La trajectòria entre el govern d’Aliança Catalana i l’oposició a cinc bandes de Ripoll segueix línies cada cop més divergents. Després de la treva de les vacances d’agost, el nou curs polític s’ha iniciat amb tres polèmiques en pocs dies, deixant al descobert plantejaments diametralment contraposats entre els uns i els altres.
Durant la setmana passada, la primera de setembre, van sorgir polèmiques per la retirada de les plaques amb els noms dels nous nadons que s’instal·laven durant la festa de l’arbre, les multes per enganxar el cartell censurat de la festa major, i el debat sobre el paper de vàter a les escoles públiques i qui ha de pagar-lo.
Aquest últim, l’inici del curs escolar, ha portat implícita una controvèrsia que no es veia a venir. ERC de Ripoll va fer públic dijous a les seves xarxes socials un anunci, amb l’escut de l’Ajuntament, on es demanava a les famílies que “cada setmana poseu un rotlle de paper de vàter a la motxilla dels vostres fills i filles. Aquest curs l’Ajuntament no se’n farà càrrec!”.
Els republicans qüestionaven, d’aquesta manera, si són les condicions més idònies per als alumnes ripollesos.
L’alcaldessa del municipi, Sílvia Orriols (Aliança Catalana), nega la veracitat de l’anunci, i afirma que els serveis jurídics del consistori estan estudiant denunciar la publicació. Alhora, però, aquesta circumstància ha posat al descobert que l’Ajuntament ha estat pagant durant anys el paper de vàter de només una de les escoles públiques de Ripoll, i que estan investigant des de quan passa això per demanar les explicacions que pertoquin als que ho van decidir.
Orriols creu que no és l’Ajuntament qui s’ha de fer càrrec d’aquesta despesa, sinó l’administració superior que gestiona el centre, i diu que “si l’escola Joan Maragall es paga el seu paper higiènic, no entenem per què l’Ajuntament ha de pagar el de l’altre centre”, sense anomenar la Tomàs Raguer. Durant l’últim any, afirma que el cost en aquest concepte va superar els 5.000 euros.
La retirada de les plaques amb els noms dels nadons ripollesos que durant alguns anys s’instal·laven a la zona del Pla ha estat criticada sobretot pel regidor independent de Som-hi Ripoll, Joaquim Colomer, que ho considera una “mostra més d’unilateralitat i radicalisme”, mentre afirma que “moltíssimes famílies ripolleses ens hi sentíem identificades i hi podíem veure els noms dels nostres fills”.
En aquest cas, Orriols ho justifica perquè “incomplia la llei de consentiment de dades, tal com ens ha observat més d’un pare”; a banda que estèticament no els agradava, que fa algunes edicions que no se celebra i que s’havia convertit “en un lloc perquè hi pixessin els gossos”.
La polèmica que ha tingut una resposta més unànime per part de l’oposició és la de les multes per enganxar el cartell censurat de la festa major. Els republicans han fet un comunicat considerant-ho com a “atacs a la llibertat d’expressió que no es poden tolerar en una democràcia” i atribueixen també “als nostres afiliats, simpatitzants i altres forces democràtiques de Ripoll” la campanya de difusió del cartell on apareixia una dona amb hijab.
Les multes, que poden anar de 750 a 3.000 euros i que va avançar EL 9 NOU de divendres passat, també han indignat Junts per Ripoll, que dona suport a les persones afectades “per aquest deliri persecutori tan injust” i afirma que “dissentir del que pensa l’equip de govern comporta ser perseguit i sancionat”.
La CUP lamenta que “després de censurar el cartell de la festa major, ara multa veïns de Ripoll per encartellar-lo”, mentre proclama que “no es pot tolerar més”. L’alcaldessa afirma, per la seva banda, que les multes no són per enganxar els cartells, sinó per fer-ho en llocs públics o privats on no està permès.
Malgrat aquesta unitat d’acció puntual i els anuncis reiterats de trobades entre els partits de l’oposició, la música d’una moció de censura segueix surant com una possibilitat, però no n’hi ha cap indici.
La complexitat per conformar un govern a un mínim de quatre bandes o bé de concentració, i les contrarietats que això podria causar de cara a l’opinió pública ripollesa –sobretot després de la victòria també en les eleccions catalanes d’Aliança Catalana– no ho posen fàcil. Tampoc la poca empatia que tenen entre ells alguns líders dels partits de l’oposició.
