Aquest és el setè mandat de Josep Anglada com a alcalde de Vidrà. Va entrar a l’Ajuntament com a regidor el 1995 i des del 1999 n’és el principal representant polític. A hores d’ara encara no té clar si es tornarà a presentar, tal com va assegurar la setmana passada al programa Angle obert d’EL 9 TV.
Fa vertigen pensar que ara farà 27 anys que és alcalde?
A vegades a la gent li costa una mica d’entendre, però també he de dir que ho pots ser tants anys perquè la gent vol. Per mi no és gens complicat portar un poble com Vidrà amb un equip de quatre o cinc persones.
S’imaginava que hi estaria tants anys?
No, què va. El que passa és que jo també soc una mica malalt de tot això, perquè sempre he estat embolicat amb 50.000 coses. Soc una persona que sempre he estat preocupat per coses del país i pel món rural.
Ha canviat molt la política i l’administració local?
Moltíssim, sobretot per als municipis petits. Se’ns ha complicat la vida de mala manera. Un dels maldecaps grossos que tenim és la falta de finançament i l’urbanisme.
Per les eleccions va dir que seria l’últim mandat. Es manté fidel a la paraula o ara que ja només queda un any i poc s’ho està repensant?
Segur que ho vaig dir, però n’hem d’acabar de parlar. Quan ho comentes pel poble la resposta sempre és que si jo vaig a davant vindran. Això sol passar perquè els regidors d’un ajuntament petit tenen altres feines. A partir d’aquí és quan has de decidir si dius que sí o que no. Costa trobar gent perquè estar en un ajuntament no és cap ganga, no et regalen res. Tot i que dic que Vidrà és fàcil també hi ha maldecaps que la gent no vol tenir.
Abans parlava dels problemes de finançament. A finals d’any arran de la consulta de Gósol els demanàvem a vostès, a Viladrau i a Espinelves, que depenen de la província de Girona, si eren partidaris d’un canvi de demarcació. Cap dels tres ho és malgrat les diferències de recursos entre els ens que sí que denuncien.
Els que no som de la província de Barcelona no tenim el mateix suport, no es pot comparar. I després hi ha el tema que no és normal que un ajuntament el dia 1 gener no sàpiga el pressupost que tindrà per aquell any. En un poble amb un pressupost de poc més de 200.000 euros ves comptant què podem fer. Tenim una xarxa de 60 quilòmetres de camins, que ens agradaria arreglar però amb aquest pressupost és impossible. Ara hem aconseguit un PUOSC per arreglar la plaça, però no ho cobreix tot i per trobar els diners que falten ens ha costat molt.
Ja saben quan podran començar aquestes obres?
Falta només el replantejament, però ja està llest per començar qualsevol hora. A finals de desembre hauria d’estar acabada.
Són importants les places als pobles?
Sí, però el que és molt important és guanyar espai, perquè l’entrada de Vidrà és molt complicada, sobretot per a vehicles grossos.
En un futur també hi voldrien fer un centre cívic. En quines activitats pensen?
En un local on pugui anar la gent gran. Ara venen a l’ajuntament, però en un futur estaria bé tenir un edifici només per això i que pogués tenir bar per a la gent que venen els caps de setmana.
A Vidrà en els últims 30 anys han perdut poca població, un 2,34%. No els preocupa el despoblament?
Sí que em preocupa. L’any 1980 es va fer la primera electrificació rural de Catalunya a Vidrà i vam posar llum a 25 cases. D’aquestes, avui en dia n’hi ha només una que hi visquin i això és el que em preocupa. Com a persona que sempre he estat involucrada en el tema forestal penso que el gran drama d’aquest país comença pel despoblament i d’aquí ve el foc. Molta gent de les cases ha vingut a viure al poble i per això el volum de gent és el mateix. Tenim la sort de tenir molt jovent i canalla a l’escola, que n’estem més que contents.
L’escola és el principal atractiu per fixar aquesta població jove?
L’escola és la principal prioritat de l’Ajuntament. Amb altres coses del poble hi pot haver discussions de com ho farem, però amb l’escola no n’hi ha mai. Les comunicacions han canviat, amb mitja hora vas a Vic. Continua havent-hi gent que treballa a la ramaderia, a les serradores, a la fusteria, al forn, als embotits… Quan una persona viu a Vidrà ha de decidir qualitat de vida o feina i viure en un poble així és un luxe.
I l’habitatge com el tenen?
Ens fa molta falta fer quatre o cinc cases adossades per a aquest jovent. Ja fa quinze anys que ens barallem amb Urbanisme. Hem hagut de desqualificar algunes parcel·les i ara sembla que hem avançat. El propietari ens ha regalat l’espai i es tractaria de fer una modificació puntual. Ja està enganxat al nucli urbà, però ens diuen que tenim exhaurit el màxim de sòl urbà i llavors n’hem de treure un per afegir-ne un altre. Espero que aquest cop ens en sortim.
Han pogut resoldre els problemes de cobertura que fa temps que arrosseguen?
Això com que no s’hi fa res cada vegada està pitjor. 25 anys enrere, quan es va posar un repetidor a Bellmunt, anàvem a tot arreu i ara no truquem ni dins de casa. Es reclama, però és com picar ferro fred.
Què els queda pendent que fos prioritat del mandat?
Al poble, penso que sempre es poden fer més coses i endreçar més, però pel fet de ser una persona que sempre m’he preocupat del món rural, aquesta xarxa de camins em treu la son. Ara com ara, tot i que la gent ha marxat de les cases de pagès, es mantenen netes i cuidades, però la gent se’n cansarà. Sempre anem fent coses, ara probablement posarem plaques solars al pavelló.
Vostè també és el president de les Agrupacions de Defensa Forestal d’Osona i el director del Centre de Formació Forestal de Montesquiu. Com estan els boscos de la comarca?
Potser més bé que d’altres, però els tenim malament, sobretot el pi roig arran d’aquests anys de secades. El despoblament comporta un creixement del bosc i si el país queda despoblat queda indefens davant el foc. Mantenir els boscos nets vol dir molts diners i molta feina i no tenim ni aquests diners ni la gent per treballar-hi. Al centre de formació intentem dignificar la nostra feina, però no és fàcil perquè la fusta val molt pocs diners, les neteges són molt costoses, la maquinària val molts diners i costa molt de viure’n.
Com es lluita contra el canvi de mentalitat de la població, que considera no només que els arbres no es poden tallar sinó que se n’han de plantar més?
Si agafes una foto d’aquest país dels anys 50 i 60 estava tot conreat. El meu avi no sabia què era un foc, no n’hi podia pas haver perquè tothom tenia la seva parcel·la. Això ha desaparegut i s’hi ha afegit el canvi climàtic.
I com es preveu l’estiu després d’aquest hivern tan plujós?
No pinta malament, però la natura ens ha demostrat que el dia que li sembla canvia i podem passar d’aquests mesos que ha plogut cada dia a tres mesos que no plou i tornarem a tenir el mateix problema que l’any passat. El país està molt moll, però pot canviar d’un moment a l’altre.
