Fa més de 20 anys que els veïns i veïnes no poden consumir l’aigua dels pous de la zona esportiva. Es van clausurar quan s’hi va detectar la contaminació de tricloroetilè i percloroetilè, uns dissolvents que es va determinar que provenien de dues empreses del polígon de Puigbacó: Covit i VEM. Al ple d’aquest dilluns el regidor de Salut, David Sánchez (ERC-JpT), va explicar que estan treballant per poder veure els nivells dels contaminants per intentar tornar a aprofitar aquesta aigua davant la situació de sequera. La setmana passada ja en van agafar mostres i n’han encarregat una anàlisi, els resultats de la qual preveuen tenir ja la setmana que ve. Han fet les consultes pertinents amb Onaigua, Aigües Vic i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i si els nivells són correctes “podríem barrejar-ho amb aigua que ja tenim”, deia el regidor, i seria apta per utilitzar. Es tracta dels pous que hi ha darrere el pavelló i el de la torre que hi ha al passatge dels Esports, a l’accés de la piscina.
L’any 2017, el mandat passat, el consistori ja va demanar una subvenció de 125.000 euros a la Diputació de Barcelona per iniciar unes actuacions que havien de tenir un cost de 279.000 euros per recuperar el pou. En el marc d’aquesta actuació s’havien de fer analítiques cada mes durant un any amb la idea que si estaven dins dels paràmetres legals l’Agència de Salut Pública permetés tornar a connectar els pous a la xarxa. Ara fa dos anys, l’actual alcalde, Marçal Ortuño, explicava que el 2019 es van fer els 12 mesuraments per veure la quantitat de contaminants i de nitrats. En tots va donar positiu en nitrats i en els 11 primers no s’hi va detectar percloroetilè, però sí en el darrer. Des de llavors, segons Sánchez, s’ha fet manteniment.
Els pous es van tancar l’any 2001. El judici per la contaminació es va fer el 2015 i el gener de 2017 el Suprem va desestimar els recursos i va ratificar la sentència, que va condemnar els acusats a penes de presó que no van suposar el seu ingrés i a pagar 1,2 milions d’euros pel cost de les tasques de descontaminació del pou. Des del 2001 fins al 2011, tant l’Ajuntament com la Generalitat van fer diverses actuacions per descontaminar-lo.
Actualment el 40% de l’aigua que es consumeix a Torelló prové de l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) d’Osona Nord-Voltreganès i el 60%, “dels pous nous de l’aqüífer del Ter que es van fer a l’horta de Can Bassas”.
De cara a futurs episodis de sequera, el regidor de Salut va explicar que estan treballant també en una altra línia que és “obrir un pou nou” a la Carrera, ja que “hi ha informacions que n’hi havia hagut un que ara està tancat” i seria una altra opció per tenir més punts d’on obtenir aigua, encara que en aquest cas, afegia, seria a més llarg termini.
D’altra banda, el consistori torellonenc ha accentuat les mesures per fer front a la sequera i ja s’ha avançat “de forma preventiva” en l’aplicació d’algunes mesures per estalviar aigua malgrat que el poble encara no es troba en la fase d’excepcionalitat, segons Sánchez. Per això ja han reduït la pressió de l’aigua a les canonades principals, de manera que en surt menys quantitat per les aixetes. També han anul·lat els aspersors de l’herba als parcs i jardins, per la qual cosa si no plou més “es veurà com es van enrossint”.
El gruix principal de jardineres i escocells els reguen manualment i a través d’un dipòsit d’aigua no potable i a les hores de menys exposició solar. També es redueix al 50% el reg de la gespa artificial del camp de futbol i només a les hores en què l’herba es pugui escalfar més “per evitar lesions” i limiten el dels horts socials de 7 a 9 del matí i de 7 a 9 del vespre.
{{ comment.text }}