“Treballem perquè Catalunya sigui el màxim d’independent possible”

Com va reaccionar quan li van anunciar que seria el nou delegat de la Generalitat a les comarques gironines?Inicialment, amb molta sorpresa. Ni m’ho esperava ni entrava als meus plans de vida. Per tant, va sobtar-me molt. Li han explicat per què van pensar precisament en vostè?Crec que el fet de ser alcalde de Camprodon hi va tenir molt pes. És un municipi que està avançant i en un gran moment de forma. Però també hi ha molts altres grans alcaldes a Catalunya que n’haurien pogut ser candidats. Sempre s’ha volgut desmarcar de la política de partits. Li serà més complicat ara dir que no si li demanen que es faci el carnet del PSC?Complicat no. Soc una ànima lliure i mentre tot allò que es faci des del govern de Salvador Illa tingui coherència i sigui pensant en el territori, m’hi trobaran. Això és el que ens ha fet veure Illa des del primer minut, i per mi el municipalisme és la clau de l’èxit. Si és aquest el cas no tinc cap mena de problema a fer el que convingui. Si no cregués en un projecte en tinc prou amb quedar-me a casa meva. Sense els resultats tan concloents de les últimes eleccions municipals, creu que també l’hi haurien proposat?Penso que no. Si m’ho proposen és pels resultats i la feina feta a Camprodon, i per l’avenç del municipi. Si no fos així, no estaria aquí. El pes específic que té Camprodon en l’imaginari català en general i el barceloní en particular és superior al de la resta de pobles de la comarca del Ripollès?No. Potser és més conegut. Sempre faig bandera de Camprodon, i tinc molt clar que m’estimo el poble, la Vall i el Ripollès, com també m’estimo les comarques gironines. La meva escala puja graó a graó, i ho està fent amb les meves creences. Salvador Illa ha traslladat des del primer dia de govern la idea de treball i seriositat. Els ha transmès que és la imatge que cal donar?Sí, ens l’ha transmès i és la que cal donar. Els perfils de persones que s’estan buscant és el del treball de proximitat, de ser-hi, de donar resposta al territori. La gent ha d’entendre que la Generalitat està al costat de tots els veïns i veïnes de Catalunya. Creu que el seu govern suposarà unes quantes passes enrere pel que fa a les ànsies d’autogovern de Catalunya?No. S’està treballant molt bé, fent passes segures i endavant perquè Catalunya pugui ser el màxim d’independent possible. Diguem-ne concert econòmic o d’altres maneres, però realment hi ha d’haver un principi i aquest està prou clar. Xavier Guitart es creu el concert econòmic?Sí. Me’l crec, tot i que portarà moltes hores de negociacions i treball. Però si alguna cosa ha de fer el govern és treballar. Amb esforç tirarà endavant. Eudald Casadesús va ser delegat del govern durant més de sis anys. Han tingut ocasió de parlar-ne?Em sap molt de greu no haver pogut parlar encara amb gent que han estat delegats del govern, com el mateix Eudald Casadesús, Pere Vila o Laia Cañigueral. Són persones que han estat referents per mi, i han representat molt bé Catalunya i el govern. Espero estar-ne a l’altura a les comarques gironines. El pas de la DANA per Cadaqués ha estat un aprenentatge al seu nou càrrec?Quan ets delegat del govern ja ets conscient que has ampliat el teu territori. Aleshores t’arriben les notícies de València i quan sents el que està passant a Cadaqués, t’hi desplaces tan de pressa com t’és possible. Dins de la gravetat cal dir que els danys van ser sobretot materials, tot i que la fotografia del municipi era horrorosa, i en part et recordava les de València. L’alcaldessa de Cadaqués va tenir un comportament molt eficient, i pràcticament amb un matí van tornar a la normalitat. És una mostra més de la força del municipalisme gironí. Li han plantejat gaires inquietuds fins ara els polítics ripollesos?Sí, però no tan sols els ripollesos sinó també a totes les comarques gironines. M’he mogut molt, m’agrada el territori i trepitjar-lo. He estat en un 20% de municipis, i també a empreses, la Cambra de Comerç, i amb representants de diferents sectors. T’arriben inquietuds diverses que cal respondre i solucionar. Serà fàcil atendre les reivindicacions del Ripollès de forma equitativa a la resta de comarques gironines, per allò que no puguin retreure-li mai res?Quan vaig entrar d’alcalde em pensava que els veïns em demanarien coses impossibles. Però és el contrari. Demanen coses lògiques i assumibles. La paritat es farà sola, perquè quan es fa una demanda sol ser totalment defensable. El Ripollès mirarà més cap a la Garrotxa en matèria sanitària o seguirà recuperant la sortida natural cap a Osona?Em costa contestar, perquè el Ripollès té dret a mirar cap a Osona. Però la Vall de Camprodon també mira molt cap a la Garrotxa. Sempre defenso que la sanitat sigui lliure. Tan bona atenció ha de tenir la gent de Ripoll cap a Vic, com els de Camprodon cap a Olot. I així s’està fent. A més l’Hospital de Campdevànol fa una gran gestió per la comarca, prioritzant que cadascú pugui triar on vol anar. Mentre a la zona metropolitana parlen de quart cinturó, creu que caldria recuperar la reivindicació de la variant de Sant Bartomeu per minimitzar les cues del carrer Progrés de Ripoll?Abans cal estudiar-ho molt bé, amb els ajuntaments implicats, sense deixar de buscar solucions. Hi ha la creença que una variant pren la vida de dins del poble, però amb l’experiència de les que s’han anat fent t’adones que el comerç no se’n veu ressentit. Cal fer pedagogia en aquest sentit. A Ribes els vehicles segueixen aparcant al mig del carrer Sant Quintí. Es revertirà mai aquesta problemàtica?