Sembla que les festes ja siguin lluny, però en realitat han passat quatre dies… En el cas de Manlleu, parlar de Nadal és parlar de la pista de gel. Hi ha patinat vostè?
Home, si no hi vaig jo, malament. Hi vam ser amb la família i la veritat és que de patinar en sé força.
Hi han passat gairebé 16.600 persones, rècord històric. Satisfets?
Sí, n’estem molt contents. Hi havia indicadors que ja apuntaven a un bon any. A banda de l’alta ocupació de tots els dies, que era evident, l’Skating ha tancat i fan obres a les instal·lacions del FC Barcelona. Hem detectat gent de l’àrea metropolitana que venia expressament a Manlleu a patinar.
Hi tenen la mà trencada, amb el Badanadal?
Penso que sí, tot i que sempre hi ha marge de millora. Quan em vaig incorporar a la Regidoria de Promoció Econòmica, fa vuit anys, no teníem il·luminació de Nadal. Tímidament l’hem anat ampliant i aquest 2022, gràcies a l’alcalde, que el va envair l’esperit nadalenc, hem fet una gran aposta reforçant la de la plaça. Ens ha funcionat també molt bé el Badacasal, amb més de 700 persones, però per contra tenim pendent recuperar la ludoteca.
Què falta a la Primavera Encantada o el Viu Manlleu per situar-se al mateix nivell?
Trajectòria. El Badanadal ve de més de 20 anys. El Viu Manlleu va néixer per la pandèmia, com una campanya perquè la gent es tornés a enamorar de la ciutat. És una aposta encertada. Ho demostra que ha crescut fins a esdevenir festival.
Completa el quartet la Fira del Porc i la Cervesa, a la tardor, que també l’han anat perfeccionant. El format actual és el bo?
Crec que la del 2022 ha estat la millor: un market bonic, música, un apartat cultural potent, amb activitats paral·leles que es van omplir totes; recuperar carnisseries de Manlleu que no havien sigut a l’última edició… Podem aprofundir en promoció, però ara tenim una fira ben treballada.
Obrir-la a expositors de fora era innegociable?
La prioritat és el comerç local, qui va començar i impulsar la fira, però també veiem que una part no hi participa, pel desgast que suposa. Són dies d’esforç afegits al llevar-se sempre d’hora per treballar a l’obrador. Això fa que en el vessant gastronòmic haguem acceptat propostes complementàries de gent d’altres llocs amb ganes de ser-hi.
I els ha obligat a donar explicacions.
En el sentit que la gent demana per què no hi ha els de Manlleu. Sembla que sigui responsabilitat de l’Ajuntament, però nosaltres mirem d’engrescar-los i fins i tot ajudem a tramitar subvencions per recuperar l’import de la fira. Insisteixo que el dia a dia de les carnisseries i cansaladeries és dur, elaboren productes excel·lents, i aquest grau de perfeccionament requereix temps. Al sector li és costós de venir, però en canvi el mercat vol que hi sigui i a qui hi participa li acaba anant molt bé.
És una regidoria agraïda, la de Promoció Econòmica?
Té moments de tot. Diria allò de si no vol pols, no vagis a l’era.
Vostè ha dit públicament que no li agradaria repetir cartera. Per què?
S’ha de saber plegar. És una cosa que en política desgraciadament es porta poc. Jo sempre he preservat la meva part professional i crec que vuit anys és prou temps. Toca que assumeixi Promoció Econòmica algú amb aires nous. No volia ser un tap.
Eudald Sellarès és llicenciat en Publicitat i Relacions Públiques i treballa en màrqueting. Fa falta fer-ne de Manlleu?
Ens convé autoestima. Hi ha una dicotomia: militants de Manlleu, que li veiem totes les meravelles del món; i la part antagònica, més tribunera, que tendeix a valorar en negatiu. Manlleu té tots els al·licients d’una gran ciutat. Un bon sector industrial, un comerç en què la gent que està al capdavant són propietaris i poden presumir de marques personals, el passeig del Ter, unes seccions esportives magnífiques, tot tipus d’associacions… Ens sobren motius d’orgull, però molta gent no se’ls acaba de creure.
A què ho atribueix?
Com que m’ho miro des de la part militant, em costa d’entendre. Soc dels que veu el got mig ple. Un dia ho comentava als amics: quin bé fem reenviant vídeos com els que circulen sovint per WhatsApp? Què podem aportar per millorar la mala imatge que sembla que es projecta de Manlleu? Jo vaig decidir prendre partit presentant-me a unes eleccions, que no és fàcil. Demana temps i implica posar-se a judici de la gent.
Vic és un amic o un enemic?
Ha de ser un amic. És la capital de comarca, una ciutat forta, i hi hem de conviure. Comparar-nos equival a fer-nos trampes al solitari. Osona és una rara avis en el context català: hi ha molt a prop tres ciutats relativament grans, i la gent es mou d’una a l’altra, igual que se’n va al Collsacabra o a Roda de Ter. Ho hem de veure en positiu i treure’n profit.
Del que poden presumir, a diferència de Vic, és de mercat municipal.
Sí, efectivament, i de riu. El mercat municipal personalment me l’estimo molt. Vaig participar en el projecte de reforma, quan treballava a l’Oficina de Promoció Econòmica, i em sento proper a la majoria de comerciants. Hi ha expertesa, bon producte i una aula d’activitats que tampoc és habitual a tot arreu.
Però en pocs mesos han tancat com a mínim quatre parades. Què està passant?
