L’ambient de funeral que es respirava diumenge a la nit a gairebé tots els locals de les formacions que van concórrer a les municipals s’ha mantingut aquesta setmana. Les opcions que planteja l’aritmètica de les urnes no deixa lloc a gaires alegries. Ni pel partit guanyador, Aliança Catalana, ni per tota la resta, que van perdre o com a molt mantenir resultats.
Els sis regidors liderats per Sílvia Orriols no tenen prou pes per formar un govern sòlid. La majoria simple li ha servit per posicionar-se com una veu molt més a tenir en compte del que ho ha estat fins ara, un cop constatat que el cordó sanitari que li han aplicat ha sigut un fracàs. La població no només no l’ha comprat, sinó que ha premiat la política identitària amb gairebé el triple de vots que tenia fa quatre anys.
Però això no és suficient per governar amb garanties. Ni tan sols ho seria amb dos regidors més.
Als mateixos locals electorals de Junts i ERC se suggeria la possibilitat de deixar-la ser alcaldessa, i veure com se’n surt. Si aquesta opció tirés endavant sense un gir argumental en la relació que han mantingut les diverses forces polítiques envers Orriols en aquest últim mandat, la situació seria d’ingovernabilitat. I tenint en compte la voluntat d’una part significativa dels ripollesos, un boicot similar pot beneficiar encara més Aliança Catalana de cara al 2027. Fins i tot hi ha qui especula en uns mesos d’alcaldia d’Orriols, i un cop constatada la impossibilitat de governar, plantejar-li una moció de censura.
L’únic partit que ha pres una determinació clara ha estat Junts, el grup que ha governat Ripoll durant els últims 12 anys amb Jordi Munell al capdavant. La seva successora, Manoli Vega, ha descartat optar a l’alcaldia. La patacada a les urnes, en passar de vuit a tres regidors i havent perdut 1.500 vots, l’ha convençuda que “no em sento legitimada” i tampoc creu que el poble pugui entendre que malgrat la derrota contundent acabés sent alcaldessa. Afirma que “em quedaré a l’oposició” i donarà suport a qui vulgui formar equip de govern sempre que es tracti d’una proposta “amb cara i ulls”, en una decisió que ha tingut el suport dels membres del seu grup. Vega va reiterar en campanya que no es menjaria cap gripau, en el sentit de no fer equip amb el fins fa uns mesos company de grup, Joaquim Colomer, a qui van expulsar acusant-lo de deslleialtats.
La resta de partits han analitzat els resultats de forma individualitzada, però encara no s’han assegut a negociar una sortida consensuada. Amb 26 vots menys que Junts, ERC ha tingut un descens menys traumàtic de votants. Malgrat tot n’ha perdut dos-cents, mantenint això sí els tres regidors que ja tenia. La seva líder, Chantal Pérez, és ara mateix l’opció amb més possibilitats d’accedir a l’alcaldia en cas de govern de concentració. Per fer-ho necessitaria el suport del PSC i la CUP, amb dos regidors cadascun, i fins i tot de l’únic que van assolir els Independents pel Ripollès. Així i tot, encara no governaria amb majoria absoluta. Els partits estan analitzant l’impacte que aquest acord podria tenir en l’electorat. El candidat del PSC, Enric Pérez, opina que “cal calcular molt bé com fer-ho per desinflar el globus” i equipara la situació actual amb “una partida d’escacs on cal pensar no en el següent moviment sinó en els pròxims cinc”. Per això creu que cal escoltar veus expertes que s’ho mirin amb objectivitat, abans de fer qualsevol passa.
En una situació similar es troba el regidor independent Joaquim Colomer. Després d’haver demostrat habilitat per arribar a acords ara fa quatre anys, en assolir la presidència del Consell Comarcal quan era conseller de Junts tot i no tenir-hi majoria, ara pot tenir el seu paper en aquest trencadís polític.
Alternativa per Ripoll CUP ha convocat una assemblea oberta al local de la Qperativa, per dissabte al matí, amb el propòsit de trobar una alternativa “a l’extrema dreta”, seguint la mateixa fórmula aplicada fins ara.
Precisament aquest qualificatiu és el que ha utilitzat la premsa generalista per referir-se a Aliança Catalana, encara que un nombre significatiu de ripollesos no hi estiguin d’acord. El partit creat per la mateixa Orriols ara fa dos anys va qüestionar la immigració des del primer dia, sobretot la d’arrel musulmana, i va prometre en el seu programa electoral iniciar els tràmits “per tancar la mesquita i il·legalitzar l’associació islàmica que va permetre crides a matar infidels”, en referència als atemptats de l’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils. 1.400 ripollesos van adherir-se a un discurs enfocat sobretot a aquest propòsit.
Mentrestant les xarxes socials s’omplen d’adjectius referint-se a Ripoll amb termes com ciutat xenòfoba, neonazi o racista, i alguns mitjans posen en el mateix sac Aliança Catalana que Vox, amb l’única diferència que els uns són independentistes i els altres espanyolistes. El panorama convida a pensar en un municipi que durant el pròxim mandat estarà més pendent de trobar un equilibri que li permeti avançar en el calendari a la recerca d’una nova revàlida electoral que no pas en un projecte consolidat de poble que cap dels partits ha sabut transmetre als electors.
