L’última cosa que hauria imaginat Marta Rovira quan dilluns es va llevar a Ginebra és que el dissabte següent estaria ballant el Coti x Coti amb la consellera Tània Verge a la plaça de la Catedral de Vic mentre algunes de les Estupendes, la seva colla d’amigues més íntimes, servien cervesa a la barra muntada per a la festa de benvinguda.
Minuts abans, des de l’escenari i davant d’unes 400 persones, havia reconegut que havia tornat de l’exili tal com hi havia marxat: amb molta pressa i gairebé sense temps de fer la maleta ni saber què hi havia de posar. “Hi ha una part de la Marta Rovira que encara és a Ginebra i va tornant de mica en mica”, deia.
Dissabte al vespre van acabar dos dies especialment intensos, per a Marta Rovira –i el seu marit, i la seva filla, i la resta de la seva família–.
Tot s’havia precipitat de manera inesperada, gairebé increïble. Fins al punt que divendres al matí, quan amb la resta d’exiliats amb qui va compartir tornada s’acostaven al pas fronterer de la Jonquera, encara no les tenien totes.
Els venia al cap la imatge d’un control policial amb l’encàrrec de fer alguna cosa per tornar-los a complicar la vida.
Als volts de les 8 del matí, a la Porta dels Països Catalans de Salses (Rosselló), on van fer l’entrada simbòlica al país, havien demanat al centenar d’assistents, premsa inclosa, que evitessin difondre imatges d’aquella primera trobada “fins que no haguem deixat l’autopista”.
Bàsicament per dificultar que se’ls pogués seguir el rastre. Fins que a algú, sàviament, se li va acudir recordar que “ara mateix s’han estat fent directes des d’aquí”. Més rastre impossible. De manera que no va quedar més remei que riure.
El de Salses va ser el moment de les primeres abraçades amb una avançada del comitè de benvinguda que es faria més gran un parell d’hores més tard a Cantallops (Alt Empordà), a tocar de la Jonquera.
Amb Rovira tornaven el diputat al Parlament Ruben Wagensberg, el vicepresident d’Òmnium Oleguer Serra, l’empresari Josep Campmajó i el periodista de La Directa Jesús Rodríguez. A tots ells, fins dilluns, se’ls acusava de terrorisme en el sumari per Tsunami Democràtic.
Però aquell dia el jutge Manuel García-Castellón el va arxivar sencer després que l’Audiència Nacional acceptés un recurs que en demanava la nul·litat des del juliol de 2021, quan va signar una pròrroga de les actuacions fora de termini.
Aquesta era la rocambolesca dimensió de tot plegat, i la incredulitat perquè unes acusacions tan greus i un patiment tan llarg acabessin de la manera més fàcil, i ridícula.
A Salses, una de les abraçades més intenses de Marta Rovira va ser amb l’exconseller de Cultura Lluís Puig, que ja no va poder tirar més avall. Com al president Carles Puigdemont i al també exconseller Toni Comín se li manté el delicte de malversació pels fets de l’1 d’Octubre i el Tribunal Suprem es nega a aplicar-los la llei d’amnistia, per la qual cosa podrien ser detinguts només posar els peus a l’Estat espanyol. “Et vindrem a buscar, eh..?!”, li va dir Rovira mentre l’abraçava.
A Cantallops, a menys d’una hora de Salses, la gent i l’alegria es van multiplicar. I també les ganes d’explicar-ho, però el poble estava sense cobertura de telèfon ni internet per una avaria per culpa d’una tempesta la nit anterior.
Van ser allà les primeres intervencions polítiques, l’alegria per “una victòria que hem de celebrar, perquè fa massa dies que l’independentisme no celebra res” i la consigna de conjurar-se des de la unitat per “acabar la feina que vam deixar a mitges”.
Dissabte, a la plaça de la Catedral, Rovira va insistir en el missatge però va centrar una part del discurs en l’agraïment a Vic pel seu suport i de manera especial a tota la xarxa de contactes que es va desplegar quan va arribar a Suïssa “amb una mà a davant i l’altra al darrere”.
