Ara fa dos anys va ser nomenada alcaldessa de Ripoll. Creu que hi va arribar prou preparada tenint en compte que prèviament només havia tingut una regidoria a l’Ajuntament?
És evident que no teníem gran experiència, però, en canvi, molta voluntat i il·lusió. Vam posicionar-nos en molt poc temps, fent un aprenentatge acceleradíssim, que ens ha permès en dos anys dominar la situació de l’Ajuntament de Ripoll.
La recordo 10 anys enrere en un Onze de Setembre a Barcelona, esperant per participar en un acte d’entitats minoritàries. Com li ha canviat la vida d’ençà de la creació d’Aliança Catalana?
Ara se’m reconeix amb facilitat arreu del territori. La gent em visualitza i identifica amb un projecte polític i les idees que porta associades. Això fa que em parin pel carrer per animar-me, felicitar-me i fer-me avinents les seves esperances. Però també hi ha una part minoritària que aprofita per criticar-me i insultar-me. En efecte de popularitat, arribar al Parlament ha excedit l’espai local ripollès per situar-nos en el nacional català. No passem desapercebuts.
Quan algú li retreu que darrere del partit hi ha un ideòleg que el dirigeix, vostè pràcticament ni s’immuta. Aliança és vostè?
Aliança som els catalans que pretenem salvar Catalunya, restituint el nostre estat, i implantant un model de prosperitat, amb els valors i ètica occidentals. Som un conjunt de persones i jo en soc una de les cares visibles, en tant que una de les dues diputades al Parlament. És normal que ens identifiquin més que a altres persones. També hem tingut un creixement frenètic amb perfils molt vàlids i diversos.
Presentar una qüestió de confiança a Ripoll ara fa uns mesos va ser un “o tot o res” arriscat. A pilota passada pot semblar que ho tenia tot apamat, però va haver-hi algun moment en què va témer que la moció de censura prosperés?
Quan la vaig presentar creia fermament que no s’avindrien, però després hi va haver moments de dubte, perquè havien fet públic que tenien un acord. Va haver-hi angoixa i patiment, però després d’una trucada de Waterloo i una altra d’Oriol Junqueras, tot va tornar a lloc.
Pensa que la marxa enrere de Junts va ser motivada per plantejaments nacionals més que en clau ripollesa?
Totalment. Van creure que era contraproduent no només a escala local, sinó també nacional. Ens consta que dins d’aquest partit hi ha moltes veus crítiques per la seva bel·ligerància envers la nostra formació. Van optar per minimitzar els costos que hauria suposat fer-nos fora.
Si Junts no hagués participat del cordó sanitari de 2019, ara seria molt més fàcil la relació amb els regidors d’aquest partit?
I tant. El cordó sanitari del primer mandat condiciona la relació personal i no personal que hi ha hagut posteriorment. Quan t’aïllen i t’acusen de coses que no ets, estigmatitzant-te i deshumanitzant-te, és difícil arribar a consensos amb aquestes persones.
Considera aquest cordó com el responsable més gran del seu ascens polític al municipi?
Sí. Ho he comentat a regidors d’aquestes formacions. Sense ells jo no hauria accedit a l’alcaldia de Ripoll, ni al Parlament de Catalunya. Si en lloc de criminalitzar-me haguessin atès les reivindicacions que representava, amb diàleg i solucions, no s’hauria arribat a l’escenari actual. Van preferir perseguir, censurar, prohibir discursos que no sabien combatre d’altra manera, i ens han acabat beneficiant.
Fa mesos que ja es comenta que està treballant en l’elaboració d’una futura llista per a les municipals. Cal esperar-hi molts canvis?
Hi ha hagut moltes incorporacions de perfils que aporten un valor afegit a la llista. També mantindrem algunes cares. Falten dos anys i, per tant, no ens tanquem a res. Estem contents perquè la gent ha perdut la por a fer costat a Aliança Catalana. En l’anterior mandat va ser difícil trobar persones que donessin la cara pel projecte, però ara tot s’ha normalitzat.
Si en les eleccions municipals de 2027 Aliança Catalana no treu majoria absoluta, serà un fracàs?
Per mi, sí. Hem acreditat en mig mandat que estem involucrats al 200% en el nostre projecte, i qui ho ha privat és la bel·ligerància de l’oposició en els plens. Els ripollesos que fan costat al nostre projecte han de saber que sense majoria absoluta no es pot desencallar la situació. Ho reivindicarem fins a l’últim moment, conscients que hi ha altres propostes democràticament viables.
