QUIOSC DIGITAL BUTLLETINS
EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

“S’ha tallat el pont de Roda, no l’acció de govern”

Entrevista a Toni Mas (ERC), que s’ha estrenat com a alcalde a Roda de Ter

Toni Mas (ERC) lidera el govern de l’Ajuntament de Roda de Ter, que està compost per tres partits. A més dels republicans, també en formen part Independents per al Progrés de Roda (IPR) i Sumem per Roda. L’equip està a punt de presentar el Pla d’Acció Municipal (PAM) i portar a votació el pressupost del 2024. En aquest extracte de l’entrevista al programa d’EL 9 TV Angle obert, Mas repassa això, la relació amb l’oposició o el tall de circulació al pont Vell.

Des del passat 15 de novembre, el pont Vell està tallat al trànsit i no hi ha prevista una data per reobrir-lo. De moment, s’ha consolidat l’estructura pels despreniments i esquerdes. Quin és el proper pas? En què s’està treballant?

S’està treballant en un informe tècnic que reculli les intervencions que s’han de fer per a la reparació, però alhora que permeti treballar de fons l’origen del que s’ha detectat i poder fer una bona intervenció. És a dir, que no només arregli els desperfectes d’ara sinó que en previngui de nous.

Al pont Vell s’hi poden observar diverses intervencions de diferents èpoques. A curt termini faran una reforma, se’n plantegen una a llarg termini?

Sí, estaran ajuntades en un únic estudi. Aquest ens ha de portar a l’origen dels despreniments i això, amb tota probabilitat, ens farà entendre que si només apedacem els punts detectats podríem tornar a tenir risc de despreniments.

Quan estarà a punt aquest estudi per començar a treballar-hi?

L’estudi s’ha encarregat i no tenim una data d’entrega. S’ha demanat la màxima celeritat, però fins que no tinguem el resultat no podrem saber ni l’abast ni la durada de la intervenció, que seran correlatives.
El cost que haurà d’assumir l’Ajuntament, doncs, encara no el saben.
No el sabem.

En una forquilla de preus: estem parlant de 100.000 euros? Mig milió?

El projecte per fer l’estudi val uns 15.000 euros. Quan tinguem el resultat haurem d’anar a demanar suport a administracions supramunicipals, com la Diputació. Són obres que condicionen, no només el trànsit que hi passa per sobre, sinó el funcionament de l’Ajuntament de Roda de Ter. Sense avançar-nos a cap dramatisme ni a cap optimisme, necessitem la dosi de paciència per poder veure què ens planteja l’estudi. L’actuació més urgent va ser tallar el pont i la següent va ser determinar quins punts s’havien d’apedaçar i començar a preparar com serà la futura intervenció basant-se en l’estudi. S’hi està treballant intensament.

Corren perill els veïns que hi passen a peu?

Cap ni un. No hi ha cap perill per a les persones que hi passin per sobre o per sota.

Sobre la taula hi ha hagut l’opció de tallar el trànsit per sempre?

No. Al llarg de l’any hi ha moltes activitats que requereixen el tall del pont per una cursa o una fira. Sí que estudiàvem algun sistema per poder regular el tall sense que hi hagi d’haver vigilants, però en cap cas s’ha plantejat el tall definitiu.

L’imprevist del pont ha fet alterar l’acció i les prioritats del govern?

No. Seguim treballant amb les mateixes prioritats, focalitzats en el que volíem fer. Serà en funció del resultat de l’estudi quan començarem a posar totes les peces sobre la taula. S’ha tallat el pont, no s’ha tallat l’acció de govern. Necessitem seguir avançant i això no ens atura.

Per aquests primers quatre anys va fixar com a prioritari: el canvi de la gespa del camp de futbol, encarar la segona fase de les obres del carrer Verge del Sòl del Pont i continuar implementant mesures de transició energètica. Què veuran abans enllestits els rodencs?

Estant a alcaldia i govern veiem dos ritmes de treball: l’administratiu i quan la ciutadania veu el projecte. En el primer, en la feina que estem duent a terme, vam fer l’obertura de sobres per assignar a una empresa la licitació del canvi de gespa. D’aquí a final d’any ja s’haurà fet, però fins l’estiu del 2024 no començarem a canviar-la. La intenció és que pugui estrenar-se la temporada vinent.

I la segona fase de les obres del carrer?

