La ressaca de l’elecció de Sílvia Orriols per dirigir el consistori ripollès està resultant llarga. Els partits derrotats a les eleccions que van ser incapaços d’articular en tres setmanes una alternativa a una alcaldessa inesperada que només comptava amb la inoperància de la resta com a aliada, tampoc són capaços de deixar de llançar-se acusacions creuades per treure’s responsabilitats de sobre. I mentre Orriols ha començat a governar, la resta de candidats s’ha dedicat a organitzar rodes de premsa per tirar-se els plats pel cap.
Una futurible moció de censura ha estat l’únic denominador comú on han coincidit el bloc d’esquerres format per ERC, PSC i CUP, i el gran perdedor de les eleccions municipals, Junts. La candidata dels postconvergents, Manoli Vega, va convocar una roda de premsa que tenia tots els ingredients per semblar una dimissió individual o col·lectiva, però que es va quedar en una simple justificació d’allò que va conduir al resultat final de dissabte passat. Vega va insistir a dir que la resta de forces són culpables d’haver-se fet enrere d’un pacte de govern que fins i tot, segons ella, ja tenia esborrany de discurs d’investidura. El relat de Junts situa Chantal Pérez (ERC) com a alcaldessa fins a quarts de 9 del vespre de divendres, quan una trucada “de deu segons” dels republicans va comunicar que no es trencava l’acord d’esquerres, contradient la voluntat de Vega per deixar-ne la CUP a fora. A partir d’aleshores, i malgrat els esforços de les respectives executives nacionals, la postura de tots dos partits principals ja va ser inamovible, amb Vega i Pérez com a respectives alcaldables. També va retreure les escridassades de la plaça de l’Ajuntament quan els càrrecs electes passats i presents de Junts van sortir de la Sala Abat Senjust, proferides pels participants en la concentració anònima antifeixista. Però alhora va deixar oberta una porta a una moció de censura, un cop s’hagi “refredat” l’escenari actual, entre tots els partits que pensen diferent d’Aliança Catalana, sense descartar-ne ara la CUP, tot i situar-la als antípodes del seu partit.
L’ombra d’autocrítica no va aparèixer en una compareixença on Vega va estar acompanyada dels dos regidors electes, Josep Isern i Maria Soldevila, i del quart de la llista, Ferran Raigon, que no van intervenir-hi en cap moment. En canvi, no va dubtar a dir que el 58% dels ripollesos la feliciten per la seva “valentia i coherència”, tal com va passar després de la missa de diumenge a la qual va assistir. No va explicar, però, que algun membre significat del partit ja se n’ha donat de baixa en desacord amb com es van portar les negociacions de la setmana passada. Respecte al pols que ha mantingut la direcció de Junts amb la cúpula del partit a Ripoll, va reiterar sentir-se còmoda en el partit i que en tot cas no han rebut cap input en relació que els faci pensar que no els volen formant-ne part.
Tampoc van entonar cap mea culpa els capdavanters d’ERC, PSC i CUP que 24 hores més tard van convocar la premsa per explicar la seva versió dels fets. Els deu segons de conversa de divendres van ser deguts, segons Chantal Pérez, al fet que Vega els va dir que “no cal parlar-ne més”. Des d’aleshores “no podíem donar-li un xec en blanc” i tant ERC com PSC van evitar que la CUP fes un pas al costat, tot i la predisposició de Dani Vilaseca a fer-ho per evitar el que va acabar passant. Republicans i socialistes van preferir regatejar el veto que pretenia Junts. Tot plegat els fa pensar que als successors de Jordi Munell ja els anava bé que Orriols comenci el mandat al govern, encara que no descarten refer-hi ponts d’entesa d’ara endavant. Abans de la seva compareixença, els tres grups d’esquerres pretenien demanar la dimissió de Manoli Vega abans de teixir noves complicitats. Finalment, no van verbalitzar-ho, demanant això sí que Junts faci costat a l’entesa d’esquerres per formalitzar una moció de censura que hauria de revertir l’alcaldia en favor de Chantal Pérez.
La crisi ripollesa ha afectat també el pacte del Consell Comarcal entre Junts i ERC, que tot i haver-se formalitzat des de fa una setmana i mitja, ha tremolat d’ençà del matí de dissabte.
I mentre els uns i l’altra es tiraven els plats pel cap, la nova alcaldessa –o batllessa– ripollesa va prendre possessió del seu despatx, va reactivar el foc de la nit de Sant Joan després d’uns anys sense celebrar-se per la pandèmia, i va rebre un hotel d’insectes fet de fusta que s’instal·larà al passeig del Freser de mans dels nens d’I5 l’escola Vedruna.
L’actual oposició no està per un nou cordó sanitari, i prefereixen estudiar les propostes més immediates de la líder d’Aliança Catalana, fins i tot reunint-se amb Sílvia Orriols abans de concretar-se el cartipàs.
Només Dani Vilaseca ha dit que no hi aniria. Manoli Vega ja ho va fer dimecres, en una trobada que alguns periodistes han descrit “breu i amb retrets”. I Joaquim Colomer (Som-hi Ripoll) es manté en un provisional segon pla, conscient que la seva única regidoria no és encara transcendent, alhora que els seus excompanys de Junts li marquen la mateixa línia vermella que, en canvi, el bloc d’esquerres no li ha traçat.
Per la seva banda l’atenció mediàtica generalista està rebaixant progressivament el seu to, com a mínim fins que el full de ruta que proposen els partits d’esquerres no acabi de fructificar. El bloc d’esquerres no hi posa data, però la seva escenificació constata que tampoc tindran massa paciència. Per ara ningú sembla calcular quin cost pot tenir a quatre anys vista, potser perquè l’amenaça de Sílvia Orriols de postular-se a la presidència de la Generalitat ha alertat les executives nacionals d’uns partits que han deixat de tenir Ripoll com un actor secundari de la política catalana, per posar-la fins i tot per sobre d’algunes capitals de circumscripció. I malgrat aquesta evidència, tots plegats no deixen de repetir que les decisions del futur de la vila es prendran a la vila.
{{ comment.text }}