Els cent dies de gràcia que habitualment es reclamen per a qualsevol governant han estat inexistents a Ripoll. No van caldre ni cinc minuts per constatar que l’equip de govern estaria sota l’atenta mirada de l’oposició, que de fet ha criticat i alliçonat l’alcaldessa sobre com ha de portar el timó del poble.
La mateixa Sílvia Orriols va haver-se d’agafar ella mateixa la vara perquè, en un gest sense precedents, Jordi Munell va preferir no entregar-li. La fragilitat del govern d’Aliança Catalana ha superat els tres primers mesos amb l’amenaça constant que qualsevol relliscada pot estimular una moció de censura.
L’acció diària d’Orriols no ha estat absenta de polèmiques. Pràcticament cada setmana li ha crescut un nan en forma d’atac frontal, algunes vegades amb la resta de grups utilitzant el mateix redactat en els seus comunicats, ja sigui per la retirada de l’estelada d’espais públics, per identificar la nacionalitat de detinguts a les xarxes socials, o per la tria del glossador de la Diada.
Ella justifica cadascun dels seus actes replicant que els portava al programa electoral que una majoria de ripollesos van votar. Precisament la matinal de l’Onze de Setembre va servir per prendre la temperatura del termòmetre polític local, que si bé no s’ha mogut substancialment respecte a la que marcava al juny sí que ha registrat petites variacions.
Els partits d’esquerres van avançar-se en la tradicional ofrena floral a la tomba de Guifré el Pilós per no haver de compartir espai amb Aliança Catalana. Esquerra, PSC i la CUP han anat de bracet durant tot aquest temps, perllongant l’acord que prèviament a la constitució de l’actual consistori ja havien escenificat amb Chantal Pérez com a hipotètica alcaldessa.
Malgrat haver anunciat que no es repetiria un cordó sanitari que veient el resultat de les eleccions els seus mateixos promotors reconeixen que va ser funest, la gestualitat constata que segueixen fent majoritàriament el buit a Orriols, i que si d’ells depengués ja s’hauria executat la moció de censura.
El paper que estan escenificant Junts i Som-hi Ripoll és lleugerament diferent. Han trobat camins de proximitat política en projectes que semblaven enterrats durant l’anterior mandat, com el del polígon de Can Franquesa o el bike park, i tot i no confraternitzar encara amb l’alcaldessa sí que van assistir i participar en els actes oficials de l’Onze de Setembre.
En tot cas van evitar de fotografiar-s’hi en la imatge oficial del consistori, on Aliança va acaparar el protagonisme per incompareixença de la resta de regidors.
Aliens a la intrahistòria partidista, el poble s’adapta al nou paradigma polític. L’alcaldessa s’ha convertit en una icona que desperta encara animadversions per part d’aquells que l’acusen d’ultradretana i racista, però que cada cop més rep també l’escalf de vilatans que mai hi havien ni tan sols parlat.
Conscients d’aquesta situació, on es va arribar per la manca d’entesa postelectoral i les conseqüències contraproduents que se’n poden derivar, la resta de grups estan a l’espera amb les ungles a punt d’esgarrapar, però calculant el moment adient per fer-ho.
I el que hauria de ser més important, Ripoll, està vivint una etapa de crisi, amb un govern en minoria, una oposició superada per la clatellada dels vilatans i la sensació que tot plegat només pot anar a millor.
L’EQUILIBRI DELS PACTES
- A Campdevànol, tot i el trencaclosques per encaixar un consistori tan fragmentat, Sumem (Junts) (4) i 100% Campdevànol (PSC) (2) van arribar a un acord ràpid per investir Oriol Lázaro (Sumem) com a alcalde. El pacte es va ampliar a la CUP (1), tot i que ja tenien majoria absoluta. ERC i Gent de Poble, amb l’exalcaldessa Dolors Costa, s’han quedat a l’oposició, que es preveu dura.
- A Torelló, ERC ha iniciat el mandat en minoria, però ha tingut la capacitat de trobar acords per aprovar temes importants. Així va ser en el ple de cartipàs, quan l’abstenció de la regidora del PSC Roser Roma va deixar un escenari de vuit vots a favor i vuit en contra. El vot de qualitat de l’alcalde va decidir. La negociació serà protagonista aquesta tardor.
- A Manlleu, aires de canvi a l’Ajuntament de després que Junts guanyés les eleccions amb contundència i pactés amb el PSC. El nou executiu, que va agafar el relleu a dues dècades d’alcaldia republicana, ha començat marcant perfil propi en urbanisme, amb decisions com no tirar endavant dos blocs de pisos socials. Al davant, una oposició que integren quatre partits.
- A Les Masies de Voltregà, l’entesa política, però sobretot entre persones, va facilitar donar continuïtat al pacte entre Sumem per les Masies (PSC) –amb l’alcaldessa Verònica Ruiz– i Gil Codina, que en aquestes eleccions va passar d’encapçalar Junts a ser el candidat de Fem-Ara Pacte Local. Amb la majoria assegurada, Junts i Som Voltregà (ERC) han quedat a l’oposició.
- A Prats de Lluçanès les urnes van deixar diversos escenaris posssibles, i finalment Junts (4) i ERC (4) van deixar de banda les discrepàncies políques que havien marcat les relacions en els últims mandats i van formar govern. En va quedar fora Movem Prats (3), company de viatge de Junts els darrers quatre anys. Caldrà veure com evoluciona el seu paper al consistori.
- A Santa Eugènia de Berga, l’acord entre ERC i els independents va desallotjar Junts, que va quedar-se a les portes de renovar la majoria absoluta. La majoria dels integrants dels dos partits que ara governen s’estrenen al càrrec. L’alcalde republicà, Cristian Parras, té de mà dreta Josep Sallent, dels independents. A l’oposició, Xevi Fernández controla que s’executin els projectes engegats.
- A Tona, més enllà de facilitar l’alcaldia a Lluís Ges (Aixequem), l’acord de govern entre els independents i ERC ha trobat en el suport extern de Junts la peça clau per aprovar o declinar les propostes al ple. Els guanyadors de les eleccions –Tona Avança– han posat el focus en la manca de coherència en algunes votacions, sobretot en temes que s’arrossegaven del passat mandat.
- A Roda de Ter, malgrat que els resultats electorals van ser molt fragmentats -tots sis partits van aconseguir representació-, ERC, IPR i Sumem van aconseguir formar govern. Actualment estan acabant d’ultimar el Pla d’Acció Municipal (PAM) que regirà les línies a seguir en els propers anys. L’alcalde, Toni Mas, fa front a una dura oposició amb Ara Roda d’Albert Serra.
- A Calldetenes, tot i la renovació de cares, es mantenen les tibantors entre ERC i Junts. Els republicans van guanyar les eleccions en vots, però empatant a quatre regidors amb el grup encapçalat per Miquel Riera, que va pactar amb els tres de Compromís per Calldetenes. Costa girar full malgrat la determinació aparent de tots tres partits. Poble en Marxa no va concórrer als comicis del 28-M.
- A Sant Julià de Vilatorta, el nou equip de Compromes@s (Junts), liderat per l’alcaldessa, Marta Cornellas, va tastar als primers compassos del mandat els riscos de governar en minoria. Això els ha portat a sumar a l’executiu la regidora dels independents de La Veu del Poble. AVV-AM, a l’oposició després de 12 anys de govern, ha exhibit múscul i batuta a la majoria de plens.
