“Això no va de persones concretes, sinó de lluites col·lectives.” Ho deia divendres la vicepresidenta d’Òmnium Cultural, Mònica Terribas, durant la Marxa dels Vigatans. I ho deia situada just davant dels penons que recorden les persones que l’any 1705 van signar un pacte per donar suport a l’arxiduc Carles d’Àustria en la Guerra de Successió amb l’objectiu de preservar i mantenir els drets i les llibertats catalanes.
En aquest sentit, Terribas va remarcar que la Marxa “ens interpel·la, i la història també”. Malgrat que el que ha arribat als nostres dies són alguns noms d’il·lustres personatges del segle XVIII, la també periodista va destacar que l’acte “vol homenatjar les moltes persones anònimes” que ara fa 300 anys van fer “un pas no reeixit” –el decret de Nova Planta va segar arran– per defensar “els drets i les llibertats de Catalunya”
Traslladant a l’actualitat aquesta polaritat entre allò individual o col·lectiu, Terribas va lamentar en el seu discurs que a dia d’avui “s’assenyala constantment qui ha dit o qui ha fet una cosa”, però tal com va passar el 1714 “el que passarà a la història és la suma de tots. El que va fer el col·lectiu”.
Per aquest motiu, la vicepresidenta d’Òmnium va fer una crida a conjurar-se “perquè aquesta sigui la Diada de la cohesió”. Terribas va destacar la importància de demostrar a l’Estat que hi ha “un conflicte polític no resolt”.
En aquesta part del discurs va demanar que no s’oblidi que hi ha hagut gent que ha passat per la presó –fent referència explícita a l’exconseller Joaquim Forn, que era entre el públic–, d’altres que estan a l’exili –citant la vigatana Marta Rovira–, així com milers de persones immerses en processos judicials, entre ells els quatre osonencs acusats de voler boicotejar una etapa de la Vuelta a qui també va anomenar. “A l’Estat el que li fa més por és la força de la gent”, va remarcar tot insistint en la necessitat de sortir al carrer aquest dilluns.
Una mobilització que per Terribas encara agafa més importància després de “la carambola” que va deixar en l’escenari polític estatal les eleccions del 23 de juliol, i que dona força a l’independentisme a Madrid. Terribas va comentar que en aquesta vida “tothom té ferides, i en el vessant col·lectiu, també”. La periodista, però, va demanar que aquestes ferides “ara no siguin una prioritat” i que de les divergències “es passi a l’objectiu comú de reclamar la llibertat del nostre país”.
El discurs polític de la vicepresidenta d’Òmnium des de la plaça de la Catedral de Vic va ser el punt culminant de la Marxa dels Vigatans. En més d’una vintena de poblacions d’Osona, però, la commemoració havia començat a mitja tarda amb la sortida de les columnes a peu fins a la capital d’Osona.
A les 9 del vespre, i al ritme de diversos grups de percussió, els caminants van entrar a la plaça Major des de les quatre cantonades. L’última en arribar va ser la columna de Manlleu, encapçalada per la persona homenatjada d’enguany, la professora i activista social Anna Piella. A diferència del que s’explicava a EL 9 NOU de divendres per error, la columna no s’estrenava enguany, sinó que ja fa unes quantes edicions que hi participen.
Amb el foc que portava al quinqué es van anar encenent les característiques torxes. “Hi érem, hi som i hi serem”, va remarcar el president d’Òmnium Osona, Alfred Verdaguer, verbalitzant que per molt que passin els anys –ja en són 21 edicions– o el grau de mobilització la Marxa manté la solemnitat i la capacitat de mobilització.
Amb les columnes ja a la plaça de la Catedral, va ser el torn de conèixer la història dels fets de 1714. En aquest punt, la Marxa va afegir a la reivindicació nacional la lluita feminista tot recordant que d’aquest capítol de la història “no tenim ni heroïnes ni dolentes”, no perquè no hi fossin “sinó perquè a les dones la història sempre ens ha amagat”.
Així doncs, enguany la representació teatral va traslladar el focus a tres dones de l’època: la reina d’Anglaterra, Elisabet Cristina –esposa de l’arxiduc Carles– i una assistenta de Felip V. Des de diversos edificis de la plaça de la Catedral, les tres dones i el monarca van anar interactuant amb el públic i desgranant la història.
En paral·lel a les seves explicacions del que passava al segle XVIII, a la façana de la catedral s’hi projectaven imatges fent el símil amb situacions que també s’han reproduït en l’última dècada del procés independentista, entre elles el poc suport europeu a la causa catalana.
Com a novetat, en aquesta edició no es va cremar el decret de Nova Planta, sinó que va ser Elisabet Cristina qui el va estripar en mil bocins.
Pel que fa al tradicional diàleg de compromís, va unir sobre l’escenari l’homenatjada d’enguany per Òmnium Osona –la docent manlleuenca Anna Piella– i la jove de Santa Eulàlia de Riuprimer –de la qual es va destacar que viu a pagès i vol ser veterinària– Maria Boix. En la conversa es va fer una crida a la voluntat de reconstruir la història en femení, i a posar en valor ara i sempre el paper de la dona. “Venim de lluny i hi anem molt més encara”, van exclamar de manera contundent Piella i Boix.
L’acte a la plaça de la Catedral va tenir un punt final artístic que va embadalir a tots els concentrats. L’inici va estar marcat per una lluita entre dues persones a través d’un joc de teles i tot seguit, i amb l’entrada en escena del grup vocal Cor de Teatre, l’activitat es va traslladar al centre de la plaça. Els intèrprets de la companyia Vòrtex van iniciar una peça de dansa aèria, que va tenir com a moment culminant una figura sobrevolant l’emblemàtic punt de la capital d’Osona.