Aquest 2024 haurem de fer una actualització del projecte pel que fa a costos amb els tècnics. Des que es va redactar s’han encarit moltíssim els preus. Hem de valorar això i el finançament. L’aixecament del govern central de la regla de despesa ens determinarà el pressupost del 2024 i els futurs. Això limitarà la utilització del romanent i condicionarà el grau d’inversió que puguem fer els propers anys.

Quant a mesures de transició energètica, ara han començat a funcionar les plaques de Can Planoles.

El darrer ple hem aprovat per ple poder fer la distribució d’energia i vendre’n l’excedent. També tenim la instal·lació feta i certificada de les plaques del pavelló, que encara s’han de posar en marxa, i rebrem la subvenció de la Diputació per poder fer el canvi de les llumeneres.

El govern de Roda de Ter està format per ERC, IPR i Sumem. Els objectius a assolir els estan fixant en un Pla d’Acció Municipal (PAM)? Ja el tenen enllestit?

El tenim elaborat i el presentarem abans d’acabar l’any. Estic molt content de l’equip de govern. Les negociacions van durar ben bé dues setmanes i mitja i amb els dos grups ens hi sentim en la mateixa sintonia. En tot moment vam parlar de consens i no de compravenda de propostes. És un equip que està treballant amb molta empenta i amb valors de responsabilitat, de coherència i implicació. Malgrat ser tres grups, treballem de forma compacta i això ens està ajudant molt.

Els ha estat fàcil posar-se d’acord, doncs?

Des del principi, l’entesa i el consens no ens ha estat difícil. El que no ens ha sigut és ràpid. Qualsevol consens requereix temps, que tothom pugui mirar i analitzar tots els punts.

Hi ha hagut renúncies per part d’algun grup?
No, al contrari. Hem acollit propostes que potser no teníem incorporades o les hem revalorat d’una altra manera.

Quins són els principals eixos que han fixat al PAM?
Hi ha eixos principals com són el trànsit, Puigneró i La Blava. En tots tres hi estem treballant i en dos d’aquests comencen a haver-hi canvis. En el cas de Puigneró, ja vam presentar l’estudi de l’estat de les teulades d’amiant que no és gens positiu. Per tant, ja s’està elaborant l’informe tècnic per fer el requeriment a la propietat i començar a desencallar-ho.

I del trànsit que creua el municipi?

Ens hem reunit amb la Generalitat, Diputació i alhora vam engegar una taula política per abordar-ho. Des d’aquesta és on es treballa basant-se en el consens i a poder fer, en el menor temps possible, una diagnosi prou profunda de la situació del trànsit, veure les oportunitats o possibilitats que hi ha de solució i acabar definint unes propostes que desemboquin en procés de participació ciutadana. Aquesta taula s’ha reunit amb entitats i hem de fer més trobades.

En quin punt es troba la fàbrica de La Blava?

Estem pendents de rebre el resultat de l’estudi del seu estat. Podem veure-ho, però, necessitem un informe que ens prioritzi les intervencions i a partir d’aquí anar a buscar el finançament per poder-la millorar.

Quins altres eixos tenen en compte?

La cultura. Aquesta legislatura, hem dividit la regidoria en dues veient-ne l’abast. D’una banda, hi ha La Blava, però també la segona fase de les obres de la Fundació Miquel Martí i Pol, l’oratori de la Tecla Sala que tindrem instal·lat a la capella del cementiri i farem actes per homenatjar-la. Alhora estem reforçant i unificant l’oferta cultural, facilitant-ne l’accés i ajudant que sigui molt atractiva. I en l’altra part de cultura, la de tradició i festes, estem reforçant el paper que tenen les entitats i en el valor que poden aportar. També són eixos destacats el medi ambient, que ja n’hem parlat, o l’educació.

Què preveuen en educació?

Treballarem per reforçar el pla educatiu d’entorn, el consell escolar municipal, els consells escolars de centre per reforçar el paper de les AMPA, la participació i reforçar els espais de col·laboració ciutadana amb els agents que s’hi dediquen. Creiem que amb la participació i l’aplicació tècnica i pensant en un projecte a llarg termini farem millor política.

Quina relació tenen amb l’oposició? A l’agost, ens deia que buscarien aliances amb els partits.