I les cartes, moltes cartes. “En vam rebre amb sorra de la plaça de Vic i de la platja de Palamós”. Les van anar guardant en urnes de l’1 d’Octubre “i eren la nostra lectura abans d’anar a dormir”, explicava. I la gran quantitat d’embotits, també, “que vam haver de congelar”. I tot i així, va afegir, “encara no haurem aconseguit que a en Raül [el seu marit] li agradi la llonganissa”.
Recepció institucional a l’Ajuntament de Vic
Abans de l’acte públic, Marta Rovira va ser rebuda a l’Ajuntament de Vic per l’alcalde, Albert Castells, i la resta del consistori tret del grup de Josep Anglada. També s’hi van acostar l’exalcaldessa i expresidenta del Parlament, Anna Erra, el portaveu de Junts a la cambra catalana Albert Batet i el senador republicà Josep M. Reniu. Després de signar al llibre d’honor hi va mantenir una reunió a porta tancada.
Rovira, que anava acompanyada dels seus pares i del marit, Raül Presseguer, va escriure en la dedicatòria que “Vic és una ciutat que impregna caràcter i es fa enyorar” i que la Plaça “és una de les coses que més he somiat aquests anys lluny de casa”. Va ser obsequiada amb el Pessic de Sant Miquel i rams d’espígol per a ella i per als pares.
Rovira crida a refer la unitat independentista
Entre divendres i dissabte, Marta Rovira va tenir quatre intervencions de calat polític: a Cantallops; al Consell Nacional d’ERC a Barcelona, on també va tenir una rebuda solemne; a l’Assemblea de Dones del partit, dissabte al matí a Olesa de Montserrat, i també a l’acte de Vic.
En totes va reivindicar la seva tornada de l’exili com una victòria, perquè “ens volien rendits, que cedíssim, que ens ho repenséssim, però hem superat la repressió i tornem més fortes i convençudes que mai”, va dir.
A Vic, la secretària general d’ERC va admetre que, malgrat l’alegria pel retorn, “el que em trobo és una mica desolador, després que l’independentisme hagi perdut la majoria al Parlament”. De manera que, segons va afegir, “ens caldrà recosir des de cotes molt inferiors a les que mai hauríem imaginat”.
Però es va conjurar per fer-ho possible, “perquè ho necessita el país, la seva llengua, la seva cultura, la seva gent i el seu progrés social i econòmic”.
Rovira va advocar perquè el moviment independentista posi en valor les seves fortaleses, “que són moltes”, estrenyi lligams i abandoni “una discrepància estèril que no ens porta enlloc”. Va dir que “si una cosa vam aprendre el 2017 és que no vam ser prou per continuar endavant. I continuar endavant vol dir sumar més gent i preparar-nos millor per tornar a votar”.
El seu retorn ha coincidit, també, amb un moment particularment intens al partit i al país. En el primer cas, per la crisi oberta arran de l’afer pels cartells de l’Alzheimer dels germans Maragall, i en el segon per les negociacions de cara a la investidura del president de la Generalitat.
En clau interna, Rovira va ratificar davant del Consell Nacional d’ERC que el 30 de novembre deixarà la secretaria general del partit i que “no seré candidata a res, i menys per anar contra Oriol Junqueras”. Amb ell es va abraçar a Cantallops, com amb tants altres càrrecs d’ERC que la van anar a rebre a l’Empordà, a Barcelona o a Vic.
També la van acompanyar en un moment o altre els màxims responsables d’Òmnium i de l’ANC, Xavier Antich i Lluís Llach; càrrecs de Junts com Jordi Turull, Anna Erra o Albert Batet, i de la CUP, com Carles Riera o Gabriela Serra. Dels companys de partit d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès, Teresa Jordà, Josep M. Reniu, Margarida Feliu, Joan Carles Rodríguez o Isaac Peraire.
L’últim tram de la intervenció de Marta Rovira a Vic va ser per donar per clausurada la campanya Free Rovira, “però a partir d’ara em sumo a la campanya del Free per a totes les persones que continuen patint repressió”, citant els CDR i altres per a qui es mantenen causes obertes.
