Des de les eleccions municipals s’ha disparat el nombre de demandes interposades als consistoris per retirar símbols independentistes. La majoria provenen d’una mateixa entitat, Impulso Ciudadano, que assegura defensar la neutralitat institucional. A Osona s’han presentat una cinquantena de denúncies entre abril i juliol a un total de 18 municipis, i durant la contesa municipal hi va haver recurs en 8 de 36 casos
“Impulso Ciudadano neix el 2009 amb l’objectiu de fer desaparèixer la simbologia independentista arreu de Catalunya, dins i fora dels períodes electorals.” Ho afirma José Domingo, president de la plataforma Impulso Ciudadano, amb seu a Barcelona i Madrid, que en una conversa amb EL 9 NOU i preguntat per les àrees d’actuació de l’entitat ha assegurat que són presents a tot Catalunya, i que en aquest sentit ja han interposat “més de 400 denúncies a pràcticament totes les juntes electorals de zona”.
Pel que fa al funcionament i l’accés a aquesta informació, el president recalca que es va obrir una bústia pública “perquè la gent enviés imatges i identifiqués la simbologia, molts des de l’anonimat”.
Són partidaris de “la desaparició dels símbols partidistes a les titularitats públiques” i denuncien les banderes, pancartes i elements presents en edificis i espais públics. “Entenem que s’ha de ser respectuós amb aquests espais; ningú els pot prendre com a seus”, diu, i insisteix que “la propaganda està regulada en un procés electoral” i que hi ha “determinats llocs on pot ser col·locada”. “No es poden fer pintades de murals on et doni la gana ni col·locar banderes ideològiques; aquests ajuntaments són contraris a la llei”, diu.
Domingo assegura que a Osona destaca una forta presència d’aquesta simbologia i que “no són respectuosos”: “Creuen que com que hi ha una majoria nacionalista tenen el dret a omplir el municipi d’elements nacionalistes”. I ha volgut posar un exemple comparatiu: “Imagineu que un partit racista, perquè hi ha una majoria racista, decideix col·locar un símbol a favor del racisme a la façana de l’ajuntament; als antiracistes no els agradaria”.
Fa referència al fet que cada ciutadà “pot posar al jardí de casa seva el que vulgui, però no als edificis públics”, i preguntat pel pas endavant que s’ha constatat en el registre de denúncies de simbologies en espais de titularitat privada, Domingo admet que “pot passar; quan és així és el mateix ajuntament qui posa de manifest que aquell espai no els competeix”, i assegura que, tot i això, sempre procuren verificar-ne la titularitat: “Encara que a vegades ens equivoquem”. Tot i això, insisteix que “als murs de casa teva, si formen part de l’exterior, no pots posar el que vulguis, no pots fer propaganda electoral”.
En relació amb el xoc que això suposa contra la llibertat d’expressió que denuncien des de l’Associació d’Advocats d’Osona, Domingo també té resposta: “La llibertat d’expressió té un límit, que és quan trepitges la llibertat d’expressió dels que no volem veure aquests elements”.