Anem treballant amb els diferents grups. Amb alguns ha sigut més fàcil o ens és més fàcil intentar obrir vies de col·laboració i en algun concret no hi ha aquests punts de trobada. Amb Junts, vam aprovar una moció presentada per ells en relació amb el feminisme. Properament ens haurem de trobar per poder-ho abordar i seguir treballant en aquest àmbit. També ens van avançar que tenien altres propostes per fer-nos. La predisposició del govern a escoltar propostes o plantejar-ne hi és sempre. Amb Rodem! també hi ha un diàleg constant. Si bé no s’ha formalitzat cap proposta en concret, creiem que podem coincidir i en tenim ganes. Aquesta setmana, precisament, es va fer un prec que feia referència a la velocitat d’un carrer, però també sobre passos de vianants i com d’important és l’accessibilitat.

Amb el grup d’Ara Roda són amb els que s’entenen menys?

Sí, és amb els que ens entenem menys. Cal diferenciar el que és el ple de la dinàmica habitual del dia a dia, on hi ha un diàleg. Al ple, han entrat diferents mocions, però ens plantegen propostes en les quals no hem pogut participar de la seva elaboració. I en aquests casos, sovint, hi ha hagut errors, imprecisions i coses que no eren certes. No és que no els hi valorem, sinó que ens agradaria construir-ho conjuntament. A la taula de trànsit, per exemple, van decidir-se aixecar i no participar-hi més per un entrebanc comunicatiu. Per això, ens han sobtat una sèrie d’accions que han dut a terme i que no van en coherència amb el que ens demanen després. Crec que ens cal temps o més paciència per veure si al final acabem parlant el mateix llenguatge i trobem un punt de col·laboració.

Ha canviat la seva relació amb la marxa del fins fa res el cap de l’oposició i exalcalde Albert Serra?

Creiem que les etapes a l’Ajuntament s’han d’anar renovant i que és bo i necessari deixar pas a altres persones. En aquest sentit, que era una part que podia facilitar coses, però nosaltres hem seguit amb els nostres objectius i el grup d’Ara Roda és qui decidirà com volen que siguin les relacions amb el govern. Nosaltres seguim treballant amb la mà estesa. Llavors, ells tenen la responsabilitat de decidir si volen treballar propostes de consens.

Seguint amb l’oposició, aquest gener han d’aprovar el pressupost. S’han trobat per parlar-ne?

Aquesta setmana l’hem tingut elaborat i la vinent ens trobarem per poder traslladar-los i mirar si hi ha alguna possibilitat de recollir alguna proposta. I si no hi ha aquesta possibilitat, mirarem de buscar algun compromís de cara a l’any que ve per facilitar algun tipus d’acció. És cert que un pressupost municipal té poc marge d’actuació en alguns casos i que bona part de la feina que es fa és aixecar propostes perquè després obtinguin finançament. Crec que trobarem vies de col·laboració.

Quin import tindrà el pressupost del 2024?

Arrodonint xifres, el 2023 vam aprovar un pressupost d’uns 5,5 milions i ara, per al 2024, anirem vora els 5,7.

Com els condiciona que no puguin agafar diners del romanent?

Molt. Primer de tot, creiem que els estalvis dels ajuntaments són dels ajuntaments. L’Estat ho utilitza per donar una imatge de sostenibilitat econòmica, però a costa dels rodencs i de les rodenques, i de tots els altres municipis. Això ens és un problema i no només va acompanyat de no poder utilitzar el romanent o fer-ho en determinades ocasions, sinó també el sostre de despesa. I, precisament, la reparació del pont ens pot fer superar aquest sostre de despesa. Aleshores, això ens condiciona en les accions futures que puguem dur a terme. Podem anar a altres vies de finançament, com és endeutar-se, però està clar que els bancs guanyen diners amb el deute que puguem adquirir, en canvi el romanent no. També agilitza la gestió econòmica.

Aquests dies de festa tothom té una llarga llista de peticions. Als Reis, que no podran passar pel pont Vell, què els demanaria?

El que més m’agrada de Roda de Ter són les persones que formen el poble. Sense elles el poble no té sentit. Els comerços tenen sentit amb la gent que hi va comprar o la participació ciutadana té sentit amb la gent que s’acosta a tu, que es ve a queixar o et ve a dir les coses que li han agradat. Tot això fa que prenguin sentit tots els projectes i la feina que estem duent a terme políticament aquest equip de govern. Els demanaria, doncs, que aquesta energia continuï perquè és el nostre motor.

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la posició del govern espanyol sobre la guerra a l’Iran?

En aquesta enquesta han votat 246 persones.