A Ripoll tenim un problema?
Que l’extrema dreta governi l’Ajuntament no m’agrada.
És un problema polític, social, o totes dues coses?
Els sis regidors que ha aconseguit enfront del 70% de la resta d’opcions, fa que sàpiga greu que no s’hagin sabut posar d’acord per fer front comú a una ideologia que no convé ni a Ripoll ni enlloc, però que malauradament va a l’alça.
De qui en va ser la culpa que no es posessin d’acord?
No ho sé. Va ser un joc de mil malentesos, però va ser un error. Més que la culpa, el que importa és el fet.
Cal fer fora Aliança Catalana de l’alcaldia?
Si en el seu moment la resta de partits no es van posar d’acord, és complicat fer una moció de censura, però tinc l’esperança que es pugui fer. Els seus missatges no poden seguir-se difonent des del govern municipal.
No es va tard ara en una moció de censura?
Hi ha opinions diverses. La meva opinió és que l’extrema dreta no pot estar governant. El que nodreix el seu discurs és l’odi, provocat per frustracions que poden implicar una classe burgesa o potser no tan burgesa, que se sent amenaçada per un enemic que li indiquen a través de missatges populistes. La gent s’hi aferra per la por a perdre allò que té en una situació de crisi social i econòmica. I com diu Umberto Eco, cal assenyalar a qui emet aquests discursos, i explicar allò que fan, per tal de retirar-los del poder i arraconar-los. Per tant, seria bo que aquests sis regidors estiguessin el menor temps possible governant.
I per què creu que part dels ripollesos els ha comprat el discurs?
Utilitzen un tipus de llenguatge molt simple, que George Orwell ja esmentava com a “neollengua”, simplista, que arriba, que es guanya l’emoció de qui el sent, i que és molt poc crític. Poques paraules, amb intenció i objectius molt clars. Seguint els postulats de l’extrema dreta, alerten que l’allau d’immigració ens substitueix, que ens porta delinqüència, i en el nostre cas, afegint l’esperit catalanista, perquè indiquen que atempta contra la nostra arrel idiosincràtica i el sentiment de la catalanitat. Això és molt perillós. Aquesta “neollengua” cal combatre-la amb sentit crític per entendre la complexitat de les coses. I buscar dins la complexitat social, la simplicitat per entendre tot allò que està passant, però eradicant-ne el missatge de l’odi.
A Ripoll hi ha 1.400 frustrats?
No sé si anomenar-los així. El vot de l’extrema dreta és impulsiu. En aquest cas també és un vot de càstig. També cal dir que s’han destinat molts diners perquè aquestes ideologies vagin calant. No és fàcil ser antifeixista i antiracista. Es vol fer créixer el discurs extrem. Aquest vot és d’estar descontent amb uns partits que no han estat a l’altura, o amb el mateix procés. Calen maneres de fer diferents, i treballar per fer entendre a aquests votants que han de ser més crítics i no tan emocionals o frustrats, sinó veure altres possibilitats que no es refugien en l’odi.
La immigració és un fenomen global que no es resoldrà ni a Ripoll ni a Catalunya. Creu que hi ha prou implicació dels governs mundials per esmorteir la necessitat d’habitants de països del tercer i quart món han de desplaçar-se cap al que creuen que és el primer món?
No. Acabo de venir de Gàmbia i allà hi ha prou feina per tothom. La gent no té ganes de moure’s del seu país. Al poblat on era m’explicaven les relacions de família del seu entorn més proper. Però les implicacions del govern, de la política i sobretot del sistema capitalista, està ensorrant el món. El riu Gàmbia no tenia ni un pont, i ara n’hi ha moltíssims. Els han fet els xinesos, al preu de tenir el peix que genera el petit mar de Gàmbia, o d’utilitzar-los per sostreure els minerals que genera el país. És un benefici per les grans potències, mentre endeuten països i els empobreixen encara més. La riquesa sempre queda en mans de pocs, gràcies a Europa, al món i al capitalisme. Si no fos així, ningú vindria. No tenen ganes de venir. A la frontera d’Aràbia Saudita i el Iemen, maten immigrants d’Etiòpia, que es desplacen per sobreviure a la pobresa del seu país. En el fons són refugiats polítics. Abans, el Mediterrani era un mar de comerç i d’intercanvi. Ara és un fèretre d’aigua.
