Es veia a venir l’esbroncada que van patir a l’acte de la Diada a Ripoll?
És un factor circumstancial. Hi havia molta presència de simpatitzants d’Aliança Catalana de fora de Ripoll. No agrada que hi hagi esbroncades als regidors del poble. Ho entomem i participem d’actes institucionals, però és trist que hi hagi qui en vulgui treure profit personal.
La CUP no s’hi va presentar. Creu que hi ha un punt de deslleialtat o entén la seva posició?
Els entenc. Nosaltres també ens ho plantejàvem, però representem a molts ripollesos, encara que no ens agradin els continguts o convidat, perquè entenc que és una apropiació indeguda d’un acte que hauria de ser transversal i amb uns valors compartits de catalanitat.
Vostè és partidari que governi la llista més votada?
Les regles del joc democràtic és que governi qui tingui una majoria suficient de regidors. Normalment, ja governa la llista més votada. Penso que en un sistema de doble volta com el francès, les minories no tindrien mai oportunitat de tenir certa presència al govern.
Quan Ferran Raigón (Junts) diu que ha de governar la llista amb més vots, cal interpretar que Ripoll tindrà govern d’Aliança Catalana com a mínim durant sis anys més?
Des de l’inici, m’hauria agradat tenir un govern progressista i d’esquerres.
El preocupa aquesta declaració d’intencions?
Preocupat tampoc. El joc polític és per tothom igual. Cal generar les sumes necessàries per donar viabilitat a un poble de Ripoll que ara mateix està en via morta.
Un govern de concentració a Ripoll hauria estat més positiu pel poble que el que ara mateix governa l’Ajuntament?
Hauria tingut algunes dificultats, però posant per sobre els projectes i interessos de Ripoll i allò que genera un ampli consens s’hauria engegat una dinàmica de treball per desencallar projectes com la rehabilitació de la nau del Pla, amb un finançament de 2,7 milions d’euros, entre molts altres.
Està decebut amb els regidors de Junts a Ripoll?
Va ser un cop, perquè teníem una entesa per sortir de l’atzucac on estem, i deixar enrere l’“amb mi o contra mi”, on estem instal·lats. Ens va doldre perquè teníem una entesa molt avançada. Tampoc es va deixar tirar endavant el projecte inicial de govern d’esquerres, tot i que dels tres regidors d’aquell moment ja no n’hi ha cap a l’Ajuntament. Ara cal mirar endavant.
En aquell moment es va parlar d’una enquesta, que ningú sembla que hagi vist…
Sé que es van rebre trucades telefòniques. I també que no érem nosaltres qui la va encarregar.
Es va filtrar el seu nom com a alcaldable durant les negociacions per la moció de censura del gener passat. Ho hauria assumit en cas de ser necessari?
Si es donaven uns certs condicionants i un acord sòlid i ferm, per què no? Era un moment d’excepcionalitat.
A favor seu tenia l’experiència d’haver ocupat la presidència del Consell Comarcal de 2007 a 2011. Creu que aquell càrrec li va arribar massa jove?
Van ser quatre anys en què vam fer molt bona feina per la comarca. Des de l’arribada de la C-17 desdoblada a Ripoll fins al Refugi d’Animals. Personalment, va suposar un creixement en coneixement de l’administració pública, que m’ha ajudat en les responsabilitats que he assumit posteriorment. No crec que fos massa d’hora.
El cordó sanitari a Orriols de 2019 va ser un error?
Vist com ha anat tot plegat no sembla que fos l’estratègia més encertada.
Ripoll va bé?
A Orriols li va molt bé, però a Ripoll ens va molt malament. Vivim en el dia de la marmota, donant la volta al calendari en una roda que més que girar endavant gira enrere.
No creu que els grups d’opinió o plataformes que apareixen periòdicament per combatre Aliança Catalana, on sovint hi ha els mateixos caps sota un paraigua diferent, no haurien d’unificar una estratègia conjunta?