És un tema més municipal. Estem per treballar conjuntament, però entenc que cal replantejar-ho, perquè en moments puntuals del cap de setmana es converteix en un problema important. El túnel de Toses està definitivament aparcat, oi?Hi ha una manca d’infraestructures a Catalunya i les comarques gironines. La xarxa de carreteres de la Generalitat necessita molta dedicació, i caldrà fixar prioritats. Això no vol dir que no sigui necessari, però tenim uns recursos econòmics limitats. Les valls de Ribes i Camprodon viuen sobretot del turisme i la segona residència, però el Baix Ripollès ha de seguir confiant en la indústria o tard o d’hora haurà de reinventar-se?També podem fer la reflexió al revés, de si es podrien reinventar les dues valls a viure sense turisme. Tots farem el que sabem fer, que ens permet viure prou dignament. Al Baix Ripollès han de seguir treballant i potenciant la seva gent, amb l’avantatge de la més gran proximitat amb Barcelona. Tenen professionals de molt prestigi, que han d’anar creixent. Durant les últimes setmanes sembla que ens hem adonat del problema que ha suposat fins ara la política d’habitatge de les últimes dècades. Què té previst el govern per solucionar-ho a Girona i el Ripollès?Aquí cal plantejar un pla de xoc total. És una prioritat. En tenim mancança, però arriben bones notícies en forma d’adquisicions d’immobles. Es destinaran molts diners en habitatge, per tal que el parc públic creixi en pocs anys. Que Ripoll tingui un govern d’Aliança Catalana és un entrebanc a l’hora d’obtenir el suport de la Generalitat?El tema de Ripoll és de democràcia. Així van votar els veïns i veïnes, i qui haurà de valorar-ne la gestió són precisament ells mateixos. La Generalitat hi destinarà els fons de cooperació, com si fos qualsevol altre municipi. La immigració és un problema o una solució?No és cap problema. Som país d’acollida i tothom és benvingut. Llavors hi ha la burocràcia que ens està portant molts maldecaps i problemes, alentint el país. El govern vol millorar l’eficiència en aquest sentit. No podem ser tan feixucs com a ens públic. Això implica que la immigració no hagi de fer tants tràmits per aconseguir la nacionalitat, que en definitiva ens impedeix de créixer. La meva prioritat número u continua essent Camprodon Els camprodonins poden estar tranquils que podrà compaginar els dos càrrecs?Estic al costat del poble, i tinc molt clar que Camprodon m’ha portat on soc. No l’abandonaré mai, i és prioritat número u. Per un electricista d’ofici, la tasca de representació li encaixa de forma natural pel seu tarannà?Sí. M’encaixa molt bé, perquè el meu tarannà barreja treball i proximitat. Està preparat per al dia que se li acabi la política o creu que ha arribat per quedar-se?Sempre he tingut molt clar que la política són etapes. Vaig jugar molts anys a futbol i em deien que no ho podria deixar. Però quan ho vaig fer, no hauria tornat a tocar una pilota si no fos perquè els meus fills m’hi obliguen. En política cal saber plegar, fer un pas al costat i que vingui gent amb altres idees. No cal eternitzar-se. L’electricitat el seguirà esperant a vostè?Espero que sí. Tot el que he fet és perquè m’agrada, amb il·lusió. El meu hobby és treballar. M’agrada i ho disfruto. Troba a faltar la presidència del Consell d’Alcaldes i Alcaldesses i la vicepresidència del Consell Comarcal que ja ha abandonat?No. Crec que la gent que hi ha ho farà molt millor que jo. S’estimen tant o més que jo la comarca. Tant Judit Cornellà al Consell d’Alcaldes com Xevi Capdevila i Enric Pérez ho faran molt bé.

“Treballem perquè Catalunya sigui el màxim d’independent possible”

Pas endavant per aprovar el contracte de servei de les llars d’infants de Torelló

Manlleu crearà una taula local per la llengua

L’Esquirol vol acabar el camí de la Casa de l’Hora

“Ha estat un plaer, però no aniré a cap candidatura, me’n torno a casa”

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

20 anys de la grossa a Vic: “Ens va canviar la vida”

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

La sort, escadussera a Osona, el Ripollès i el Lluçanès

Condemnen a més de 21 anys de presó Dani Montes per matar d’un tret un menor a Sant Hipòlit

Els Mossos feia mig any que controlaven el punt de venda de droga de la carretera de la Guixa de Vic

De no haver venut mai loteria a repartir mig milió d'euros

Neix l'Ateneu Popular de Vic com a punt de trobada per al moviment popular i independentista

“Els diners marxen molt de pressa, encara que se’n tinguin molts”

Vic rebrà 15 milions d'euros de la primera convocatòria del Pla de Barris 2025 - 2029