S’esperava la sotragada electoral que va patir ERC a les municipals?
Es podia esperar que no guanyéssim, perquè combatre un equip que ha governat durant quatre anys i pot presentar la feina feta és complicat. S’havia fet una bona tasca des d’una oposició de poble i honesta. Però el resultat va ser sorprenent. A banda que el dia de les eleccions va haver-hi uns fets malauradament provocats pel nostre cap de llista, i això tampoc no va ajudar.
Vostè no era el cap de llista. Creu que hauria anat millor en aquest supòsit?
Per poder ser cap de llista a unes municipals cal tenir una disponibilitat de temps que jo no tenia, i per tant tampoc em vaig postular per ser-ne. Veurem d’aquí a quatre anys com s’enfoca tot plegat. La feina que comporta anar de cap de llista requereix dedicació absoluta, i en el meu cas ara mateix és impossible. Una altra cosa és que els fets del dia de les eleccions jo no els hauria protagonitzat de cap manera, ni crec que cap altra persona de la llista tampoc. De fet, no ens expliquem què va poder passar.
Quina lectura n’han fet?
La pressió el va guanyar, i en aquell moment va explotar. Llavors es van produir una sèrie de fets que mai haurien hagut de passar, i que estan fora de lloc en un àmbit municipal d’un poble petit, on la vida social i la proximitat amb els votants és molt important. I això mai es pot trencar de la manera com va succeir.
Creu que pot passar factura en el futur per ERC a Camprodon?
Vam reaccionar molt ràpid. Com a membres de la candidatura no vam tenir explicació de per què ho havia fet per part de Joaquim Coch. Ho vam saber per terceres persones. Però vam actuar de pressa, i en tres o quatre dies ja havíem demanat perdó a través d’un vídeo. I d’una manera elegant li vam demanar a ell que no només fes un pas al costat, sinó que deixés la candidatura. Pot afectar, però si som propositius i no cometem errors penso que revertirem la situació. Una altra cosa seria guanyar l’alcaldia, que ja ho veig més complicat.
El sorprèn la implantació que continua tenint el PSC a Camprodon, al cap de les dècades?
Sorprèn més la gent de fora. A comarques de muntanya, predomina Junts o ERC. Si no és així, és que ha passat alguna cosa de forma interna. A Camprodon no ens ve de nou, perquè és un fenomen local. En altres eleccions que no siguin municipals, els comportaments són homologables als de zones similars. El vot convergent sempre hi ha sigut majoritari, mentre que ERC cada cop té millors resultats. I per darrere hi ha el PSC. A les municipals obtenen resultats perquè han convençut la gent que tenen a llistes, i els vilatans voten la persona. I a més, la persona que ERC presentava va quedar en mala posició.
Els dos partits que hi ha al consistori són teòricament d’esquerres. Hi està d’acord?
Correcte. En el discurs del ple de possessió, ja vaig dir que el 80% dels nostres programes són coincidents amb el que busquem i com desenvolupar-ho. Pel que fa a la vinculació amb els ideals de país i d’anhel d’independència, el nostre grup els té molt clars, i ells, encara que siguin bones persones, potser no els hi tenen tant.
Quines escletxes ha deixat fins ara el govern de Xavier Guitart?
El projecte de mobilitat n’és un. Camprodon ha de fer una aposta decidida perquè els protagonistes siguin les persones i, en canvi, no ho han fet. Al contrari, es manté massa presència de cotxes, com en el cas del carrer València, sobretot ara que s’ha fet nou i no s’ha aprofitat per deixar-lo permanentment per a vianants en tant que eix comercial del municipi. De fet, és un nyap, també per les incidències que s’hi han generat. L’altra discrepància és en el tema dels residus, amb un model caduc, amb molta brutícia al voltant dels contenidors, i fins i tot incivisme. Oferim una imatge dantesca que s’assembla a la de les ciutats on hi ha vaga d’escombriaires, tot i ser un dels nuclis més turístics de tota la comarca. I també cal resoldre l’habitatge, que caldria entomar d’una vegada. Si en quatre anys no resolen aquests àmbits, entendrem que han fracassat.
Ara que ERC i el PSC són socis al Consell Comarcal, això dificultarà fer d’oposició a Camprodon?
No. En ser només dos regidors no podem fer una oposició quantitativa, però, en canvi, la podem fer qualitativa. Quan ERC ens va demanar la posició envers un possible pacte al Consell, ens va semblar bé. Perquè si tots dos equips que estem a l’Ajuntament de Camprodon som també al Consell, és una forma d’obtenir millors fites pel poble. I la nostra és abans que res política de poble, molt abans que política partidista. No estem aquí per fer aquesta política de partit, sinó política municipalista. Ara bé, també serem més exigents, perquè tenen més eines en temes com el dels residus.
El preocupa la implantació que ja té a Ripoll un partit identitari com Aliança Catalana, i creu que seria homologable algun dia a Camprodon?
Ens preocupa a escala de comarca, perquè els discursos de la seva líder quan surt a la televisió o a les xarxes no té en compte els drets humans. I això, al segle XXI, és un problema. Que entri a Camprodon de la manera com ho ha fet a Ripoll, de moment no em fa por. Però és cert que en algun moment es van sentir rumors que podia haver-hi hagut una candidatura a les municipals vinculada a Vox o a l’extrema dreta. I podria ser que algun dia un grup de persones la puguin muntar, o també que es faci una candidatura fantasma. Cal anar amb compte perquè ara mateix hi ha gent que passa per un moment complicat en l’àmbit econòmic, amb dificultats per tirar endavant. I és quan és més fàcil agafar-se a un ferro roent i el seu discurs fàcil.