Tothom està una mica descol·locat davant d’aquesta situació. I malgrat que hi ha intents de generar corrents de fons per evidenciar que el camí que està emprenent Ripoll no porta massa enlloc, segurament caldria fer una reflexió i fer confluir d’una manera o altra a aquells que estem als antípodes dels posicionaments i valors d’Aliança Catalana que s’imposen a Ripoll, però també a la resta del país, amb líders prepotents.
Ara mateix que el PSC governa a Catalunya i el PSOE a l’Estat, els socialistes podrien fer alguna cosa més per afavorir el municipi?
El govern de la Generalitat està posant mecanismes molt rellevants sobre la taula que poden afavorir Ripoll. Des de la política d’habitatge amb la reserva de solars, o la convocatòria d’un pla de barris on ja tenim experiència. La llàstima és que ningú està treballant per optar a aquesta convocatòria i ser adjudicataris dels finançaments. El barri vell necessita una important modificació urbanística i social, però cal treballar-hi i tenir projectes. Amb un alcalde dedicat al 100% al municipi, les coses ens anirien millor. A Olot van contractar fa dos anys Itziar González per un projecte global de transformació del seu barri vell. Aquí estem a les beceroles.
Tem que algú pugui creure que no ho fan per no afavorir Aliança Catalana?
Qui fa servir l’estratègia d’aïllar-nos institucionalment és la senyora Orriols. Aquest aïllament no ens anirà bé. La resta del país flueix en interlocució amb les diferents institucions, que nosaltres no tenim. I això no ajuda. Malgrat això, les convocatòries són obertes per tothom, però repeteixo que no tenim projectes.
Precisament, Itziar González defensa que no cal fer obra nova sinó rehabilitar. Ripoll necessita un nou barri a Caselles sud?
Qualsevol que arribi a Ripoll i s’hi passegi veu com hi ha carrers amb l’asfalt deteriorat, com el manteniment dels barris és molt millorable. És agosarat voler créixer urbanísticament més sense fer-ho demogràficament. Defensem un urbanisme compacte i sostenible, i aprofitar les zones que tenim urbanitzades a Can Guetes o El Pla, a més d’aprofitar antics espais d’ús industrial, per a projectes de creació de nous habitatges. Al barri vell també n’hi ha molts de buits. No cal fer créixer el poble enfora, sinó fer-lo créixer cap a dins.
I un nou polígon industrial a tocar de Caselles sud com el de la carretera de les Llosses?
Tenim espais industrials i colònies per recuperar. Si l’espai de Can Franquesa (carretera de les Llosses) no va tirar endavant va ser perquè alguna limitació deu tenir d’inundabilitat, o perquè el que costa la construcció no deu ser viable. Governs anteriors tenien majoria per aprovar-ho i no ho van fer. És un espai antropitzat i tard o d’hora se li hauria de donar alguna solució.
Per què el PSC, com la resta de grups de fet, no va dir res quan la Fundació Eduard Soler va tancar el Centre Tecnològic del Ripollès?
Donaria per debatre molt, aquest tema. Entenem que aquell centre responia a un projecte que potser no donava resposta a les necessitats per les quals s’havia creat. Tampoc teníem el coneixement per poder donar una opinió raonada i amb fonament.
D’ençà que Salvador Illa va aconseguir la presidència de la Generalitat, vostè va assumir la feina com a assessor d’acció institucional de la Conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. Què li ha suposat aquest canvi laboral?
A banda d’haver de baixar a treballar alguns dies a Barcelona, em permet aportar la meva visió i experiència en política local en l’àmbit rural i de comarques de muntanya, de cara a conversar amb entitats o ajuntaments. He deixat una feina a la Fundació MAP, que era bastant vocacional, però sortir de la comarca m’ha obert noves perspectives, conèixer projectes i realitats diverses, on aporto tant com puc, i alhora em permetrà traslladar-ho posteriorment a Ripoll i a la comarca.