En cas de majoria simple, creu que l’oposició faria, aquest cop sí, un govern de concentració?
Prou que s’han penedit de no fer-ho a principis de mandat. Si poguessin tornar enrere, ho farien.
En el passat va afirmar que no compartiria representació parlamentària amb l’alcaldia, però ho ha acabat fent. Posteriorment, va explicar que no tornaria a compatibilitzar tots dos càrrecs. Es presentarà de nou com a candidata a l’alcaldia de Ripoll?
Em presentaré com a alcaldessa per decisió pròpia, però no tinc tan clar si ho faré com a diputada. Dependrà del que consideri el partit.
És factible portar una alcaldia, un partit, ser diputada, i una família amb cinc fills?
És frenètic. Cal dedicar-hi moltes hores i té una afectació personal. Però tot s’acaba fent el millor que es pot. La gent entén i valora la situació, el que fas per arribar a tot arreu, sobretot quan no és possible ser-hi.
El seu predecessor en el càrrec d’alcalde, Jordi Munell, va apostar sempre per la iniciativa empresarial. Creu que el principal problema de Ripoll és la manca de llocs de treball?
Sí, la manca d’oportunitats laborals, sobretot pel que fa al nostre jovent. La fuga de talent afecta especialment Ripoll. Això comporta una substitució ocupacional, perquè molts ripollesos se’n van a cercar oportunitats fora del municipi i la comarca. I qui arriba és mà d’obra poc qualificada o gent que vol viure de subsidis.
Res sembla indicar que Ripoll sigui un focus d’atracció per a noves empreses. Tot i això, vostè sembla predisposada a donar suport al polígon de la carretera de les Llosses?
La manca de sòl industrial és un problema. Tenim el deure de donar suport a les oportunitats que sorgeixin, per incentivar la reindustrialització i donar oportunitats laborals al municipi. Farem costat a iniciatives que acostin noves empreses a Ripoll.
Quines empreses concretes ha intentat atraure el seu equip de govern per instal·lar-se al municipi?
Noms i cognoms no els puc dir per la protecció de dades, però hi ha l’interès de buscar-ne per fer-ho. D’altres s’han posat en contacte amb nosaltres per establir-s’hi. Però el poc sòl industrial que existeix ho fa complicat.
El comerç de Ripoll pateix dificultats des de fa anys. Què ha fet l’Ajuntament per reactivar-ho?
Hem rebaixat finalment la taxa d’escombraries, que era una reivindicació històrica dels botiguers. També hem presentat línies de subvencions per fomentar comerç i turisme. En els darrers anys no hem estat un municipi turístic, i fomentar aquest sector comercial és imprescindible, encara que cada vegada sigui més complicat competir amb grans superfícies o les compres per internet. Això queda fora de les nostres competències, però volem fomentar-ho igualment.
Hi ha turisme que ve a veure el Monestir, però que no pernocta al municipi. Quina estratègia es pot utilitzar per retenir-lo?
Hi ha problemàtiques que ho fan complicat, i una d’aquestes és precisament l’horari dels comerços. És complicat atraure turisme quan les botigues estan tancades el cap de setmana. Cal replantejar voluntats entre el comerç, l’administració i la promoció turística, per captar clients. Disposem de patrimoni arquitectònic i cultural suficient per crear aquest pol d’atracció. Falta que els comerços estiguin oberts. Tradicionalment, hem estat població de pas i l’administració té poc marge per revertir-ho.
Quan es tirarà endavant finalment el projecte per treure el trànsit indiscriminat del barri vell?
Estem a les últimes converses amb l’empresa dels parquímetres, i ara a l’estiu aprofitarem per fer la prova pilot que vam anunciar.
Entén que en aquest aspecte els veïns pràcticament no hagin alçat la veu ni han estat convidats a participar en enquestes interessades que, en canvi, els comerciants sembla que hagin monopolitzat?
L’Ajuntament sí que ha interpel·lat els veïns i n’hem escoltat suggeriments i queixes. És veritat que els comerciants, en estar representats per la UIER, han exercit més pressió.
Què va pensar quan ERC, que havien estat els promotors ara fa una dècada i mitja de l’adaptació per a vianants del barri vell, van votar en contra de la reformulació?
Que pensen més en interessos electorals que no pas en els dels ciutadans. I a més són covards a l’hora de prendre decisions. Necessitem polítics valents i no pas els que els tremolen les cames, que d’aquests ja en coneixem uns quants. Vam quedar sols en aquesta votació, perquè som els únics que tenim voluntat de canviar la realitat del nostre poble.