Hi ha força jubilacions. I ens trobem comerços que tiren molt i tenen una clientela fidel, i d’altres que desgraciadament no gaudeixen de la mateixa lleialtat. De les parades que han tancat, de moment l’Ajuntament només n’ha recuperat una. Les altres les tenen els propietaris, que n’estan negociant el traspàs. Hi ha el risc que el problema es cronifiqui i costin més de reactivar.
També han intentat distingir Manlleu fent una aposta per l’economia social i solidària. Aquest és un projecte de ciutat o d’Esquerra Republicana?
De ciutat. De fet, l’economia social i solidària hi ha set sempre. Manlleu té una llarga tradició de cooperativisme i mutualisme. Economistes de referència com Thomas Piketty defensen que el capitalisme despòtic està caducat i ha d’evolucionar cap a un de més socialista i amb major responsabilitat. En això segur que l’economia social i solidària hi jugarà un paper.
L’Oficina de Promoció Econòmica (OPE) està ben musculada? Al ple de pressupostos, el PSC ho va qüestionar.
Em vaig molestar una mica amb les aportacions del companys socialistes. Saben perfectament que una cosa és el pressupost inicial de l’OPE i l’altra, el que acabem movent, prop de tres milions d’euros dels quals dues terceres parts les aixequem amb subvencions. Com a regidor de Promoció Econòmica, m’encantaria tenir d’entrada una gran quantitat de diners, però crec que ara mateix l’OPE està ben dotada. Podria estar millor? Evidentment, però com a Ajuntament tenim el deure de mirar el municipi en conjunt.
Què tenen de semblant i diferent els dos mandats que ha passat al consistori?
El primer va ser molt dur. A casa vam tenir problemes de salut i a l’Ajuntament governàvem amb minoria en un moment convuls per l’1-O. De l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, la gent en parlava molt, però costa fer-se càrrec de fins a quin punt va afectar les institucions. Després de trencar amb el PSC pels fets de país, va ser un mandat complicat. L’alcalde va demostrar una gran destresa pactant i arribant a acords. Partint de l’equip de govern amb JxCat, aquest havia de ser més plàcid, però ens va arribar la covid. Podem estar contents del que hem tirat endavant a Manlleu malgrat les adversitats.
Se sent més còmode compartint equip de govern amb JxCat o amb el PSC?
Personalment tant me fa, em porto bé amb tothom. Ara bé, parlem de dues forces bastant antagonistes. La complexitat de la política catalana és aquesta: no només la determina l’eix ideològic esquerra-dreta, hi ha l’afegit del nacional.
Amb JxCat hi ha temes en què voten diferent. S’han discutit per algun de vinculat a la seva regidoria?
No. Va haver-hi un moment que vaig demanar més pressupost per a la Fira del Porc i la Cervesa, perquè amb 45.000 euros se m’estava demanant una fira excel·lent de tres dies. Era irrisori. Els companys, tant els d’un grup com els d’altre, hi van apostar. Ens hem entès i compartim la fita de millorar Manlleu. Això no treu que el que queda de mandat hi haurà més votacions diferents. Tothom començarà a marcar perfil.
Vostè repetirà a la llista?
No ho sé. Confio plenament en l’Eva. Va ser la primera persona a qui vaig dir que em sento més pròxim a no continuar. Tinc canalla petita, la política m’apassiona i Manlleu, també, però no em desagrada la idea d’una pausa de quatre anys, vuit… Hi serà? No ho sé. Respondria que estic a disposició del partit.
Però en qualsevol cas no parla d’un punt final.
Mentiria. Seré una d’aquelles poques persones que segueixen els plens telemàticament, i sempre amb idees per millorar la ciutat on visc i que estimo.
En aquests vuit anys li ha passat mai pel cap postular-se com a alcaldable?
No.
Però s’hi veuria?
Ara mateix, no. Només vaig dubtar si calia fer un pas endavant un fatídic divendres de fa un parell d’anys, quan va passar el que va passar amb el nostre alcalde [difusió del vídeo ebri]. Actualment no penso que sigui el meu moment ni el de casa.
El 2015 anava de número 5; el 2019, de 11. Si Maica Bassas no hagués renunciat a l’acta de regidora, de fet, hauria quedat fora del consistori. Com és que va baixar sis posicions?
No ho sé.
De qui va ser la decisió?
Sempre he tingut la deferència de no interferir massa en aquestes coses. El primer mandat tampoc sabia si aniria de 10 o de 12. És un ordre que pertoca fixar al cap de llista.
Però li va saber greu veure’s relativament enrere?
Me n’hauria sabut si no hagués entrat. Fins i tot m’hauria molestat. Llavors en tenia moltes ganes i coses per fer: donar una volta més al Porc i Cervesa, al Badanadal, aportar idees en promoció econòmica…
Les eleccions les espera o més aviat li fan mandra?
Formo part de l’equip de campanya i intentaré aportar-hi al màxim. Amb l’Eva tenim una relació molt franca des de fa anys. Crec que ha de ser la primera alcaldessa de Manlleu, i que serà una gran alcaldessa.
S’atreveix a pronosticar quin consistori poden configurar les eleccions?
Tornarà a quedar força fragmentat. Hi ha bastantes forces, catalanistes i no catalanes, amb intenció de presentar-se. Tot i això, espero que les coses no canviïn massa, que l’Eva sigui alcaldessa i tant de bo que amb majoria. Si no és possible, amb algú amb qui s’entengui, com ha passat aquests quatre anys.
