“Tenim boletaires, però no hi ha massificació”

Revalidar mandat amb majoria absoluta és el millor premi per a un alcalde?És un premi i alhora una pressió. Vol dir que hem fet bé les coses i la gent està contenta i confia en tu. El dia de les eleccions, a mesura que van escrutant els teus vots, penses que hi ha confiança, però també quatre anys més d’exigència que acceptem contents. En algun moment poden trobar a faltar una mica més oposició fins i tot?L’oposició la tinc dins del mateix equip, perquè hi discutim amigablement, constructivament. No és com l’oposició d’un altre partit, però entre tots set ens exigim. L’oposició és sana, però també ho és que el mateix equip pressioni. Què li falta al Planoles ideal que té David Verge al seu cap?És primordial acabar de desbloquejar l’habitatge. Fa cinc anys ja en parlàvem en clau de comarca. Ara n’hi ha consciència a tot Catalunya. Vam fer dos habitatges de lloguer assequible, aconseguint que dues famílies no marxessin. Ens falta que entre els 12 pisos del Ministeri de Foment, els sis de l’edifici de la Sareb i dos que té l’Ajuntament, el poble superi l’equilibri fràgil actual en aquest concepte, amb 60 persones potencials per ocupar-los. Escolaritzem 25 nens, dels quals 3 a l’escola bressol, però si no hi ha naixements, ve gent jove o els que hi ha se’n van, potser la posarem en risc. Un Planoles entre 350 i 400 persones tindria més vida comercial i a tots nivells. Respecte a principi de segle, la població del municipi ha augmentat lleugerament, d’unes quaranta persones. La gent s’ha adonat que s’hi viu millor que en poblacions més dimensionades?Sí, últimament han vingut a viure unes deu parelles amb nanos, a més d’altra gent. El món rural es valora molt més que abans. Tenim escola rural, l’escola bressol que vam obrir fa tres anys, fibra òptica, comerços, bars, serveis bàsics, i sobretot una vida associativa que ens dona molt caliu, fomentada des de l’Ajuntament per la Regidoria de Serveis Socials, que fa una tasca ingent. Som un poble viu i dinàmic. A més, al Ripollès hi ha feina, a Ribes, Ripoll, Campdevànol, Sant Joan. Cada setmana em truquen quatre o cinc famílies, en tant que responsable d’habitatge de l’Associació de Micropobles de Catalunya, per anar a viure al món rural. A Planoles he atès 120 famílies, i de les que han vingut a veure el municipi cap s’hi ha quedat per manca d’habitatge. Ara és el moment, i espero que el govern català segueixi la bona feina de l’últim any en aquest sentit. A quatre anys vista, com es valora l’impacte que va tenir la covid sobre Planoles, amb l’arribada de nous veïns que ja hi tenien segona residència?Va venir sobretot gent gran, i alguns es van quedar a viure-hi. En total entre sis i vuit persones, que hi tenen una vida més pausada, a una hora i mitja de Barcelona, i amb el valor afegit de disposar de tren. Fa quatre anys parlàvem d’infraestructures ferroviàries. No sembla que hagin millorat massa…Illa té el gran repte de l’habitatge i de Rodalies. Si funcionés l’R3 com cal, la Vall canviaria molt. Estar a poc temps de Barcelona afavoriria que molta gent vingués amb tren. Però cal molta inversió, que és el que tenen països com Suïssa o Àustria. Seria fonamental per refer el país desequilibrat que hi ha ara. La C-17 ja va ser un gran avanç pel Ripollès, però ens cal doblar l’aposta. Quan vostè vol anar a la Cerdanya, passa per la collada de Toses o per Planès?Per la collada. En soc enamorat. Hi vas tranquil, encara que triguis deu minuts més. No hi ha comparació. L’accidentalitat de la collada ens deixa periòdicament notícies mortuòries.Alguns caps de setmana s’ha convertit en un segon Montmeló. Les motos van a velocitats que no haurien d’anar, i de vegades hi ha accidents. Ja em va bé que vinguin, però amb seny. Com està afectant la presència de boletaires a