Després de quatre anys de regidora de la CUP a Manlleu, i de ser-ne la cap de llista el 2019, ha decidit que amb les eleccions del maig tancarà etapa al consistori. Per què?
Quan em vinculo a una activitat m’agrada implicar-m’hi de veritat, ser-hi. Els pròxims quatre anys, per qüestions laborals i personals, no disposaré del temps necessari. Però la CUP és un projecte col·lectiu: hi ha altres persones que continuaran empenyent i fent propostes.
Ha sigut com s’esperava el seu pas per l’Ajuntament?
Amb les arrítmies del mandat actual ha costat incidir, però tot i no formar part de l’equip de govern sempre hem estat disposats a parlar i fer arribar propostes. Sent una persona que s’implica, no pots evitar pensar que tant de bo s’haguessin escoltat i incorporat més idees nostres a plans i actuacions. En general l’experiència ha sigut bona, sobretot en el sentit de prendre part d’un nou espai des d’on aportar.
L’equip de govern d’ERC i Junts conforma una majoria àmplia. S’han trobat amb una paret?
A vegades és la sensació. Jo, personalment, i també des del model de Manlleu que agradaria a la CUP, pensem que les majories absolutes no són bones, els governs no busquen la participació. S’agafen a una gestió senzilla sense haver d’incorporar altres punts de vista, no hi ha espai per consensuar, parlar ni integrar visions més globals. Durant aquest mandat s’han tirat endavant diversos plans. Orienten les actuacions de l’Ajuntament i són una cosa bastant substanciosa, però tots els hem conegut quan ja estaven fets, sense haver convocat el consell de ciutat en aquella àrea, entitats, els partits… En molts casos fins i tot s’encarreguen a consultories externes que finança la Diputació i es copien d’altres municipis, obviant la idiosincràsia pròpia i deixant fora qualsevol tipus de participació.
Han detectat diferents tarannàs entre ERC i Junts?
És un equip de govern que no té model de ciutat, més aviat sembla que s’han repartit el pastís, les carteres, i han decidit no molestar-se. Des de fora ens han sorprès decisions d’ERC que impliquen polítiques i actuacions molt de dretes.
Quines?
En seguretat, convivència, habitatge, educació… Amb el POUM veiem com des d’un partit d’esquerres s’aposta per urbanitzar i fer un sobreús del sòl agrícola. En la remunicipalització de l’aigua, la posició d’ERC ha estat de mínims, no mullar-se.
Què és mèrit de la CUP que hagi tirat endavant aquest mandat?
Hem intentat ser molt insistents en aquest tema de l’aigua, i penso que juntament amb la ciutadania organitzada a través de plataforma estem aconseguint resultats: que se’n parli, que es prenguin decisions i hi hagi primers posicionaments. Són passos encara no prou grans, el mandat que ve tocarà batallar-hi, però anem avançant.
De què més estan satisfets?
Treballar en habitatge, un problema social de primer ordre al qual malauradament els governs a tots nivells no estan dedicant l’atenció necessària. A Manlleu s’ha aconseguit reobrir l’oficina, és un pas endavant, però s’ha de continuar treballant perquè es mantingui i ofereixi serveis cada vegada més amplis, a banda de prevenir. Per això és imprescindible redactar un pla local d’habitatge en condicions, marcar directrius, i una política activa de recuperar-ne de buit per posar-lo a disposició de qui el necessita. També ens hem centrat a fiscalitzar l’actuació del govern, donar transparència, que en falta malgrat els premis, i assenyalar males pràctiques de gestió. N’hi ha de molt greus: com de malament s’ha portat la licitació de la nova comissaria de la Policia Local, els 100.000 euros de lloguer que portem gastats pels locals de l’antiga biblioteca arran d’un programa de formació conjunt amb la UVic que encara no ha començat, el mateix cas amb Can Xaran… No pot ser que els diners públics es gestionin d’aquesta manera.
Però a la CUP no els hem sentit sobre temes importants com el polígon del Mas, per exemple.
