Fins fa quatre dies era una desconeguda, però Sílvia Orriols té una àmplia trajectòria d’activisme nacionalista al darrere. Integrant de les bases d’ERC, la seva lluita des de jove va ser per defensar els trets que han marcat la història i esdevenir de Catalunya. Profundament independentista i identitària, encara que va ser prou hàbil en no destacar cap estelada en els programes electorals per allò d’eixamplar la base, va ser membre activa del col·lectiu L’Intransigent de Catalunya, durant la primera dècada d’aquest segle. Van ser els responsables de substituir les plaques de la plaça d’Espanya per la de la Llibertat abans que ho fes el consistori liderat per Teresa Jordà. També editaven una publicació que recuperava la capçalera del mateix nom que de 1918 a 1922 havia impulsat la Unió Catalanista.
Gràcies a 8tv i a Pilar Rahola s’ha convertit en una cara mediàtica, de verb fàcil i discurs consolidat, si bé fins ara no ha estat una persona popular al municipi. La majoria de mitjans l’han adjectivat com a ultradretana i populista, pel to envers la religió i la comunitat musulmana en els seus missatges a les xarxes socials. Mare de cinc fills a qui ha canviat el cognom d’ordre perquè Orriols és menys freqüent que el del pare, és administrativa i ha aconseguit empatitzar amb el nacionalisme ultra, tot i que en aquestes municipals el partit que va crear fa dos anys, Aliança Catalana, només s’ha presentat a tres municipis.
De la tensió a la sorpresa
La tensió que es respirava a l’Ajuntament de Ripoll va barrejar-se amb l’estupefacció del moment en què Sílvia Orriols va aixecar la vara d’alcaldessa a la 1 del migdia i va proclamar que Ripoll torna a ser “bressol i esperança de Catalunya”. Un gran somriure acompanyava unes paraules amb les quals va desmentir de nou que sigui una política d’extrema dreta, i de reafirmar-se com la primera alcaldessa del municipi que ho aconsegueix amb majoria absoluta, arrencant l’aplaudiment dels seus regidors i d’un grup d’incondicionals que havien aconseguit entrar a la Sala Abat Senjust, on excepcionalment i per la nombrosa expectació mediàtica es va celebrar el plenari de constitució del nou consistori. Ni la mateixa Orriols esperava sortir-ne amb l’alcaldia, com es va constatar amb el seu primer discurs totalment improvisat després de ser nomenada pel secretari.
La líder i fundadora d’Aliança Catalana va esdevenir alcaldessa en tant que guanyadora de les eleccions del maig, encara que la candidata més votada en el ple va ser Chantal Pérez (ERC), que va obtenir el suport del PSC i d’Alternativa per Ripoll-CUP. La manca d’entesa entre el bloc d’esquerres i Junts –que només va obtenir els tres vots dels seus regidors– va afavorir que les esquerres no tinguessin majoria absoluta, una condició que la llista més votada no necessitava per obtenir la cadira més cobejada del consistori. Junts va fer efectiva l’amenaça de no votar la candidatura de Chantal Pérez, i apostar per la seva cap de llista, Manoli Vega, que durant el discurs va oferir-se per començar a treballar a partir de dilluns per fer una moció de censura contra Orriols. Vega ja havia dit durant la setmana que no donaria el seu suport a un acord del qual formés part la CUP, en considerar-los tan extremistes com Aliança Catalana. Les negociacions d’última hora no van fructificar malgrat els esforços que es van realitzar per diverses bandes. La cara d’alguns regidors entrants i sortints de diversos partits a l’inici del plenari eren un poema que reflectia allò que estava a punt de passar.
La possibilitat d’una moció de censura va ser l’espurna que ja abans de les votacions dels càrrecs electes va servir per saber que la candidata d’Aliança Catalana liderarà –en principi– els pròxims quatre anys de mandat. Ho farà amb majoria simple, i li caldrà trobar els punts d’entesa amb algun grup de l’oposició per tirar endavant les seves polítiques. Les que fixen l’objectiu en l’islam, el salafisme o el control migratori tenen complicat de ser secundades per la resta, però caldrà veure si el cordó sanitari continua actiu o bé si en temes més genèrics teixeix acords puntuals amb la resta de partits.
Els que més predisposats per ara hi han estat són els regidors de Junts. Tot i apuntar a la moció de censura, Vega no ha descartat res, i va fer un incís per tornar el poble “a la normalitat”. Qui més frontalment s’hi oposa és Dani Vilaseca (CUP), que va qualificar de “destructiva” la ideologia d’Orriols, i capgirant el discurs que Vega havia fet aquesta setmana va responsabilitzar Junts del fet que Aliança Catalana hagi acabat aconseguint l’alcaldia. Els representants d’ERC, PSC i Som-hi Ripoll van lamentar la manca d’entesa que ha portat a aquest atzucac. Joaquim Colomer (Som-hi) va criticar que les ingerències de la política feta des de Barcelona hagin contaminat el debat ripollès, i va tancar el discurs lamentant que “la crispació no porta enlloc”. De totes maneres, qui ara mateix no està per ballar al so de Junts són els partits d’esquerres. Durant les darreres tres setmanes han trobat prou punts de confluència entre els tres grups com per esborrar-se d’entrada d’una moció de censura que no hauria calgut en cas d’haver-se assegut a la taula de negociació amb una voluntat de mínims.
L’epíleg de Jordi Munell després de 12 anys com a alcalde i 32 en total com a regidor no va ser precisament el més feliç. Quan va sortir del plenari, part de les persones congregades a la plaça de l’Ajuntament van acusar-lo de ser còmplice del que acabava de passar, amb crits de “feixista”. L’escridassada va repetir-se al pas de tots els càrrecs electes de Junts, a qui bona part de les persones congregades van responsabilitzar del desenllaç final. També hi va haver esbroncada al pas de la comitiva d’Aliança Catalana, que va celebrar-ho posteriorment al seu local del carrer Donya Estasia, amb la presència de personatges coneguts del nacionalisme patriòtic com Santiago Espot.
El gran desplegament policial va evitar que es produïssin incidents. Es va acordonar l’edifici consistorial, i només van poder entrar al ple els representants acreditats dels mitjans de comunicació, els regidors entrants i sortints, els seus familiars i un nombre molt reduït de públic. La resta va quedar-se a l’exterior, ja fos perquè simpatitzaven amb alguns dels candidats, o bé per haver respost a la crida anònima “contra el racisme i la intolerància” que es va concentrar a partir de les 11. Tret d’algun encreuament de paraules o mirades, crits, recriminacions puntuals, i fins i tot l’acusació a membres de la premsa d’haver “blanquejat” Orriols durant els últims quatre anys, l’exaltació va quedar sota control. Aquest cap de setmana la Comissió de Festes de Ripoll ha anunciat ja que plega pel rebuig al nou govern.
