Fa pont aquests dies?
El 12 vaig treballar, però aquest divendres sí que marxo per desconnectar una mica amb la família.
Convicció de no celebrar la Hispanitat o no atrapa la feina?
Després de l’experiència d’aquest estiu diria que un alcalde de vacances vacances no en fa mai, i menys a l’inici d’un mandat amb canvis polítics importants. Estem tirant del carro per atrapar tot els deures pendents.
Quina és l’activitat que més repeteix al llarg del dia? Estar reunit?
Moltes visites. Gent amb preocupacions, algunes que arrosseguen de fa temps, i sobretot projectes nous. Això és il·lusionant. Diu molt de la ciutat, com si s’obrís. Apareixen iniciatives que estaven aparcades, potser per inquietuds no compartides amb l’anterior equip de govern, i que poden ser realment interessants de desenvolupar.
Executar, executava més com a regidor de Seguretat? En quin rol es troba més còmode?
És diferent, però al final tot va de tractar amb persones. La figura d’alcalde l’estic descobrint. M’hi faig molt, però queda per davant un llarg camí d’aprenentatge.
Qui és la seva mà dreta a l’equip de govern?
Sempre ha sigut la Lluïsa Bautista, i així es va veure en la campanya electoral. Tot i això, de mans dretes diria que en tinc moltes, cada regidor ho és en el seu àmbit competent.
Amb Marta Moreta fins ara els hem vist presentant la majoria de projectes junts.
Correcte, per temes d’habitatge, urbanisme… Properament posarem la primera pedra de la comissaria i tocarà a la Lluïsa. Cada àrea ha tenir el seu espai i visibilitat. És la manera de fer valdre el conjunt d’accions de govern.
Moreta és regidora des del 2015, diputada al Parlament i una figura amb veu dins del PSC. Hi ha qui diu que a l’Ajuntament mana ella. Vostè també ho ha sentit?
Repetiré aquella frase del president Pujol de “diuen, diuen, diuen…”. En un equip de govern les decisions es prenen conjuntament, treballant i escoltant tots els punts de vista. Si n’hi ha una de delicada, fins ara sempre se m’ha dit que l’última paraula la té l’alcalde. Liderar un equip de govern que et transmet aquesta confiança és un luxe.
Funciona el pacte amb el PSC?
N’estem contents. En aquests quatre mesos ja se’ns han plantejat reptes que requerien decisions importants. Les hem entomat, debatut i sento que cadascú ha pogut expressar la seva opinió molt lliurement.
Van avisar d’entrada que les qüestions nacionals quedaven a banda, però aquests dies segur que d’alguna manera o altra ha planat la investidura al Congrés…
No, la veritat és que no. Ens preocupa el dia a dia de la nostra ciutat, la comarca i, alguna vegada, què passa a la província. Però bàsicament estem centrats en els veïns: des de queixes per massa cua a l’oficina d’atenció ciutadana fins a algun problema amb l’ascensor de la plaça.
Ja que hem obert el meló, què en pensa de l’estratègia de Junts a Madrid?
El lideratge del president Puigdemont és indiscutible. La negociació l’està portant directament ell i, hi hagi acord o no, la seva marca és un aval. Plena confiança.
A Manlleu, el pacte amb el PSC estava fet abans de les eleccions?
No. Ja ho he contestat moltes vegades. Ens vam reunir amb Esquerra i socialistes per avaluar un acord a tres bandes. Veient que no era possible, i sabent que un duet ja donava per a un govern estable, l’entesa amb el PSC va ser molt fàcil. També he de dir que no em queda cap recança respecte a ERC. Hi tinc bona relació.
Junts hauria de fer autocrítica en algun sentit pel que fa als moviments postelectorals?
Ho diran els nostres votants d’aquí a quatre anys. Penso que som un grup que ja ens marca la humilitat i l’autocrítica, molta més de la que externalitzem.
Digui tres coses en què s’ha notat el canvi de color polític a l’Ajuntament.
Som molt expeditius. Afrontem els problemes de cara i d’una forma ràpida. Ho hem demostrat amb els pisos socials. És un tema que el regidor anterior no havia portat correctament. Nosaltres l’hem entomat de pressa, i crec que de manera encertada. També estem més cohesionats que amb ERC, sobretot respecte a l’últim tram del mandat. I, finalment, estem molt encarats que Manlleu torni a reeixir. Sentim que la gent ens demana més indústria per tenir feina, la qual cosa afavoriria també el comerç. Amb més oci, els joves estarien més contents… Volem engegar aquest cercle virtuós.
