El futur dels pressupostos de la Generalitat té una data marcada en vermell: divendres de la setmana que ve, el 20 de març, quan s’ha d’escenificar al Parlament el primer gran examen polític a l’avantprojecte del govern. Si la majoria de la cambra rebutja les esmenes a la totalitat, els comptes podran continuar salvant obstacles i avançant en la tramitació, però la gran incògnita és si ERC afluixarà el pols.
En conversa amb EL 9 NOU, els delegats de la Generalitat a la Catalunya Central i a les comarques gironines confien que hi haurà acord i, per tant, no donen res per perdut. “Ha de ser així: suposen una millora molt gran en quantitat i en qualitat per als ciutadans”, assegura Xavier Guitart, també alcalde de Camprodon.
Precisament des d’aquesta segona faceta reitera com d’important és que els pressupostos tirin endavant: “El món local els necessita. Els ajuntaments no parem de cridar auxili perquè estem molt mal finançats, ens han d’arribar recursos.”
Elia Tortolero, la seva homòloga com a delegada a la Catalunya Central, apunta sobretot a la inversió en serveis públics: “És l’àmbit al qual destinarem dos de cada tres euros, a més a més dels 1.900 milions que aniran a polítiques d’habitatge, un dels grans drames del nostre país.”
Tant ella com Guitart es refereixen, en aquest sentit, a impulsar el pla que preveu dotar Catalunya de 50.000 nous habitatges entre ara i el 2030. Tal com ha anat resseguint EL 9 NOU, de moment han respost a la crida del govern una vintena de municipis d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès que podrien aportar 41 solars.
“Amb unes necessitats socials tan grans som optimistes que els pressupostos s’aprovaran, perquè el món local, que és la primera pedra, ho necessita i s’ho mereix”, diu Guitart.
Entrant al detall d’inversions concretes, a la comarca d’Osona la més elevada és per a la construcció de la plataforma PRIMA, a Gurb, on s’assajaran i validaran projectes d’energies renovables (5,8 milions el 2026 i una previsió de 7,1 milions més el 2027).
Els pressupostos inclouen, així mateix, 4,2 milions per al Consorci Hospitalari de Vic, 1,5 milions per adequar i ampliar les instal·lacions del CAP El Remei i, entre d’altres, les obres del Centre Riudeperes de Sant Tomàs (3 milions).
Una altra partida important, transversal entre comarques, correspon al manteniment de carreteres, des de la C-62 al Lluçanès fins a la C-17 o la C-153. “Som uns grans defensors del reequilibri territorial i això passa per una bona connectivitat en tots els sentits, tant en infraestructures de mobilitat com en telefonia o internet”, sosté Tortolero.
Al Ripollès, una part important de les inversions se l’emporten les empreses públiques que operen a la comarca: 7 milions per a nous remuntadors a Vallter, 5,1 milions per a maquinària a Comforsa i 4,2 milions per a Vall de Núria i el cremallera.
Segons Guitart, un altre “èxit total” són els 4,9 consignats a les obres del pont del Carbur, a la C-38 entre Sant Pau de Segúries i Camprodon: “Fa molts anys que es reivindiquen, a més a més que en pocs mesos hi ha hagut molts accidents.”
Pel que fa a serveis públics, els delegats també expliquen que, dins de les disponibilitats del 2026, s’ha de dotar una partida de 4 milions d’euros per impulsar la construcció de la nova escola El Roure Gros de Santa Eulàlia de Riuprimer i 2 milions per finalitzar la segona fase de l’institut escola Mestre Andreu de Sant Joan.
En el mateix document d’aportacions nominatives hi consten projectes a Roda, Taradell o la coberta retràctil de la piscina de les Masies de Voltregà. També s’hi preveu garantir els recursos necessaris per impulsar el Pla de qualitat de l’aire de la Plana de Vic.
“L’import serà el que es necessiti”, assegura Tortolero, “el compromís de la Generalitat és total per intervenir en un problema que preocupa molt, tal com ens traslladen els ajuntaments”.
Mirat en conjunt, la Generalitat preveu inversions per valor de 31,1 milions d’euros a Osona, 25,8 al Ripollès i 1,9 al Lluçanès, incloent-hi el finançament de la Mancomunitat que ha de gestionar l’etapa transitòria fins que es constitueixi el futur Consell Comarcal.
Des de Vic i Manlleu, els alcaldes Albert Castells (Junts) i Arnau Rovira (Junts) consideren insuficients les partides destinades a les seves ciutats. “Seguirem avançant en la millora de l’atenció primària a Vic, però lluny del que ens mereixem”, lamenta el primer, “també trobem a faltar l’esperat Palau de Justícia”.
En el cas de Manlleu, no figuren als pressupostos necessitats de consens polític al municipi. “Al ple hi hem expressat molts cops la unanimitat pel que fa a l’institut escola del Ter, el nou CAP i la comissaria dels Mossos d’Esquadra”, diu Rovira.
Hi afegeix que “el president Illa ens va donar la seva paraula de comprometre’s amb Manlleu. Hi confiem i esperem que es concreti”.
Altres inversions que es troben a faltar a la comarca són el pavelló de Sant Hipòlit, l’ampliació del Circuit d’Osona o interconnexions entre sistemes d’aigua.
Previstos 2,4 milions d’euros per a les reivindicades obres a la C-153
Entre les diverses partides de l’avantprojecte de pressupostos hi ha la C-153, la principal artèria viària del Collsacabra, amb una consignació de 2,4 milions d’euros.
La darrera gran intervenció en aquesta carretera havia estat el 2009 i l’alcalde de l’Esquirol, Àlex Montanyà (AUD-ERC), recorda que s’han incomplert els criteris tècnics que fixen que s’ha de refer el ferm de manera integral cada 10 o 15 anys: “Els veïns i nosaltres hem forçat la màquina perquè s’hi actués, però les solucions han estat de pedaços i això fa que ara mateix l’asfalt de la carretera sigui irregular, com un puzle. No pot ser de cap de les maneres.”
Segons Montanyà, les obres es dividiran en dues fases, una entre els quilòmetres 0 i 22, és a dir, de Vic a mig municipi de l’Esquirol, i la segona part fins al límit de província.
Es reasfaltarà, se substituiran les barreres de seguretat i es millorarà la senyalització. També s’intervindrà en els accessos a les masies.
“És tot molt necessari. Parlem d’una carretera sinuosa, sovint amb climatologia adversa i un volum important de visitants, a més a més d’autobusos i altres vehicles pesants com tractors”, sentencia Àlex Montanyà.
