Només iniciar la conversa es descriu com a “europeista convençuda”, tota una declaració d’intencions de per on aniran els trets. Tècnica d’Agricultura de la Generalitat davant la Unió Europea, Elisenda Fatjó-Vilas constata cada dia com les lleis aprovades a Brussel·les acaben tenint incidència als estats membres: “És així sí o sí, i d’aplicació directa o indirecta ”.
Serà a la propera eurocambra on es votaran, per exemple, les propostes de modificació d’una eina tan important com la llei de benestar animal, igual que d’on ha vingut la normativa per substituir les teulades d’amiant o la que regula l’ús de fitosanitaris.
La desconnexió ciutadana malgrat aquestes plasmacions i, d’aquí, la normalment baixa participació a l’hora de triar eurodiputats, Fatjó-Vilas l’atribueix als tempos: “Amb les mesures extraordinàries per fer front als ajuts agraris ara s’ha anat molt ràpid, com a molt quatre mesos, però normalment passen tres anys entre que es debat alguna cosa a Brussel·les i té incidència en la vida de la gent”.
També considera que sobretot els joves tenen poca consciència dels beneficis de formar part de la Unió: “Com que hi hem nascut, els tenim normalitzats.
Travessem fronteres sense necessitat de passaport; quan som a l’estranger, els hospitals ens atenen en cas de fer-nos mal, i, amb l’euro, mai ens trobem com les empreses tèxtils o adoberes de Vic que al seu temps havien d’assegurar portar moneda de diferents estats: francs francesos, marcs alemanys, lires italianes… pels seus desplaçaments lúdics i laborals”.
Destaca, en aquest sentit, que “donem per fetes coses que han costat molt d’aconseguir”, igual que el dret a votar que l’empeny a ella a respondre aquest diumenge a la cita amb les urnes: “Fa quatre dies els nostres avis no en tenien l’oportunitat”.