I alguna assignatura que els quedi penjada?
Quan inicies un govern no sempre va tan fluid com t’agradaria, però és normal. Hi ha molts temes que tot just els hem obert, estem assumint responsabilitats en entitats… Tenim quatre anys. Estic segur que ràpidament ens posarem en solfa.
Amb quin partit els costa més entendre’s dels de l’oposició?
Crec que és al revés, amb qui ens costa menys, perquè de moment no hem tingut cap gran discussió més enllà d’habitatge. Mantenint el respecte, el diàleg i l’educació serem capaços de parlar amb tothom malgrat no compartir els mateixos punts de vista.
Ara Gent de Manlleu els sent com els seus d’abans?
Partim de la mateixa base, som exconvergents, no cal enganyar ningú. Però també penso que l’evolució ha sigut tal per una i altra banda que no deixa de ser un altre partit. Tenen visions molt diferents de les nostres en molts àmbits i, en algun cas esbiaixades, potser per la falta d’informació de no estar a govern. Sigui com sigui, som un equip de mà estesa i mirarem de tancar acords amb tothom.
Sovint parlem de les discriminacions que encara pateixen les dones en càrrecs de responsabilitat. Sent un alcalde jove també en viu?
Sobretot el primer mandat. Hi havia gent que em deia el nen. Sortosament els fets es demostren treballant.
Quins són els temes que més el preocupen?
Seguretat i reactivació econòmica. També ser transparents i propers, que quan la gent estigui preocupada pugui arribar fàcilment a nosaltres.
Les últimes dades del Ministeri són excepcionalment bones pel que fa a criminalitat a Manlleu.
En un any, els robatoris, sobretot en domicilis, han baixat més d’un 30% quan a molts municipis de l’entorn han pujat. Actualment sortim en una foto que ens agrada, i seguirem invertint per treure’ns el clixé de la inseguretat, girar la truita i convertir-nos en referents. Tot i això, la policia no deixa de ser un bomber. Apagar el foc fa falta, però també cal invertir en manteniment dels boscos. A tot Catalunya hi ha problemes d’incivisme. Com que no tenim les eines adequades, als ajuntaments ens costen molt d’afrontar, però és que la jurisdicció tampoc és la que tocaria.
Creu que va ser encertada la decisió de crear la GREIP?
Molt. Les dades ho avalen. Ciutats com Manresa, que s’havien plantejat models semblants i no els han aplicat, no estan contents en termes de seguretat ciutadana. No ens assegura que nosaltres no viurem fases problemàtiques, però com a mínim estem més dotats de recursos per reconduir-les. També s’ha de tenir en compte que la delinqüència és com l’aigua. Quan pressiones la bossa per una banda, s’escapa per l’altra, és a dir que la feina ha de ser homogènia. A Manlleu hi tenim una gran policia que compleix molt bé les seves funcions, però necessitem que els altres ens que tracten amb delinqüència també empenyin. Si una persona es mereix acabar a la presó hi ha d’acabar. O això o es genera una sensació d’impunitat que frustra tant als mateixos agents com la ciutadania.
I a vostè?
Sí, jo tampoc comprenc com continuen al carrer delinqüents multireincidents que hem detingut desenes de vegades. Però l’Ajuntament fa tot el que pot. L’índex de resolució de delictes de la nostra policia és altíssim. Això dissuadeix els delinqüents de venir a Manlleu, però de tota manera amb una detenció no s’acaba res: jutjats, qui fa les lleis… Només ens queda mirar quines peces fallen. I serem molt contundents amb qui creguem que no està fent la feina ben feta.
Es refereix a altres ajuntaments? Els Mossos d’Esquadra? La Generalitat?
A altres estaments de l’administració. No pot ser que no sortim del cul-de-sac.
I des del punt de vista social, què planteja el nou govern de Junts i PSC?
Estem apostant molt perquè els joves tinguin sortides laborals i d’educació, amb projectes com la fundació Albir. Hi sumaria altres entitats que fan una feina extraordinària, els esports, els serveis socials del mateix Ajuntament… Com a societat hem de ser prou madurs per entomar el repte.
