Les taques grogues que remarquen els municipis on ERC s’ha imposat en les eleccions catalanes han estat escasses comparades amb votacions precedents.
Vallfogona n’és l’excepció a la comarca del Ripollès, però també si a més hi sumem la d’Osona o la vegueria sencera de Girona. La victòria l’ha aconseguit eixamplant l’avantatge mínim de 2021 respecte a Junts, que ara és de tres votants, malgrat que tots dos partits han disminuït en el percentatge global.
La consideració tradicional de municipi convergent va fer una mutació cap a posicions republicanes d’ençà que a principi de segle, el 2003, Carme Freixa en va assolir una alcaldia on es va mantenir ininterrompudament fins a 2017, per cedir-la primer a Eduard Ramo i més tard a Esteve Font, tots dos en projectes vinculats al mateix partit.
Freixa, que actualment és presidenta comarcal d’ERC, considera que “no és un tema personal sinó de bona feina d’equip” i destaca que Font és un alcalde “que lluita molt i que pica a la porta d’altres administracions per millorar el poble”.
Tot i la satisfacció pels resultats vallfogonins, creu que a escala catalana “no ens hem sabut explicar prou bé, i ens ha faltat temps per completar situacions de canvi importants que es poden malaguanyar segons qui entri a governar ara”.
Pel que fa al nombre de votants d’Aliança Catalana que hi ha hagut en municipis que com Vallfogona són veïns de Ripoll, Freixa considera que “déu-n’hi-do que hagin tingut onze votants. Tenim un poble tolerant, però no es pot evitar que hi hagi qui acaba comprant alguns tòpics”.
