El sentit del vot també va per barris. I desgranant el que ha passat en els diversos districtes electorals de Vic, Manlleu i Ripoll es poden extreure conclusions ben destacades: veïnatges molt fidels a una candidatura, un vot de càstig a determinades polítiques o un perfil concret de votant associat a unes sigles. En les tres grans poblacions d’Osona i el Ripollès, però, hi ha un denominador comú: els partits que han guanyat les eleccions ho han fet d’una forma homogènia a les seves ciutats. A Vic i Manlleu, Junts s’ha imposat a gairebé totes les meses: la candidatura d’Albert Castells només ha perdut en 5 de les 44 meses de la capital d’Osona –quatre d’elles ubicades al Salarich, al districte 4, precisament, on vota el candidat de Junts–, mentre que a Arnau Rovira se li van escapar només 5 de les 22 meses a Manlleu, quatre d’elles a l’escola Puig-Agut. El fenomen Aliança Catalana, per contra, es va imposar a totes les urnes de Ripoll.
Entrant al detall de Vic, Junts obté els millors resultats –per sobre del 30%– als districtes 1 i 2, on hi ha col·legis electorals que tenen minats com l’escola Estel o el Palau Bojons. En aquest sentit, temes calents de la campanya com per exemple la ronda Camprodon no han fet trontollar la victòria de Castells en aquests emplaçaments. En els punts de votació més propers al centre de la ciutat també hi obté els millors resultats la CUP. De fet, la candidatura encapçalada per Carla Dinarès és segona força al Palau Bojons, i tam bé obté la segona posició al districte 1 i 2, on s’inclouen col·legis com el Guillem de Mont-rodon i l’escola Estel. A Sentfores-La Guixa, on Junts guanya i per tant passa amb nota l’examen d’apostar per la pacificació del carrer Major, la CUP és tercera força, superada per Ara Vic, segona.
Pel que fa a ERC, com és habitual en els darrers processos electorals obté els seus millors resultats als barris del sud de la ciutat, que coincideixen amb els districtes 3 i 4. En concret, a la mesa 5A del Salarich els republicans hi guanyen per davant del PSC, que són segons. La proposta de la candidata Maria Balasch també va convèncer a la mesa 11 de l’escola Vic Centre, on amb 53 vots rebuts va empatar en la primera posició amb Junts i el PSC. Els socialistes poden anar a buscar l’explicació a la seva crescuda també en el tercer i quart districte. De fet, al tercer hi superen el 10% dels vots obtinguts. I és que és al Salarich on hi ha més ball de victòries entre meses i partits polítics.
En una d’elles, la 8A del Salarich, hi guanya SOMI, i en el global de la secció Josep Anglada és la segona opció més escollida. La seva proposta obté el percentatge de vots més baix al centre de la ciutat, amb un 6,40%. Pel que fa a Vic En Comú Podem, assoleix el seu sostre al districte 4 (6,39%), però punxa a Sentfores-La Guixa i el món rural amb només un 2,51% dels vots.
A Manlleu, Junts s’imposa en el global de la ciutat: al districte 1 –amb el punt de votació al col·legi El Carme–, hi treu el millor resultat (40%), mentre que els resultats més fluixos són al Puig-Agut (23%).
Precisament és en aquesta escola del districte 3 on hi ha més coses a comentar: en quatre meses hi guanyen els socialistes i ho fan amb una diferència de cinc punts respecte a Junts, que queda segona. La candidatura de Marta Moreta també esgarrapa el triomf a la mesa 2B del Casals Gràcia, i en el global del districte 2 assoleix la tercera posició. És al Puig-Agut, però, on només els separen unes dècimes –22,9% pel 23,5% de Junts– per obtenir la victòria general.
La CUP obté el seu millor resultat –un 12,92%– al districte 4, amb el punt de votació ubicat a l’escola Pompeu Fabra. Els resultats més discrets li arriben al Puig-Agut, on es queden al 6,76%. A l’entorn del barri de l’Erm, Manlleu En Comú Podem –encapçalat per Miquel Sánchez– supera el 5% de vots, però la punxada en altres col·legis electorals el deixen sense representació al consistori. Qui s’ha estrenat amb bona nota és la proposta d’Ara Pacte Local: els millors resultats, fregant el 10% dels vots obtinguts, li arriben del Puig-Agut, i per contra obté un 4,5% a Can Puget, ben bé al centre de la vila. La irrupció d’Aliança Catalana arriba a través d’un vot molt uniforme a tot el municipi: en tots els col·legis es mou a l’entorn del 6% de vots obtinguts, sense pics, però tampoc sense punxades. Per últim, la candidatura de Ciutadans passa del 5% de vots a Casals Gràcia i al Puig-Agut. A la resta de punts de votació, però, no supera el 2%.
A Ripoll, els resultats del 28 de maig van ser tota una sacsejada al panorama polític de la capital del Ripollès. En els últims dies, analistes, polítics i periodistes busquen explicacions al fenomen, i fent un cop d’ull a les votacions queda clara una cosa: l’aposta per Orriols va ser homogènia, ja que s’imposa a totes les meses sense excepció, i deixant de banda si els votants pertanyen a un barri o a un altre. Els millors resultats li van arribar des del districte tercer –un 32% dels vots–, un espai que tenia punts de votació a la Sala Eudald Graells –destinada als veïns del carrer Progrés i el barri de l’Estació– i al pavelló, referència del barri de la carretera Barcelona. Per contra, el mínim –un 24%– es va registrar al districte 2, amb meses repartides per la Biblioteca Lambert Mata –vinculada als electors de la carretera de Ribes– i a la llar d’infants Verge de Núria del barri de Sant Pere. Precisament en aquest centre educatiu, el PSC va aconseguir ser la segona força més votada amb el 24% dels vots, a només tres paperetes d’Aliança Catalana.
La desfeta de Junts es fa evident observant que la candidatura de Manoli Vega només assoleix la segona posició en 5 de les 13 meses de Ripoll. Dues d’aquestes són les d’El Galliner, el punt de votació dels ripollesos que viuen al centre. En la resta de meses, la segona posició se la van alternar el PSC, Esquerra i també la CUP, que ho va assolir a la 1A del districte 3, ubicada al pavelló. L’altra cara de la moneda va ser el suport a Som-hi. La candidatura independent encapçalada per l’expresident del Consell Comarcal i exregidor de Junts Joaquim Colomer va tancar des de la cua les votacions en totes les meses excepte una: la de la Biblioteca Lambert Mata.
Un altre fet destacat d’aquests comicis ha sigut la baixa participació, però també un repunt en la presència de vots nuls i en blanc. En el recompte es va detectar que moltes de les paperetes que no es podien validar contenien missatges recordant el referèndum de l’1 d’octubre. Així doncs, afegit a la baixada de suport de les forces independentistes es fa evident que el votant d’aquesta línia ideològica va decidir castigar els partits en aquestes eleccions municipals.
{{ comment.text }}