Quan estarà feta la nova comissaria de la Policia Local?
Ja hem iniciat el remenament de terres i aviat posarem la primera pedra. Paral·lelament, continuem reclamant al Departament d’Interior un annex com a comissaria dels Mossos d’Esquadra. Hem de ser ambiciosos, no només per a Manlleu, el nord de la comarca la necessita i se la mereix.
Vol dir que fructificarà?
De moment sembla que ERC no està per la labor. Quan ho vam portar al Parlament va ser l’únic partit que es va abstenir. Tot i això, no defallirem. A banda que el govern de la Generalitat ha de ser conscient de les majories que té, les dades corroboren que necessitem Mossos al nord d’Osona. No és una qüestió de partits, sinó de sentit comú i responsabilitat.
L’obra de la Policia Local condicionarà el pressupost municipal del 2024.
Hi ha més de 700.000 euros pendents de consignar, però això no impedirà que fem altres inversions.
Com? Manlleu consta entre els tres municipis més endeutats d’Osona.
Correcte, i estem fent gestions per veure com reduir aquest endeutament. De totes formes, no és una cosa que m’espanti mentre el puguem pagar i ens serveixi per fer coses útils. Governar també implica prendre decisions, reptes i riscos que, això sí, s’han de saber mesurar.
És a dir que aprova la feina de l’exregidor d’Hisenda Eduard Robles (ERC)?
En coses sí i en d’altres no. Ara que anem coneixent l’Ajuntament, ens estem trobant mesures que hauria calgut prendre i que no s’han entomat en vint anys de govern d’ERC, segurament per impopulars.
Com ara?
La taxa d’escombraries. Una quota fixa de 142 euros és molt baixa. Per ideologia política m’agradaria no tocar ni un impost, però serà impossible. La mateixa llei determina que els serveis s’han de cobrir amb els preus de les taxes, i a Manlleu això no està passant, una part de diners els paga l’Ajuntament. En vint anys s’hauria d’haver ajustat. Potser no és popular, però s’havia de fer per responsabilitat.
Vaja, que ja adverteix que les ordenances que han de passar per ple aquest mes vindran amb increments.
Sí, n’hi haurà. Per descomptat que n’hi haurà. Si no, no podrem portar a terme les polítiques que necessita Manlleu des de fa molts anys. La ciutadania ens ha demanat que posem el municipi al dia.
El tema que més l’ha fet suar des de l’inici del mandat és el dels pisos socials de la Teuleria i el carrer Rusiñol?
Suar no, però sí que és el més cabdal que hem tractat.
S’han desdit per les queixes dels veïns?
No, definitivament no. No us enganyaré que escoltar els veïns és una part important –quins governants seríem si no ho féssim?–, però el pes de la decisió final és urbanística. No volem per a Manlleu un model de grans edificis, fets a, més a més, de pressa i corrents, també molt electoralistes. Tal com vam ser pioners en educació, hem de trobar el model adequat en habitatge.
Mentrestant, però, com es dona resposta a les persones en llista d’espera per a un pis d’emergència? O als veïns que en necessitarien un de lloguer assequible?
Buscant solucions amb institucions superiors. Amb l’Incasòl ja ens hi hem reunit. Tenim l’antiga caserna que ha d’enderrocar el Ministeri… I altres oportunitats que aniran sorgint. Tampoc es pot pretendre que un govern de quatre mesos solucioni problemes endèmics i que sobrepassen Manlleu.
De la recollida porta a porta n’estan contents?
Sí, funciona bé. L’Agència Catalana de Residus ens situa com a referents i ens van venint a veure altres municipis. Els índexs de reciclatge s’han incrementat molt. Això no treu que hem de treballar els punts negres.
Però l’opció de fer marxa enrere entenem que ni se la plantegen…
El cànon per entrar residus a l’abocador continuarà pujant, així ens ho marca la Generalitat. Si reciclem i fem la feina ben feta, l’impacte en les nostres taxes serà menor que el d’altres poblacions sense porta a porta, és a dir que no ens plantegem un canvi de model. Sí que demanem col·laboració per trobar solucions als punts conflictius.
Quin futur li espera a l’escola Puig-Agut?
