Sorpresa, estupefacció i, fins i tot, alegria. Aquestes són algunes de les reaccions de l’oposició a l’anunci del govern de Vic (Junts i Ara Vic-Pacte Local) de fer el porta a porta a només unes zones en lloc de tota la ciutat.
A la primavera s’estrenarà a Sentfores-la Guixa i els barris de Sant Llàtzer i les Quatre Estacions, i a la tardor s’hi afegiran la Serra-de-senferm i la plaça Osona. El model, però, no es replicarà a tota a la ciutat tal com s’havia acordat a finals del 2021. EL 9 NOU ha demanat a totes les forces del consistori una valoració del canvi de rumb i hi ha dos bàndols clarament diferenciats.
D’una banda, a Esquerra, la CUP i Vic En Comú Podem (VECP) hi impera la decepció, l’estupefacció i la sorpresa. Es queixen sobretot de les formes de l’executiu de Junts i Ara Vic. “Ens assabentem de què vol fer el govern a través de la premsa, ja que no ens ho han comentat, explicat ni insinuat”, lamenta Maria Balasch (ERC), mentre els retreu la improvisació i una manca de comunicació i transparència.
En aquesta mateixa línia es pronuncia la portaveu de la CUP, Carla Dinarès: “No pot ser que es decideixin coses unilateralment. Ni els moments més tensos de majoria absoluta [de Junts] ens havíem trobat en aquestes tessitures. És gravíssim”.
Arnau Martí (VECP) apunta que l’oposició havia demanat per activa i per passiva sobre el porta a porta a la comissió de Territori. “El missatge era que tot seguia igual”, diu el regidor, que remarca que “o han canviat d’opinió o directament ens mentien”.
Sigui com sigui, amb la proposta del govern es renuncia, en part, al sistema de recollida que tenien com a model aquestes tres formacions. “El porta a porta és el més eficient i creiem que qualsevol alternativa és un error”, apunta Dinarès. “Havíem de ser la primera capital de comarca a implantar el porta a porta i s’ha renunciat a tota la feina de forma unilateral”, lamenta per la seva banda Martí, que atribueix “la marxa enrere” a la por de ser “castigats electoralment”.
Des d’ERC, Balasch també explica que a partir d’ara caldrà “analitzar què suposa tot això”, ja que a darrere hi ha un conveni signat amb el Consell Comarcal d’Osona, que s’ha de cuidar de la recollida a tota la ciutat, primer amb el porta a porta arreu i després en format mixt.
A priori, doncs, aquests tres grups estan molt lluny de donar el vistiplau al canvi i, per tant, suport a l’aprovació del plenari que ho tiri endavant.
A l’altra cara de la moneda s’hi situen el PSC i SOMI, que veuen amb bons ulls el gir de guió. El socialista Josep Pou dona “la benvinguda al postulat del PSC”. “És la postura que hem adoptat a altres municipis”, apunta, com Centelles o les Masies de Voltregà.
Josep Anglada (SOMI) també celebra la notícia: “Vam ser l’únic partit que va parlar del porta a porta en campanya electoral, oposant-nos-hi amb una recollida de signatures”. Considera que “s’ha actuat amb intel·ligència” i “és una victòria de SOMI”. Comprèn que s’apliqui el model de porta a porta a Sentfores o el barri de Sant Llàtzer, però no ho veu “massa viable”, per exemple, a la plaça d’Osona.
Tot i alguns dubtes, tant el PSC com SOMI donaran suport al viratge del govern en matèria de residus, que ha de passar per plenari municipal. “Pel bé de la ciutat i dels ciutadans no ens hi mostrarem contraris”, avança Pou, mentre que Anglada remarca que “optar per contenidors serà un vot afirmatiu”.
L’alcalde, Albert Castells (Junts), i el regidor Xavier Farrés (Ara Vic-Pacte Local) van explicar la decisió dijous, en la presentació del Pla d’Actuació Municipal (PAM) que ha de marcar l’acció de govern d’ara al 2027.
Emmarquen l’aposta per un model mixt en la complexitat de casar el porta a porta amb zones on predominen els blocs de pisos, el fet que no sempre permet recollir el vidre i que els avenços tecnològics han convertit els contenidors amb xip en també altament eficients a l’hora de disparar els índexs de reciclatge.
Després d’haver pilotat l’àrea de Residus del Consell Comarcal d’Osona el mandat passat, Castells hi afegia dijous que es tracta d’un sistema alineat amb el pagament per generació, una condició amb què Europa serà cada cop més exigent: “Els ciutadans que millor reciclin i compleixin les seves obligacions seran bonificats. Estem compromesos amb l’objectiu mediambiental d’arribar a una taxa justa segons la responsabilitat i el grau d’implicació”.
{{ comment.text }}