L’inici d’any ha estat marcat en l’àmbit internacional per la captura per part dels Estats Units del president de Veneçuela, Nicolás Maduro, i la seva dona, Cilia Flores, després d’un atac militar amb bombardejos. Donald Trump va anunciar que dirigirà el país sud-americà fins a una transició i que Maduro serà jutjat per narcoterrorisme. Mentre el país es divideix entre els partidaris i els detractors de Maduro, veneçolans afincats a Osona i el Ripollès amb qui ha pogut contactar EL 9 NOU coincideixen a celebrar l’acció.
És el cas d’Adonis José Pérez, que al mes de setembre farà cinc anys que va instal·lar-se a Ripoll. Els seus pares eren de la República Dominicana, però de ben joves van emigrar a Veneçuela i ell va néixer a Caracas. Pérez, que és llicenciat en Comunicació Social i exercia de periodista, va venir a Catalunya gràcies a l’asil humanitari proporcionat per l’Estat espanyol. El 2017, al país llatinoamericà, l’empresa de comunicació Caraota Digital per la qual treballava va enviar-lo a gravar unes imatges d’una manifestació pacífica amb un company, a la plaça Altamira. Tot va passar molt de pressa. Dues patrulles de policia de les Fuerzas de Acciones Especiales (FAES), que són un grup d’antidisturbis creat pel govern, però que “jo els anomeno criminals amb placa”, el van segrestar durant vuit dies. Pérez creu que van retenir-lo a l’Helicoide, un edifici del govern que fa funcions de presó, “però no en puc estar segur, perquè em van tapar els ulls i em van emmordassar”. Allà no va poder parlar amb la seva família i el van amenaçar de mort. “Em van electrocutar, ofegar i colpejar, posant-me paper d’embalar al cos, per no deixar hematomes”, recorda. Posteriorment, va ser alliberat al parc Miranda sense els objectes personals ni els professionals, com les càmeres o gravadores.
Després d’aquest episodi, Pérez va marxar a la República Dominicana i el 2021 va aterrar a Catalunya. La seva mare, que va regentar el bar l’Arepa de Ripoll, ja havia vingut al principi de la pandèmia, mentre que el seu pare fa 23 anys que viu als Estats Units. “La meva intenció era anar a veure la mare i després marxar als EUA, però el tema de l’asil em va fer quedar i aviat faré el jurament per obtenir la nacionalitat espanyola”, explica. A Veneçuela té contacte amb el seu tiet, que encara hi viu. Al Ripollès, Pérez ha treballat fent mudances, de mosso de magatzem, en una benzinera i ha jugat en diversos clubs de futbol com el Ripoll, l’Abadessenc o la Ribetana.
“Des de les 4 de la matinada del dia 3 de gener fins a la tarda del dia 5, no vaig poder dormir”, així és com recorda el dia que l’exèrcit dels Estats Units va capturar Nicolás Maduro. Pérez és contrari al règim chavista i afirma que a Veneçuela hi ha una “narcodictadura”: “Ara et poden detenir per fer una petita publicació a les xarxes socials contrària al règim”. Pensa que el més lògic, tot i no agradar-li, és que l’actual presidenta, Delcy Rodríguez, comandi el país fins que es fixi una data per fer eleccions legals i legítimes d’aquí a tres mesos. “Trump ja li ha dit que tindrà un destí pitjor que Maduro si no obeeix”, comenta. Pérez veu amb bons ulls els líders de l’oposició Maria Corina Machado i Edmundo González, però tenen l’handicap que no “es troben en territori veneçolà”. Prefereix que els Estats Units tingui el control del país abans que els “russos, els xinesos i els àrabs” i, sobre el petroli, assegura que “mai” ha estat del poble veneçolà i que Trump vol recuperar el que va robar el “règim de narcotraficants”.
També és del mateix parer Jesús Casanova, amb antecedents familiars catalans i que va arribar a Vic fa 15 anys, quan en tenia 29. Ell va néixer a Maracay, una ciutat de la perifèria de Caracas, i va veure l’oportunitat d’abandonar el país quan es va enamorar per internet i es va casar amb una equatoriana que ja vivia a Vic. “Quan jo vaig marxar, que vaig ser de la primera onada, vaig fer-ho sense problemes perquè llavors podíem viatjar amb passaport. La situació no era tan greu, però ja es veia que era una dictadura, en aquell moment d’Hugo Chávez”, diu. Llicenciat en Ciències Fiscals, assegura que fins “que va no caure el preu del barril de petroli i Chávez va guanyar les eleccions, a Veneçuela s’hi vivia molt bé, però després tinc amics que fins i tot van haver de matar els seus gossos, cuinar-los i donar-los als seus fills per menjar”.
Per això “i per evitar que me’ls segrestessin” ara fa nou anys va decidir fer venir els seus pares, mentre que una germana seva va marxar a Austràlia i un germà ho va fer a Nova York. “És un narcoestat on és més fàcil comprar cocaïna que una barra de pa i on la gent ha de comprar aliments amb una llibreta i fer llargues hores de cua”, comenta. Casanova celebra que “per fi un govern ens ha ajudat als veneçolans” i afegeix que “jo dono suport a la intervenció dels Estats Units, que no em va sorprendre, per acabar amb el mal que ens han fet des que vam ser colonitzats per russos, cubans, iranians i xinesos, que s’han emportat la riquesa”.
El camí de Pérez i Casanova, agraïts amb l’acollida que han rebut a Catalunya, l’han recorregut en els últims anys altres veneçolans. Amb dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya del 2024 a Osona hi ha 370 persones originàries de Veneçuela, el quinzè país d’on provenen més estrangers residents a la comarca, mentre que al Ripollès són 58 i Veneçuela és el novè país d’on arriben més estrangers. En el cas d’Osona, un 43,5% d’aquestes persones (161) s’han establert aquí des del 2021.