En urbanisme ens hem centrat a debatre la visió general del POUM, defensant un municipi que doni continuïtat a la trama urbana en comptes d’apostar pel totxo i construir i construir. No hem incidit especialment en el polígon del Mas perquè, dins de les àrees que s’han d’urbanitzar, és de les més raonables. La del Fugurull, gens: implica agredir una zona agrícola per a un ús residencial totalment desconnectat de Manlleu.
Abans li preguntàvem per la relació amb el govern. I dins mateix de l’oposició? Amb el PSC tampoc hi tenen sintonia.
Alguns cops ens han atacat a nosaltres quan no s’estan tirant endavant les nostres propostes. Més enllà d’això, és una relació dialèctica. Podem discrepar en temes, a vegades sorprenentment si ens considerem partits d’esquerres, però la sintonia que tinguem no és rellevant en la nostra feina per Manlleu.
Com estan preparant les eleccions municipals?
Farem pública la llista el 23 de febrer. Treballem, com sempre, en un projecte col·lectiu en què tothom és necessari i té el mateix grau de participació i rellevància. Al programa no hi haurà grans canvis, sinó un treball de priorització de cara al pròxim mandat.
En té ganes, d’eleccions? O li fan mandra?
El meu compromís s’acabarà quan hi hagi el nou equip. Tinc ganes i empenta tant d’explicar què han sigut aquests quatre anys com donar suport als companys que continuaran l’aventura.
S’atreveix a pronosticar com pot quedar el consistori després de les eleccions?
Es dona un panorama certament difícil de dir, primera perquè es presentaran partits que ara mateix no són a l’arc. És probable que el vot quedi més repartit, però també tindrem una participació subjecta a un cap de setmana llarg. Sí que penso que els pactes seran inevitables.
El gran projecte del mandat a Manlleu ha estat la recollida de residus porta a porta. L’equip de govern diu que va bé. Hi estan d’acord?
Sense oblidar-nos que es tracta d’un canvi complex, nosaltres sempre hem votat a favor d’aquest sistema. És cap on hem d’anar com a planeta, no només per separar, reciclar i reaprofitar millor, sinó perquè és imprescindible reduir la quantitat de residus que generem. A Manlleu està donant bons resultats, però la clau és com fem la transició. Hi ha problemes que per una part es poden atribuir a l’incivisme i per l’altra, a la necessitat de campanyes de comunicació més llargues. No volem fer una valoració precipitada del que en realitat suposa un canvi d’hàbits molt substancial.
Deia que a l’equip de govern li falta model de ciutat. Aquest no és un canvi valent?
Probablement es tracta de la decisió més rellevant d’aquest mandat, sí. Tampoc tenien gaire alternativa, s’havia de decidir entre anar cap aquí o destinar també molts diners a renovar contenidors.
Els fa por que no passi el mateix amb l’aigua?
Hi ha interessos polítics barrejats. Les aritmètiques del pròxim mandat faran possible la remunicipalització de manera més o menys fàcil.
Manlleu ha de tenir una comissaria dels Mossos d’Esquadra?
Des de la CUP no ens agradarà mai. Ens sembla curiós que ara l’Ajuntament hi posi tant el focus quan no hem pogut tirar endavant ni uns locals dignes per a la nostra policia local. Més enllà d’això, nosaltres pensem que no fa falta policia més repressiva, sinó actuacions per prevenir que s’arribi a la delinqüència. L’equip de govern diu que no fem propostes, però el problema és que no ens escolta. No es pot associar contínuament inseguretat amb pobresa, ja que es criminalitza la pobresa. El que cal és encarar-ho des de la transversalitat d’un ajuntament, començant per assegurar que les persones tinguin cobertes les necessitats bàsiques. Si en comptes de posar mestres, educadors o engegar activitats formatives invertim en policia, cada cop hi haurà més gent desatesa que no veu com sortir-se’n, és a dir que fem créixer l’exclusió i els problemes de convivència.
{{ comment.text }}