Ha notat rere el clatell l’alè dels cacics de Ripoll que sovint denunciaven partits d’esquerres durant les últimes dècades?
No ens deixem influenciar per cap cacic. Busquem el bé comú. No hem rebut pressions perquè tampoc les hauríem acceptat.
Vostè està rehabilitant un pis al barri vell. Com cal fer-ho perquè molts més propietaris emprenguin el mateix camí?
Hi ha poques línies de subvenció i les que existeixen estan sobrecarregades de burocràcia. Molta gent no es pot permetre accedir a gestors o arquitectes tècnics. Cal replantejar un sistema d’ajuts que no afavoreix la rehabilitació del barri vell, ni tampoc millorar la imatge del centre històric.
Les noves urbanitzacions potser tampoc hi ajuden.
Les que hem aprovat responen a una tipologia molt diferent de la del barri vell, que són eminentment pisos. Les urbanitzacions responen a cases unifamiliars o aïllades. També hi ha un perfil de ripollès que busca aquest perfil, i hem de trobar-hi l’encaix.
Veu predisposició en els propietaris de l’espai on hi havia l’antiga empresa Filpur per urbanitzar-ho tal com es va plantejar fa més de vint anys?
Totalment. En les reunions n’han manifestat les ganes i només falta trobar-ne el finançament. Tenim bones impressions de les seves intencions.
Hem de donar per enterrat el projecte de bike park? Fa temps que no se’n parla.
Encara estem en converses amb els promotors, i està previst que es faci, no sé si de forma imminent. Però crec que s’executarà.
Ripoll i la comarca estan perdent més habitants que no pas en sumen. Això no és pas una bona notícia.
La bona notícia és mantenir la qualitat de la població, més que créixer a qualsevol preu.
Quina política té AC contra el despoblament?
Fomentar la natalitat dels catalans és una opció que s’ha desestimat des de fa dècades. Es dediquen els recursos públics a subvencionar la demografia estrangera en lloc de la pròpia.
Ens pot dir tres aspectes amb els quals hagi canviat el municipi des de la seva arribada a l’Ajuntament?
El control sobre el padró, la millora de l’espai de la socialització de la gent gran i la reducció dels fets delinqüencials i de civisme.
“S’ha banalitzat el terme extrema dreta”
Quan la qualifiquen d’extrema dreta es continua enfadant, però cada vegada més sembla que ja ha assumit que l’hi identifiquin. Tenint en compte que vostè va militar a les bases d’ERC, en quin moment pensa que hi va haver el trencament entre vostè i els ideals d’esquerres?
No em considero ni d’esquerres ni de dretes i continuaré mantenint-ho. Aplicaré qualsevol política independentment de si es considera de dretes o d’esquerres, si és bona per als ripollesos i els catalans. Cada cop m’ofèn menys que em qualifiquin d’extrema dreta, per la banalització mateixa que comporta aquest terme. S’utilitza tan a la lleugera que ja no significa res del que hauria de significar. Ni fem res mal fet ni atemptem contra drets humans.
Si el 2017 pràcticament cap nació va donar la cara per Catalunya, no creu que ara és excessiu que molts la donin per Israel o Palestina o Iran o Rússia o Ucraïna?
És impossible no posicionar-se en els conflictes internacionals que van sorgint. Però estic d’acord que hem de prioritzar els interessos de la nostra nació per damunt de tot.
El 2018 la van multar per mirar malament una patrulla de la Policia Nacional. Ara, en canvi, sembla que empatitza molt més amb els cossos de seguretat, fins al punt de donar suport incondicional a la Policia Local i fins i tot buscar-los una nova ubicació a La Torre. També ha incorporat la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a la Junta de Seguretat.
Sempre he estat a favor dels cossos policials catalans. Del que no n’estic és dels comandaments polítics que donen ordres que són obligades de complir. Seria forassenyat no fer ús de la seguretat espanyola que actua a Catalunya, perquè té competències que els cossos catalans no poden assumir. Hem de defensar la seguretat i el benestar dels ciutadans que paguen amb els seus impostos les forces d’ocupació espanyoles. No podem renunciar a aquestes competències, com ara la d’estrangeria que depèn de la Policia Nacional.
Vostè o jo veurem mai Catalunya independent?
Jo, sí. Vostè, no ho sé.
