre la lliçó, es tractava d’una recerca socràtica sobre el bé comú. El més difícil de la política no és fer els carrers d’una ciutat ni fer grans infraestructures, sinó “construir a través de les paraules més justes una vida social cohesionada”. I com recordava dimarts Dolors Solà, exdirectora del Consorci per la Normalització Lingüística d’Osona, considerava que el català també era un element de cohesió i ascensió social. “Tenia molt interès que la llengua catalana fos la llengua comuna a totes les persones que vivien a la ciutat, sobretot amb l’arribada de molts immigrants procedents del Marroc.”
Va ser alcalde durant 12 anys, regidor des de 1979, president del Consell Comarcal i diputat a la Diputació. No va deixar mai, però, el seu ofici de pastisser. La imatge era amb camisa i americana quan feia política, però quan sortia de l’Ajuntament era habitual veure’l amb una samarreta blanca màniga curta travessant la plaça Major carregat amb una safata de pans de pessic o de pastes. “Era un pastisser incansable. Tant li feia elaborar, repartir, està al forn o despatxant. El forn Sant Miquel era la seva segona casa, es desvivia pel negoci”, afirmava Montse Benet, treballadora del forn. Com a polític era murri, però també ho era fora. Era diabètic, però això no li impedia de tant en tant complaure el seu desig llaminer: “Senties que s’obria la porta de la nevera i quan entraves a l’obrador te’l trobaves gaudint d’un brioix o d’una ensaïmada farcida de crema o trufa”. Malgrat els molts elogis en totes les facetes, Benet té clar que, per ella, Codina “era més amic i pastisser, que no amo i polític”.
L’acte de dimarts era el primer de molts actes que es volen fer per recordar-lo, va assegurar Mita Homs, una de les impulsores de l’acte, juntament amb Ignasi Puig. Volen recordar “un referent moral” que ha deixat una empremta profunda en diferents generacions de vigatans i osonencs. Molts dels assistents van reclamar que seria de justícia que se li fes un reconeixement institucional a la seva ciutat –la negativa de Capgirem va impedir que se li entregués la medalla d’or–, però també a nivell de país. De fet, a l’acte hi havia l’expresident de la Generalitat José Montilla i el cap de l’oposició al Parlament, Salvador Illa. Entre les persones que han col·laborat amb escrits dedicats a Codina hi ha l’expresident del Parlament Joan Rigol i l’exconseller i exalcalde de Barcelona Xavier Trias. Montilla va intervenir al final de l’acte assegurant que es tractava d’un reconeixement ciutadà, però també “d’una reivindicació de la política amb majúscules”, posant en valor la feina feta per Codina i molts altres polítics per transformar la societat en una de “més justa, inclusiva i respectuosa amb la diferència”. També van intervenir a l’acte Carme Tena, regidora de Vic del grup mixt, i Maria Balasch, d’ERC, que van assegurar que tot i les diferències ideològiques sempre han valorat la feina feta per Codina. En el parlament final, l’alcaldessa Anna Erra va destacar que Codina va convertir Vic en ciutat universitària i que va poder complir el seu gran somni, el de construir la residència d’El Nadal. Precisament, el bust de Jacint Codina que es va descobrir durant l’acte, elaborat per l’artista gironí Gerard Roca, s’instal·larà al vestíbul d’El Nadal.
{{ comment.text }}