La setmana que ve ens trobem amb Educació per parlar-ne, en una reunió on hi haurà, de fet, el regidor Rafa Cuenca, que és assessor del departament. Confiem teixir aliances i resoldre el futur del Puig-Agut, però també reivindicar l’edifici definitiu per a l’institut escola del Ter. Veurem si després de les eleccions tot queda en promeses o era en ferm.
La construcció del segon pont a sobre el Ter l’entomaran durant aquests quatre anys?
Estem desenvolupant el nou POUM, i el nou POUM el considera, és a dir que sí. Tampoc podem obviar que són unes obres històriques que costaran molt. A poc a poc. Com deia abans, en quatre mesos no es pot arreglar tot. De moment mantenim l’objectiu de treballar-hi, igual que en la zona residencial al Fugurull.
En carreteres, la principal actuació serà l’eixamplament de la de la Gleva?
No només. També farem la ronda nord, que connectarà el nou polígon amb l’entrada per la Miranda; i estem treballant el carril bici.
Quin? N’hi ha diversos de projectats.
El paral·lel a la carretera de la Gleva volem que sigui semblant al que tenen a Sant Pere i Sant Vicenç de Torelló. Vam presentar una moció perquè la Diputació de Barcelona l’inclogui al projecte d’eixamplament. Això implicaria que també n’assumirien el cost, una gran notícia. L’altre front és el carril que ha d’enllaçar Manlleu i Vic, una reclamació ja diria que històrica.
Se l’han trobat més adormit del que es pensaven, aquest projecte?
Està encallat per qüestions tècniques, no falta de voluntat política. En continuarem parlant amb la Diputació i els altres ajuntaments implicats.
En indústria, el polígon del pla del Mas avança, però quan no surt un nap és una col…
Traurem a subhasta les nostres parcel·les, la qual cosa ens garantirà el finançament per desenvolupar la ronda. Això facilitarà l’accés al polígon, a banda que serà molt atractiu per característiques com les dimensions o el preu. La ronda sí que és l’obra que més ens ha fet suar. Estem pencant molt, tant per mantenir les empreses que hi ha a Manlleu com que en vinguin de noves.
Quan serà una realitat tot això?
De moment s’està complint el calendari. Confiem que a mitjans del 2024. I no ens aturarem. Manlleu necessita més sòl industrial.
Respecte a la programació del teatre municipal també és optimista?
L’Aida, la regidora de Cultura, està fent molt bé la prospecció d’anar a veure municipis i els seus models de gestió. Des de l’oposició, ERC ens ha demanat poder participar en les decisions que prenguem. Estem oberts a dialogar. A dia d’avui hi ha una mitjana d’un esdeveniment a la setmana, poca cosa professional i molta d’amateur. Aquest any també s’acabarà la tercera i última fase d’obres. Ens fa molta il·lusió.
I qui l’ha de gestionar, el teatre?
Ho estem estudiant. Sigui amb la fórmula que sigui, sí que ens agradaria una direcció molt professionalitzada.
Amb quin adjectiu es definiria com a alcalde?
Ho hauria de contestar la gent.
Dilluns, aprofitant el mercat, ens deien “proper”.
Doncs penso que sí. No hem d’oblidar mai, ni nosaltres ni ningú que formi part d’un ajuntament, que estem al servei dels ciutadans. Pot sonar molt romàntic, però és la pura veritat. Aquest esperit de proximitat crec que és molt important: atendre a tothom agradin més o menys les respostes que acabem donant.
Amb l’alcalde de Vic ja s’hi ha trobat?
Sí. Tenim una relació, diria jo, d’amistat. Coincidim a Creacció, la universitat, per temes de partit… D’això segur que en sortiran coses bones. Manlleu ha de poder aprofitar la molt bona dinàmica de Vic dels últims anys.
Té algun referent a dins de Junts?
L’exalcaldessa de Vic i ara presidenta del Parlament, Anna Erra. És una persona superserena i supertranquil·la que a més a més t’aconsella des d’una objectivitat espectacular. També m’agrada molt, i no me n’he amagat mai, Jaume Giró. O Jordi Turull.
Els debats electorals se’ls va preparar amb un assessor. Aquesta entrevista, també?
No. I més que assessor, va acabar sent amic. Mantenim el contacte, però en un ajuntament com Manlleu ara per ara no ens podem permetre figures com aquesta.
