El ple de Ripoll de dimarts va viure un nou capítol de la polèmica generada per la reordenació del mapa sanitari del Ripollès. A la sessió plenària del Consell Comarcal de la setmana anterior, tots els partits s’havien posat d’acord per presentar una única moció de “mínims” que defensava el model sanitari comarcal. La unitat d’acció no es va traslladar al consistori ripollès i els grups van presentar tres mocions diferenciades, que van rebre llum verda i van generar un debat ric en arguments i amb un bon to general, difícil de veure al ple ripollès.
La moció presentada per Aliança, que va rebre el vot contrari de la CUP i les abstencions d’ERC i Som-hi!, era una proposta “de màxims”, ja que sol·licitava a Salut que valorés i quantifiqués la possibilitat de construir un hospital públic a Ripoll i un heliport homologat per fer vols nocturns o en condicions meteorològiques adverses. També demanava el detall de les inversions fetes a l’hospital els darrers vint anys i l’impuls d’una taula de seguiment amb els agents implicats. L’alcaldessa, Sílvia Orriols (AC), lamentava que l’Ajuntament no tingués “ni veu ni vot” al Patronat o que s’hagi produït un “desballestament” progressiu de serveis i especialitats, assegurant que el govern hi ha invertit menys que als centres sanitaris d’Osona, la Garrotxa o la Cerdanya. Orriols es queixava del silenci i la “manca” de transparència de Salut, que podria derivar “en una pèrdua d’usuaris i dels recursos que es destinen a l’hospital”.
L’alcaldessa també va titllar d’anomalia que Ripoll sigui l’única capital de comarca que no tingui un hospital. Un fet que va desmentir-li Joaquim Colomer (Som-hi!), ja que les capitals del Pla de l’Estany, la Selva o el Baix Empordà tampoc en tenen. Orriols també apuntava que potser no s’havien perdut serveis com a tal, perquè venien metges de Vic, però que, per exemple, abans hi havia un digestòleg a Campdevànol i “ara hi ha llistes d’espera de fins a 90 dies”.
Rosa Martínez (ERC) compartia les preocupacions de l’equip de govern, però creia que no era el moment d’obrir nous debats, sinó que calia protegir el model actual i garantir-ne la viabilitat. Enric Pérez (PSC) va anunciar que votarien a favor de les tres mocions, però que no s’havien sumat a cap d’elles “perquè ens faríem un mal servei si ens tirem els plats pel cap en una matèria tan seriosa com l’atenció sanitària”. Pérez va assenyalar que, abans de fer res, calia saber la proposta de la conselleria i, a partir d’aquesta, que es garanteixi la conservació dels llocs de treball i la viabilitat econòmica dels serveis.
Jordi Hostench (ApR-CUP) no compartia la idea de construir un nou hospital, perquè considerava que el de Campdevànol no s’havia quedat petit. “En tot cas, té mancances en especialitats o serveis”, deia. Sí que creia que calia debatre el model de gestió i integrar-lo a la xarxa pública. Va deixar clar que no serà possible una doble adscripció sanitària que permeti als ciutadans de la Vall de Camprodon i Sant Joan de les Abadesses de ser atesos on escullin, “perquè els circuits de pacients són fixos”. Va afegir que l’Hospital d’Olot i el Doctor Trueta de Girona tenen més col·lapsades les urgències que les de l’eix Campdevànol-Vic-Clínic de Barcelona.
■ JUNTS RECLAMA PRUDÈNCIA
Ferran Raigón (Junts) va detallar que quan van conèixer les intencions de Salut de crear dues àrees integrades de salut van fer una bateria de preguntes al Departament i al govern per conèixer les seves intencions i van voler que la gerència i la presidència del Patronat exposessin el cas. Estaven d’acord en el fet que es valorés la construcció de l’hospital a Ripoll, però això “no vol dir que es tanqui el de Campdevànol”. De fet, va recordar que el 1982 ja es va construir un hospital a la capital, a l’edifici on ara hi ha la Fundació Guifré i on no va arrelar l’equipament. Raigón alertava que el nou model feia perillar serveis com l’hospitalització domiciliària, que estava pensada per a tota la comarca i “ara potser s’haurà de replantejar”. A la moció de Junts es reafirmava el suport a l’hospital com a centre sanitari de referència del Ripollès, però es demanava a Salut que no es retrocedís en la cartera de serveis. “És clau per a un territori de muntanya amb una població envellida i dispersa”, justificava. ERC, que en un principi es volia abstenir, va acabar-hi donant suport.
■ LA MOCIÓ ORIGINÀRIA DEL CONSELL
Som-hi!, ERC i la CUP van anar units en la darrera moció, que defensava els mateixos punts que l’escapçada al ple Consell Comarcal. Bàsicament, demanava que fins que no s’hagués celebrat la reunió amb la consellera Olga Pané i no s’haguessin estudiat alternatives consensuades no es modifiqués l’adscripció sanitària dels municipis del Ripollès. Colomer creia que Ripoll tenia l’obligació de “liderar i preservar la integritat de la comarca”. Orriols, que va recordar que al Consell s’havia retallat de manera “bestial”, trobava encertat que la moció es votés per unanimitat a l’ens supramunicipal, però no a l’Ajuntament. “Aquí hem de defensar la capitalitat de Ripoll”, esgrimia per justificar l’abstenció. Al final, un win-win per a tothom. Tres mocions aprovades per defensar el sistema sanitari, però encara queden moltes pàgines per escriure d’aquest debat.
