L’Ajuntament de Ripoll ha activat l’últim mecanisme per tal de salvar la subvenció de 2,7 milions d’euros provinents dels fons europeus Next Generation. Es tracta de l’última bala per poder tirar endavant el projecte per a la rehabilitació energètica de la nau central del Pla (PIREP), on l’equip de govern d’Aliança Catalana (AC) vol ubicar-hi una residència i un centre de dia. A mitjan desembre, el ple donava llum verda a la licitació de les obres –amb els vots positius d’AC, Junts i Som-hi!–, però el concurs ha quedat desert. Dijous, l’alcaldessa, Sílvia Orriols (AC), va signar el decret que així ho acredita. Ara, s’obre un període de deu dies hàbils –fins al 5 de març– per iniciar un procediment negociat sense publicitat en què es convidaran un mínim de tres empreses gestores de residències, que hauran de presentar tota la documentació per entomar el projecte. “Si acrediten solvència tècnica i econòmica, podrem fer l’adjudicació i iniciar les obres”, apunta Orriols.
L’alcaldessa explica que l’empresa Residencial Palamós Mar, SL té interès a presentar-s’hi. Orriols diu que és la mateixa que construirà una residència a Andorra per valor de 18 milions d’euros i té “molt de prestigi” dins el sector. Residencial Mar, SL formava part de la UTE (unió temporal d’empreses) juntament amb Gor arquitectes, SLU, que no va superar el procés d’adjudicació. El motiu és que va entregar un document fora de termini i “això no és legal”. El principal escull és que, encara que l’Ajuntament trobi una empresa que iniciï les obres, serà impossible complir els terminis. Han d’estar acabades abans del 30 de juny si s’executa la pròrroga prevista, però tenen un termini d’execució de cinc mesos. Com a molt d’hora, arrencaran a principis de març i, per tant, no s’acabarien fins a finals de juliol. Un mes després de la data límit.
De totes maneres, Orriols té esperances de no haver de retornar la subvenció milionària ni els interessos corresponents (uns 400.000 euros). Tot i reconèixer que no tenen res per escrit ni garantit, la fe de l’alcaldessa resideix en el fet que les obres hagin començat. “Podríem certificar una part de l’obra i salvar tota o bona part de la subvenció”, confia. Orriols diu que el govern de l’Estat espanyol està estudiant tots els projectes iniciats, “perquè molts no han pogut assumir el cofinançament i han hagut de retornar els diners”.
L’alcaldessa dispara contra l’oposició i l’anterior equip de govern de Junts (que va aconseguir la subvenció més alta de la història de Ripoll), perquè recorda que el projecte inicial del recinte firal costava 6 milions d’euros i haurien d’haver-hi posat els 3,3 milions restants, un fet que “hauria hipotecat les futures generacions de ripollesos”. Afegeix que tindria un alt cost de manteniment i només es faria servir “quatre cops a l’any”, i assegura que la residència era més necessària, perquè serà un equipament “nou, confortable i cèntric”. “La subvenció estava perduda d’entrada i ens hem esforçat a salvar-la. Volen fer caure el nostre govern i els avis en seran els perjudicats”, conclou.
■ DESCONFIANÇA DE L’OPOSICIÓ
L’oposició desconfia d’Orriols i creu que la subvenció està perduda. Ferran Raigón (Junts) exigeix a l’alcaldessa que expliqui com ho farà per executar una obra de més 3 de milions d’euros dins el termini establert. “Ni soroll, ni excuses, ni xantatges. Demanem transparència, responsabilitat i respostes concretes”, sentencia. Raigón manifesta seriosos dubtes sobre la legalitat i les garanties administratives, per adjudicar un contracte que ronda “els 10 milions d’euros i suposa una concessió de 40 anys”. En la mateixa línia s’expressa Chantal Pérez (ERC). Els republicans veuen més factible fer primer les obres de la coberta i la façana i, després, ja s’adjudicaria el tema de la gestió. “Atorgarem el projecte a una empresa que va treure 31 punts sobre 100 sense millores i que havia fet una UTE amb una altra empresa que no havia presentat els comptes anuals”, clama. Tampoc veuen clara la “privatització” de la residència, com en el cas de l’ApR-CUP.
Com la republicana, Enric Pérez (PSC) creu que primer s’ha de rehabilitar la nau i, després, veure la idoneïtat del model de gestió. “Barrejar-ho tot era una operació complicada i, malauradament, no ha acabat bé”, afegeix. Pels socialistes, la licitació tramitada per l’Ajuntament era una operació “especialment complexa des del punt de vista tècnic i empresarial”. Jordi Hostench (ApR-CUP) coincideix a dir que no era adequat “lligar la idea de l’espai i la residència”. Hostench denuncia una mala gestió de l’equip de govern, que “tirava la pilota endavant”. Pels cupaires, AC ha utilitzat la institució per fer un discurs ideològic amb polítiques que “no han millorat la vida de la gent, en comptes de rehabilitar la nau durant aquests tres anys i exigir a la Generalitat que arreglés la Fundació Guifré”. Joaquim Colomer (Som-hi!) assenyala que el govern “ha estat adormit fins ara i l’alcaldessa està més al Parlament que al poble”. Colomer els culpabilitza de no haver fet un seguiment acurat del projecte. “No s’ha treballat prou bé i l’empresa no tenia la solvència necessària”, lamenta, tot recordant que, en el seu dia, van donar un vot de confiança.
■ UN INFORME TÈCNIC NEGATIU
L’informe tècnic, signat per un arquitecte, un arquitecte tècnic i l’enginyer de l’Ajuntament, sobre l’avantprojecte esmentat anteriorment és negatiu. L’UTE Residencial el Pla només va obtenir 8 dels 20 punts possibles en la valoració de criteris. Suspenia en les característiques estètiques i de disseny, en les funcionals i en les tècniques constructives de l’edifici i les instal·lacions i només aprovava en el projecte d’equipament. La conclusió final és que “no garanteix que el seu desenvolupament posterior com a projecte d’execució resti subjecte a modificacions considerables tant constructivament com d’organització dels espais i funcionament del servei”. A l’informe es detalla que la documentació presentada és insuficient i esquemàtica, perquè per exemple falten plànols de circulació, d’evacuació i compartimentació o d’accessibilitat i supressió de barreres. La proposta arquitectònica genera problemes funcionals rellevants: hi ha espais centrals sense llum natural, rigidesa distributiva, interferències d’usos i manca de privacitat. També assenyala que la proposta no valora prou el potencial dels espais públics i de la urbanització de l’entorn ni el futur pati o els espais exteriors. Sí que es valora en positiu que la proposta inclou una presentació d’una empresa especialitzada en renderitzats i solucions d’equipament, però això no compensa les mancances de definició funcional i tècnica global.