I com ho resolem tot plegat?
La immigració és un tema estructural, no la podem fer fora. Si a tu i a mi ens miressin els gens, ves a saber d’on venen. Hem d’aprendre a acceptar-nos, a no tenir por de nosaltres mateixos, perquè això ens farà no tenir por de rebre els altres. En les ideologies extremistes hi ha moltes frustracions personals. Pors ancestrals, d’allò que em trauran. Entre tots ens hem de fer la vida més fàcil. Si no tinc aquesta por, tampoc perdré la meva identitat, la meva catalanitat. Ens cal acceptar aquesta immigració.
Tampoc tenim un estat al darrere.
D’acord. Però si ensenyo qui soc, i ells m’ensenyen qui són, i alhora ensenyo la meva llengua, tenint en compte la seva, també és més fàcil que aprenguin la nostra. Així sumem en la nova identitat que va creixent. L’important és el lloc, la geografia, les cases, les muntanyes…
No s’ha fet fins ara?
Molt poc. No hi ha hagut prou comunicació. Catalunya és primordialment el seu idioma. És el que ens fa ser, i hi hem de ser tots. Sovint els dic als meus alumnes marroquins, que ells ens salvaran la llengua. Al pati d’una de les escoles amb immigració del 99%, s’hi sent parlar el català com a primera llengua. I molts són fills de famílies marroquines que fa molts anys que viuen aquí. La feina de les escoles és importantíssima. Però s’ha de traspassar a tota la societat.
El Ripoll d’ara és més decadent que el de quan vostè era regidora fa vint anys?
La societat ha canviat moltíssim. Hi ha hagut aquesta allau més gran d’immigració, que ha fet canviar el paisatge urbà. Tenim el dol d’aquest canvi, i ho hem de pair, però sense odi. Discutint i coneixent.
Tothom qui discuteix les polítiques migratòries és racista o feixista?
Jo també les qüestiono i soc antiracista i antifeixista. No es poden posar fronteres a tot arreu.
Tots els racistes són d’ultradreta?
No ho sé. Però per mi un racista ho és voti el que voti.
El cordó sanitari va ser un encert?
No. No es va saber fer bé.
Per què?
No es va entendre. N’hi ha prou amb explicar què és l’extrema dreta, i que amb un missatge d’odi i islamòfob no es va enlloc.
Els periodistes han d’explicar el que passa al seu entorn. Si parlem o ho hem fet de l’actual alcaldessa de Ripoll, l’estem blanquejant?
Existeix un decàleg periodístic. Si hi ha una alcaldessa d’ultradreta, cal dir-ho. I fer-ho sense ser subjectius, i tenint clar quin és el missatge d’aquesta ideologia. Però no es pot obviar que existeix, clar.
No creu que algunes actituds que s’han tingut en espais públics com ara tapar-se el nas en presència de Sílvia Orriols, dient que fa pudor de feixista, han estat contraproduents?
Quan jo estava a Iniciativa-Verds m’havien dit que portava banyes com un dimoni. Aquestes coses poden passar, i cal acceptar-les perquè forma part de la fal·làcia popular. Però l’extrema dreta va a buscar el victimisme, per treure’n profit. Si algú es tapa el nas veient un feixista, doncs llibertat d’expressió. Vol dir que no està d’acord amb el seu discurs ideològic.
Què passaria ara si es fessin de nou unes eleccions municipals a Ripoll?
No ho sé. Però em sap greu que el partit que governa l’Ajuntament de Ripoll tingui prou suports, entre els quals el del cosí del president de la Generalitat i altres persones que l’estan promocionant perquè faci el salt al Parlament.