Planoles aquesta tardor?Mantenim cert equilibri. No tenim massificació. Ve gent, sobretot a la part obaga, però no tanta com als municipis del voltant, on es fan més bolets. Fa quinze anys algú va advertir falsament de la presència d’ossos entre Planoles i Nevà. Els planolencs en general estan satisfets amb els segons residents, turisme rural i visitants que té el municipi?Ningú fa diferència entre la gent d’aquí i els visitants. Al Ripollès i al Pirineu en general la segona residència funciona molt bé. El problema és que ens hem oblidat de fer primera residència durant quaranta anys. Si s’haguessin combinat hauria estat perfecte. Però això està canviant. Dels últims vint permisos d’obra que hem donat, sobretot de rehabilitació, el 80% són de primera residència. I jo ho agraeixo moltíssim, perquè ho fa gent que s’estima el poble. Si a Ripoll, Ribes i altres poblacions nuclears del seu entorn el comerç va clarament a la baixa, quin és l’ideal que s’ha marcat Planoles en aquest àmbit?Molts micropobles tenen un o dos comerços. Aquí en disposem de quatre, més tres bars, més masies rurals. Ara patim per la jubilació del forn, d’aquí a tres anys, perquè és un servei bàsic. És impossible tornar als 25 negocis de la dècada dels setanta, però com a mínim cal mantenir els que hi ha. El vi fet a Planoles és un negoci amb un bon futur?És vi d’alçada, de muntanya. Tenim uns 2.000 ceps i diumenge passat en vam fer la verema. És una indústria gastroalimentària que forma part de l’estratègia transformadora del Pirineu. N’estem molt contents tant pel poble com per la comarca. I a més és un vi blanc molt bo. David Verge va ser probablement el primer puntal d’Independents pel Ripollès. Creu que el futur de la formació està garantit?Sí. És cert que a Planoles sempre hem actuat com a independents, excepte el 2007 quan per temes administratius ens vam decantar per ERC. Per nosaltres és primer la gestió que no la política. I tant Joaquim Colomer a Ripoll, com Carles Mercader a Ogassa o Jordi Coch a Campdevànol tenen la mateixa visió i mentalitat. Si els polítics posessin per davant la gestió que la política, el país avançaria millor. A Planoles som d’esquerres, però avantposem la gestió. Ser conseller comarcal és un benefici pel municipi, ni que sigui estant a l’oposició?El Consell funciona bé. Serveis Socials fa una feina espectacular, dels millors de Catalunya, igual com l’Agència de Desenvolupament del Ripollès o en residus. Estic a l’oposició, però em queixo constructivament, que ens falta un revulsiu com a comarca. A Osona fa 35 anys van tenir la brillant idea de crear la Universitat de Vic. A l’Alt Urgell inverteixen a ser la Universitat de l’Esport, i la gent hi va a estudiar. Necessitem aquesta mena d’incentius, per exemple com a hub o pol d’oficis, on ja tenim molta feina feta per la UIER o l’Escola d’Hostaleria. La comarca atractiva del Pirineu més propera a Barcelona ha de fer alguna cosa potent. Ens falta ambició i estratègia a deu anys vista.

“Tenim boletaires, però no hi ha massificació”

“Els ajuntaments estem treballant perquè la gent se senti segura”

Albert Castells, alcalde de Vic: “Alguns dels serveis municipals ja han col·lapsat”

“De la política no n’has de fer una professió per a tota la vida”

Habitatge, retirada d’amiant i biblioteca, principals inversions a Sant Joan el 2026

LA PREGUNTA

Considera que PSOE i Junts recomposaran la relació per restituir la majoria de la investidura?

Què li ha passat a la Pilarin?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Un home s'entrega després d'un accident de trànsit a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Una voluntària de Protecció Civil de Vic, clau per detenir un agressor sexual

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic

Atracament amb un ganivet al centre de Vic