Laura Busquets / ACN
Quan va esclatar la guerra a Ucraïna, Anna Litvinova va recórrer més de 3.000 quilòmetres per arribar a Alpens . Aquesta jove, dues germanes i un nebot, no van dubtar ni un segon a agafar el seu Subaru gris i fugir. A l’altra punta d’Europa hi tenien una germana que, anys enrere, va decidir quedar-se a Catalunya després d’haver passat alguns estius en les estades que organitzava Osona amb els Nens pels afectats del desastre de Txernòbil. L’Anna ha pogut mantenir la feina a distància i les seves germanes n’han trobat a Sant Vicenç de Torelló. Això els ha donat autonomia i es poden costejar el pis on viuen. “Ens hem acostumat a viure aquí, però quan acabi la guerra m’agradaria tornar”, apunta Litvinova a l’ACN.
Anna Litvinova recorda els primers moments quan va esclatar la guerra i l’arribada a Alpens com a molt “durs” perquè van ser “obligats” a deixar el seu país i començar una nova vida en un altre lloc. Per ella va ser un pèl més fàcil que per les seves germanes, perquè ja coneixia la llengua i es desenvolupa perfectament en català. “Conec l’idioma, conec la gent, conec tot d’aquí, però les meves germanes ho tenien més difícil, cada dia deien que volien tornar”, explica. Des dels sis anys fins als setze, en total van ser deu estius seguits venint amb la seva família de Gurb acollida pel programa de l’ONG Osona amb els Nens per a infants afectats pel desastre de Txernòbil.
Ara ha passat un any i s’han anat adaptant. Les dues germanes amb qui va venir (són vuit germans en total) han trobat una feina a Sant Vicenç de Torelló, en una fàbrica que elabora taps per a perfums. “N’estan contentes”, explica. L’Anna és traductora de formació i fins que va esclatar la guerra treballava en una empresa que importava flors de Sud-amèrica cap a Ucraïna i altres països veïns. Després d’uns primers mesos molt convulsos, va reprendre l’activitat a distància i ara s’estan plantejant expandir-se pel mercat europeu. Si fins fa un parell o tres d’anys tenia molt clar que quan acabés la universitat faria realitat el seu somni de viure a Catalunya, ara el seu desig inequívoc és tornar al seu país.
“El meu objectiu és tornar a Ucraïna”, diu Anna Litvinova. “Per les meves germanes no ho puc dir, perquè suposo que serà una mica depenent de com surti tot plegat. Totes tres som joves, i voldrem construir les nostres famílies algun dia. Si passa aquí, doncs haurà passat aquí. Depèn. El futur que ens espera no el podem saber, però jo vull tornar”, relata.
L’Anna també va arribar a Catalunya amb un seu nebot. Explica que es va adaptar força ràpid i ha après el català amb gran facilitat. En aquests moments està cursant 3r d’ESO en un institut de Torelló, però també estudia l’equivalent a distància a Ucraïna. “Està una mica estressat amb els dos cursos, però per tenir els documents d’Ucraïna cal haver acabat l’escola d’allà, sigui presencial o online”, explica.
Trobar una feina per poder ser més autònomes
Litvinova recorda l’arribada a Alpens com un moment “molt emotiu”. “Tot el poble ens va rebre molt bé, durant el viatge ens estaven trucant, preguntant per saber quan arribaríem, i un cop aquí ens ajudaven cada dia, ens portaven menjar, roba, llibres i joguines pels nens”. Quan les germanes de l’Anna van trobar feina a Sant Vicenç de Torelló, no tenia gaire sentit continuar vivint a Alpens. I l’ONG Osona amb els nens de seguida els va ajudar a trobar un pis al centre de Torelló que es poguessin costejar.
Quan van arribar a Alpens, on hi havia una germana que ja hi vivia des de feia anys perquè havia decidit quedar-se després d’algunes estades d’estiu, poc després van arribar sis membres més de la seva família. En total era una parella i quatre fills que es van instal·lar a Sant Boi de Lluçanès, gràcies a la generositat de tot el poble, que va rehabilitar una casa que estava tancada des de feia anys. Aquesta germana, passats uns mesos, va marxar a viure amb els fills a Granada. “No era una opció que vingués a viure amb nosaltres al pis de Torelló, no hi cabíem”, explica Anna Litvinova.
“Quan vam arribar a Torelló vam estar encantades perquè hi havia més on poder comprar, està tot molt més a prop i hi havia gasolinera”, recorda l’Anna. El canvi va ser sobretot pel nebot, “comparat amb Alpens, Torelló és molt més gran, però també es queda petit si ho comparem amb Kíiv, d’on venim”. Amb tot, explica que s’hi estan acostumant molt bé.
Mantenir el contacte amb la família
Litivinova manté el contacte amb la seva família a Ucraïna: “Ens expliquen els problemes que tenen amb la llum, amb l’aigua, però van fent”. Els seus pares viuen a 300 quilòmetres en un petit poble, lluny de Kíiv. Qui més els preocupen són els seus dos germans homes, que estan en edat perquè els cridin per anar a la guerra que encara continua. “Intenten no sortir gaire de casa, perquè ara passen molt per les cases buscant homes”, lamenta.
L’Anna va arribar a Alpens amb el seu Subaru gris després d’un periple de 3.000 quilòmetres la va portar a viatjar amb les seves germanes i el seu nebot per Moldàvia, Romania, Hongria, Eslovènia, Itàlia, i França. Uns països que en una altra ocasió li hauria encantat visitar. Al cap d’un any encara manté el cotxe, que li dona tota la independència per anar allà on necessita. Però a la vegada amb la incertesa de no saber fins quan li durarà ja que algun dia haurà de canviar la placa ucraïnesa per l’espanyola.
{{ comment.text }}