Osona i el Ripollès presenten una dotzena de candidats i candidates a les eleccions al Congrés i el Senat del 23 de juliol. Són més que la majoria de vegades, però l’exconsellera i exalcaldessa de Ripoll Teresa Jordà (ERC) és en realitat l’única amb números clars d’anar-se’n a Madrid, on ja va exercir de diputada durant tres legislatures consecutives, del 2011 al 2016.
A la llista dels republicans per Barcelona hi consta tam-bé Oriol Batlló, alcalde de Collsuspina fins al passat 28 de maig, però té difícil arribar a sortir tenint en compte que als comicis del novembre de 2019 ERC va aconseguir set representants i els vents li bufen ara menys a favor que llavors.
D’entre tots els partits, el que proposa més osonencs i ripollesos és Junts, un total de quatre. Laia Comerma, Carme Sayós i Pep Coma no tenen cap opció, mentre que el nom de l’advocada i exregidora vigatana Susagna Roura no és 100% descartable com a diputada si es manté la dinàmica de les municipals, Junts recupera pistonada i aconsegueix ampliar els sis escons d’ara fa quatre anys.
A les files del PSC –la força que va guanyar a la província el 2019– hi repeteix l’alcalde de Centelles, Josep Paré, després que la ciutadania avalés la seva gestió municipal amb una majoria absoluta incontestable el 28 de maig. Al PDeCAT hi ha Elisenda Carrera (núm 7 per Barcelona) i Clàudia Losada. Completen la quinzena de candidats que han comprat bitllet per anar a Madrid Iñaki Escudero, d’En Comú Podem, i el popular Pau Ferran.
En unes eleccions anticipades que el president Pedro Sánchez va convocar fa tot just un mes, el 29 de maig, i que és evident que agafen els partits a contrapeu pel desgast de les municipals, una de les grans incògnites serà la participació.
La votació tindrà lloc a ple estiu, amb una part important de l’electorat al mig de les vacances i en un context de desmobilització política que ja es va evidenciar en la contesa per triar els ajuntaments. Tot plegat fa que s’endevini molt lluny una participació com la del 10 de novembre de 2019, quan van acudir a les urnes tres quarts parts dels osonencs i ripollesos cridats a votar.
En aquell moment, a més a més, les eleccions posaven el punt final a una campanya atípica –de només vuit dies– amb Catalunya al centre del debat fruit de la gestió de l’escenari postsentència i el desacord entre governs. Es tracta d’un teló de fons completament diferent del d’aquest 2023, quan probablement ressorgiran carpetes més aviat clàssiques com el desdoblament i la millora de la línia R3, la lluita contra el canvi climàtic o l’atenció a les persones.
A les últimes eleccions generals, l’independentisme va guanyar amb més del 70% dels vots tant a Osona com al Ripollès. Tot i això, si només uns mesos abans, a l’abril, ERC havia guanyat la partida a Junts, pel novembre els postconvergents van recuperar embranzida i es van imposar a 41 dels 69 municipis.
En una anàlisi publicada per EL 9 NOU pocs dies després, politòlegs com Guillem López Bonafont o Josep Maria Reniu atribuïen el canvi a la divergència sobre l’estratègia independentista a seguir a Madrid i la irrupció de la CUP al Congrés, justament les terceres sigles més votades a Osona.
Al Ripollès, per darrere de Junts i ERC hi va quedar el PSC. Pel que fa al Senat, els representants més votats entre totes dues comarques van ser Mirella Cortés (ERC), Jordi Martí (ERC) i Jami Matamala (Junts).
