Titulars que valen per al conjunt de Catalunya, però que en afinar el zoom no s’adiuen a la realitat de les comarques d’interior, les de muntanya o la costa gironina.
És la realitat que disseccionen aquests dies mitjans de comunicació locals i comarcals d’arreu del país. Així, mentre els partits paeixen també els resultats, no hi ha dubte que el PSC va ser el guanyador indiscutible de les eleccions de diumenge, però a Osona, el Ripollès i el Lluçanès va quedar lluny d’arribar a trepitjar els talons a Junts.
O, aquí, l’independentisme continua sent abassegador i secundaria mantenir la majoria independentista que diumenge saltava pels aires al Parlament.
Tancant la lupa sobre Osona, el Ripollès i el Lluçanès, el primer gran titular val per a totes tres comarques: victòria contundent del projecte encapçalat per Carles Puigdemont. Una proposta en què volgudament es feia passar el nom per sobre de les sigles i que va aconseguir el 31% dels vots al Ripollès, el 43% dels d’Osona i el 47% al Lluçanès.
“La nostra zona sempre ha estat una mena de Gàl·lia”, explica el politòleg Guillem López Bonafont, “quan arreu hi guanyava la UCD de Suárez i companyia, aquí ja hi sobresortia el nacionalisme”.
Un altre element a tenir en compte és que quan “Esquerra Republicana passa moments crítics a escala nacional, perquè no és prou independentista, catalanista o valenta, a Osona i el Ripollès hi pateix una davallada més significativa. Va passar amb Joan Puigcercós i ara ho tornem a veure”.
El centellenc Didac Amat, també politòleg, hi afegeix que a diferència de Junts, que hi té menys presència, ERC havia guanyat pes els últims temps fent-se forta a l’àrea metropolitana de Barcelona, és a dir que “ara ha d’entomar una doble davallada, ja que s’ha donat a tots dos llocs”.
En contraposició amb la blavor de Junts com a força més votada, amb la segona ja no hi ha uniformitat. I és que a totes tres comarques n’hi va guanyar una de diferent: el PSC a Osona, ERC al Lluçanès i Aliança Catalana al Ripollès.
El grup encapçalat per l’alcaldessa Sílvia Orriols pot presumir, de fet, d’una bona exhibició de força a escala comarcal, fins al punt que un de cada quatre veïns van triar la seva papereta i el seu va ser el partit més votat a Ripoll, Campdevànol, les Llosses i en empat a 26 vots amb Junts a Gombrèn.
Hi ha també una dotzena de municipis on no va guanyar però es va situar al segon calaix del podi, entre els quals Sant Joan de les Abadesses i Ribes de Freser.
En allunyar-se del seu epicentre, els resultats no van acompanyar tant Aliança Catalana –no va aconseguir representació a la circumscripció de Barcelona, per exemple– però de tota manera les seves sigles s’estrenaran al Parlament amb dos escons i l’empenta d’una taca que sí que pot presumir d’escampar-se arreu del Ripollès.
Hi influeix la proximitat, però també que en moments de transició com l’actual, en què es tanca l’etapa de domini independentista, pesa molt “el vot de càstig”. “Plataforma per Catalunya ja va treure bons resultats amb un discurs semblant el 2010”, apunta Bonafont, “tot i això, no eren independentistes, la qual cosa podia frenar una part dels electors”.
En aquesta legislatura, amb la sortida de Junts del govern, “s’ha fet palesa la disputa i, en veure que no hi havia projecte comú, gent independentista pot haver optat automàticament pel vot de càstig i anar més enllà del que fins ara no ha funcionat. La sortida ràpida és Aliança”.
També a Osona la formació pilotada per Orriols va copar paperetes de jovent descontent amb el sistema i crític pel que fa a la gestió de la migració. És de destacar, en aquest sentit, que van caure de la banda d’Aliança fins a vuit pobles on el 2021 s’havia erigit com a segona força ERC: el Brull, les Masies de Roda, Montesquiu, Orís, Sant Quirze de Besora, Santa Cecília de Voltregà, Sora i Tavèrnoles. “Veurem si aquesta dinàmica de vot protesta s’acaba consolidant o és conjuntural, com ha passat en altres casos”, diu Amat.
Preguntat per EL 9 NOU, i recalcant que falten dades estadístiques que ho demostrin, també estableix una correlació entre l’auge a Catalunya de “percepcions juvenils pròximes a l’extrema dreta –antifeminisme, tendència a criminalitzar la migració o postures crítiques amb la lluita contra el canvi climàtic–” i la defensa d’aquests postulats sobretot per part “d’homes joves que poden haver trobat afinitat ideològica en Aliança Catalana”.
Ara bé, el gran triomfador a Osona després de Junts va ser el PSC. Unes sigles que no firmaven uns resultats tan bons a la comarca des del 1999, l’època de Pasqual Maragall. L’eufòria del partit quedava plasmada en la crònica d’EL 9 NOU de l’endemà mateix, posant paraules a una nit electoral pletòrica arran de la victòria a escala catalana i el sorpasso a ERC en context osonenc.
Tan notable va ser la mobilització socialista en contraposició amb els anys àlgids del procés independentista que la formació pilotada per Salvador Illa va arribar a guanyar amb un 30% dels vots fins i tot en dos districtes censals de Vic –gran part del barri del Remei i alguns carrers de l’Estadi– i els dos de Manlleu que es corresponen amb l’Erm. Zones ja tradicionalment afins al PSC també en les eleccions municipals, però que aquest 12-M permetien transposar a Osona la mobilització d’electorat no sobiranista que va ser decisiva a escala catalana i que va pesar especialment a Barcelona, la seva àrea metropolitana i les ciutats més poblades del país.
Pel que fa al Lluçanès, on Esquerra sí que es va mantenir com a segona força, Bonafont apunta a l’empenta del partit pel que fa al reconeixement i constitució de la comarca, a més a més de “lideratges que en clau local poden haver pal·liat el desencant general”.
En el marc del declivi de les esquerres independentistes, la CUP ha perdut també suport en aquestes eleccions. “Em sorprèn, perquè la davallada va ser fins i tot més accentuada del que pronosticaven les enquestes”, explica Bonafont, “hi veig càstig i, com en el cas d’ERC, votants habituals que segurament es van quedar a casa”.
A l’altra cara de la moneda, un PP que diumenge recuperava terreny. Partint pràcticament de zero a Osona, el vigatà Pau Ferran ho posava en valor la mateixa nit electoral: “La feina que s’ha fet a la comarca és considerable i va donant els seus fruits”.
