“La justícia té dèficits importants en aquest país, sobretot en temps de resposta a la ciutadania”, reconeix el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, el vigatà Ramon Espadaler. Així ho ha expressat en una entrevista a l’… i bona lletra d’EL 9 TV, des d’on ha subratllat que la legislatura actual és “de reformes”.
Segons el conseller, la justícia, on la Generalitat de Catalunya hi té competències limitades, necessita tres coses “fonamentalment”: reformes, recursos (humans i nous equipaments judicials) i temps “per revertir la situació”.
Una de les principals reformes impulsades és la Llei d’Eficiència del Servei Públic de Justícia, que canvia l’organització i el funcionament intern dels jutjats (substitueix els jutjats unipersonals per tribunals d’instància en què comparteixen recursos i personal) i alhora proposa un mecanisme de resolució de controvèrsies, en l’àmbit civil i mercantil, pel qual abans de posar un plet s’haurà provat de resoldre.
El que persegueix la norma, en paraules del conseller, és que “la justícia sigui més àgil, perquè la justícia lenta és menys justa”. La norma s’ha anat aplicant progressivament arreu del país i ha anat “raonablement bé”.
“Prima molt que no siguem un factor afegit de dilació i retards”, diu el conseller, que destaca que a mesura que es va desenvolupant es van “avaluant i polint” els aspectes que no funcionen.
Per agilitzar en temps, fa dos anys es van estrenar quatre jutjats penals i un de guàrdia a Barcelona per fer front a la problemàtica de la multireincidència. “Ha estat un pas endavant, però hi ha moltes altres jurisdiccions que necessiten més mans, més jutges i jutgesses”, afegeix.
Precisament, un dels altres grans colls d’ampolla és la manca de jutges. Un altre pas a la llista, doncs, és “incrementar el nombre de jutges”, quelcom que, segons el conseller, ja s’ha fet arribar al Ministeri, que preveu “incrementar subtancialment” en gairebé una setantena a Catalunya.
Un dels aspectes que surten més malparats als jutjats és la llengua catalana. “Estem molt lluny del que hauria de ser i hem retrocedit”, lamenta el conseller, que detalla que en el moment àlgid s’havia arribat a un 20% de sentències en català, i actualment se situa per sota d’un 7%.
Ara bé, tal com subratlla, “el català a la justícia és feina de tots”. En aquest sentit, apunta que des de l’administració s’ofereixen classes de català o es premia els que en fan ús, però l’esforç ha de ser “coral”.
“En alguns llocs es pot arribar a donar que hi hagi més sentències en català que inicis de tramitacions en català.” Per tant, considera que s’ha de prendre consciència des de l’inici fins al final.
Pel que fa a les presons, Espadaler apunta que la població penitenciària està creixent un 3% anualment els últims anys: “Si segueix així pot ser que tinguem un problema de capacitat”. No ho situa com un problema “per demà mateix”, però cal planificar-ho.
De fet, relata que hi ha la capacitat per fer créixer en 300 places dins el mateix perímetre de Mas d’Enric. Més enllà de la capacitat, el conseller posa èmfasi en la seguretat: “Estem fent un esforç molt gran per inhibir i paralitzar drons” que volen entrar a les presons.
També destaca la intenció de “fer un centre de pràctica penitenciària” perquè els funcionaris de presons puguin formar-se. Precisament, està previst que la setmana vinent s’aprovi al Parlament el canvi de condició dels funcionaris per esdevenir agents de l’autoritat.
Amb una llarga trajectòria política –ha estat conseller d’Interior i de Medi Ambient en etapes anteriors–, Espadaler és un dels membres amb més experiència del govern de Salvador Illa.
Malgrat no ser del PSC –exdirigent d’Unió i actualment d’Units per Avançar– confessa que treballa “amb molta comoditat” amb el president i el govern actual.
