No canvia la tònica al ple de Manlleu i l’equip de govern tornava a aprovar en solitari al ple d’aquest dimarts el pressupost del 2026, un dels punts importants del mandat.
Els comptes pugen a 25,75 milions d’euros i inclouen com a principals inversions (660.000 euros) millores a la piscina, adequar la il·luminació del camp de futbol i instal·lar plaques fotovoltaiques a la deixalleria i a l’escola Quatre Vents.
Tot i que amb partides de menor quantitat, també es preveu reobrir l’oficina d’habitatge –un dels acords amb ERC–, fer obres al clavegueram i posar en marxa un nou espai de restauració al passeig del Ter.
La regidora d’Hisenda, Núria Roura (Junts), va destacar dels números “l’aposta per la vida quotidiana de la gent de Manlleu i que la nostra ciutat sigui un lloc amb serveis de qualitat”.
Les inversions s’emmarquen en un pla que d’ara al 2030 projecta 900.000 euros per al clavegueram, 865.000 destinats a l’asfaltat de carrers i, entre altres, 615.000 per anar actualitzant fanals a tecnologia LED.
Roura va insistir que globalment millora la situació econòmica de l’Ajuntament, amb indicadors com un deute viu del 30% o un estalvi net positiu.
L’argument comú de l’oposició per votar en contra dels pressupostos va ser la poca predisposició del govern a haver-los debatut i treballat conjuntament més enllà d’abraçar propostes puntuals.
A partir d’aquí, CUP i PSC coincidien a assenyalar divergències quant a prioritats.
“No veiem cap partida en relació amb la Regidoria de Promoció de la Llengua, com tampoc una aposta clara per polítiques de joventut, habitatge i, en general, de caire cultural i social que tanta falta fan a la nostra ciutat”, va defensar Montse Rabionet (CUP).
Des del PSC, Aida Montoya insistia en “la despesa desmesurada amb el Nadal”: “Més de 300.000 euros en un municipi que surt d’un pla de sanejament i que té mancances en tantes àrees… L’any que ve, la ciutadania pagarà més impostos per veure llums de Nadal, caramels, tenir un dia més de Porc i Cervesa, una tarda de mirar ocells… Pot ser legítim políticament, però nosaltres no hi estem d’acord”.
Rossend Àvila (Ara Gent de Manlleu) també demanava prioritzar el que sigui de profit “els 365 dies de l’any per als ciutadans de Manlleu”, com ara un bon clavegueram.
Aliança Catalana no va ser present al ple, una absència que se suma a la falta de Jordi Rierola ja al debat d’ordenances.
Des del govern, Eva Font (ERC) va prendre la paraula per reivindicar que els comptes del 2026 inclouen compromisos negociats amb Junts ja abans del pacte: “Confirmem el reforç dels serveis públics i per la cohesió social de Manlleu”. Posava d’exemples la reobertura de l’oficina d’habitatge, l’augment de les subvencions a entitats, la marxa enrere en retallades educatives o una partida per començar a professionalitzar el Teatre Centre.
Roura va dir després que la planificació d’ara al 2030 és important com a full de ruta i per mantenir l’estabilitat pressupostària, però l’oposició contraatacava argumentant que són previsions que corren el risc de quedar en una intenció sobre paper.
L’alcalde pica el crostó a Ara Gent
L’equip de govern comptava que Ara Gent de Manlleu-Pacte Local també votaria a favor dels pressupostos, ja que, segons l’alcalde, inclouen tres de quatre propostes seves (millores en enllumenat i en l’aïllament i la calefacció del pavelló i impulsar una Nit del Mèrit Cultural) i prèviament se n’havia parlat amb Ferran Hortal, el portaveu del grup. Per això, Rovira els va picar el crostó: “Lamento i trobo poc elegant un canvi polític a última hora quan fins i tot teníem una entesa per escrit”. Rossend Ávila va respondre que els havien faltat explicacions.
Reunions “molt tenses” amb la UVic
El debat de pressupostos també va incloure referències a com racionalitzar la despesa i, des de la CUP, Rabionet recordava que mensualment es paguen 14.000 euros a la Fundació Antiga Caixa Manlleu per l’edifici del carrer Baixa Cortada on no s’ha arribat a instal·lar la UVic. Segons Rovira, malgrat que s’utilitza per a moltes altres coses, és cert que no hi ha desembarcat la universitat. Això ha generat “reunions molt tenses” les últimes setmanes. Visiblement molest, l’alcalde va assegurar que “hi ha firmat un conveni i ens hem de fer respectar”.
Endavant l’expropiació de la nau del Cefortem
Després de mesos de debat, amb el ple d’aquest dimarts es confirmava definitivament l’expropiació de la nau del Cefortem, l’espai del passatge Vendrell on en un futur es vol ubicar l’anomenat TechHub, un laboratori tecnològic punter al servei d’empreses, emprenedors i estudiants. L’oposició va reiterar que veu amb bons ulls l’equipament, però no emplaçar-lo en un espai en zona inundable i que exigirà milers d’euros d’inversió. “Podem parlar d’una operació que, com altres vegades, acabi suposant un llast per a les arques municipals”, advertia Toni Poyato (PSC).
No hi haurà director dels mitjans municipals
Una de les novetats de la nova relació de llocs de treball (RLT) és que l’Ajuntament de Manlleu incorporarà la figura de cap de gabinet d’alcaldia, un càrrec que serà de confiança. Per contra, desapareix la plaça de direcció dels mitjans municipals i qui hi haurà al capdavant serà un tècnic de comunicació que penjarà de l’àrea anterior. Segons el govern, el model replica l’existent a municipis com Vic o Sant Feliu de Guíxols, però l’oposició denuncia “un pas més en l’ús partidista dels mitjans públics: renunciem a la pluralitat i neutralitat en benefici de la propaganda”.
Més espai per a l’institut del Ter?
“Decebedora”. És la paraula que va fer servir el regidor d’Educació, Rafa Cuenca (ERC), per referir-se a una reunió amb el Departament en què la conselleria no va assumir cap compromís econòmic de cara a la construcció de l’institut escola del Ter. També se’ls va dir que no és necessari dotar d’un mòdul més el centre, malgrat que comunitat educativa i consistori continuaran treballant per créixer en espai. La CUP proposava al ple estudiar l’opció d’una carpa semioberta. Segons Rabionet, hi ha municipis propers que en disposen.
