Vic, a un any de les eleccions municipals

Podrà el PDeCAT (el partit hereu de CDC) mantenir l’hegemonia de 40 anys ininterromputs governant la ciutat de Vic? Descartant una difícil majoria absoluta convergent, la resposta segurament té forma de pregunta: seran capaços els partits d’esquerres de posar-se d’acord en cas que es tornin a produir uns resultats com els de fa tres anys? Tot i que Anna Erra (CiU) va aconseguir millorar els resultats del seu antecessor, l’any 2015, per primer cop des de la recuperació de la democràcia, els partits d’esquerra –ERC (amb 5 regidors), Capgirem (4), PSC (1) i Vic per a Tots (1)– sumaven els 11 regidors necessaris per trencar amb el govern monocolor que hi ha hagut a Vic des de 1978. Desavinences personals i antigues disputes entre ERC i Capgirem Vic van impedir que el pacte d’esquerres fructifiqués. Tres anys després, les esquerres no arriben en millors condicions. El PSC i Vic per a Tots –confluència d’ICV i Podem– tenen pactes de govern amb el PDeCAT i s’han convertit en la diana de les crítiques més ferotges d’ERC i Capgirem Vic. La fredor de la bancada de l’oposició pel suposat menysteniment que pateixen per part del govern i el fet de compartir rivals comuns ha unit o almenys ha provocat una distensió en les (males) relacions que hi havia entre ERC i Capgirem, els dos principals grups de l’oposició. CiU ha perdut un miler de votants des de 1991, però continua guanyant les eleccions Les opcions del PDeCAT de millorar els resultats depenen de molts factors. S’ha de tenir en compte una tendència a la baixa que ve de lluny: CiU ha governat els últims sis mandats sense majoria absoluta, ha perdut gairebé un miler de votants des de 1991 i ha passat d’obtenir victòries amb el 50% dels vots als anys vuitanta a aconseguir-les amb poc més del 30%. El desgast de quatre dècades de govern s’ha notat. Per contra, la candidatura encapçalada per Anna Erra, va aconseguir fa tres recuperar un dels dos regidors que s’havien perdut en les dues eleccions en què Josep M. Vila d’Abadal va estar al capdavant de CiU. I s’ha de veure si el canvi de sigles –les de Junts per Catalunya amb què el PDeCAT concorrerà a les eleccions– és només això o va acompanyat d’una llista transversal i d’independents, com la que es va fer el 21-D amb Carles Puigdemont, que ampliï la base de votants. A tot això cal sumar-hi els resultats que puguin aconseguir la resta de partits. ERC i Capgirem Vic –confluència de la CUP i Procés Constituent– fa tres anys estaven a l’alça i van fer els millors resultats de la història. Els republicans van passar de dos a cinc regidors i Capgirem va doblar els dos representants que tenia. Vic per a Tots i el PSC, que van perdre vots en les últimes eleccions, hauran de passar el judici dels seus votants per haver donat suport d’una manera o altra al PDeCAT. La Plataforma Vigatana de Josep Anglada, immersa en una crisi intestina i en un mar de querelles judicials, va patir una forta patacada, va passar de 5 a 1 regidor. De ser el principal grup de l’oposició a tenir un paper testimonial i instrascendent al consistori. La irrupció d’una probable llista de Ciutadans li podria disputar el vot unionista al qual ha apel·lat Anglada durant aquest mandat veient els escassos resultats electorals que li va donar el discurs xenòfob ara fa tres anys. Quins seran els candidats? Ni l’alcaldessa, Anna Erra, ha dit que optaria a la reelecció ni cap dels altres grups ha confirmat encara el nom del cap de llista. Qui aposti perquè hi haurà poques sorpreses no arrisca. Erra manté la incògnita i anunciarà la seva decisió abans de l’estiu. Ja s’estan fent moviments, però, per confeccionar la llista. ERC farà el congrés local l’últim trimestre de l’any. Ningú dubta que Joan Ballana, que va aconseguir els millors resultats de la història dels republicans a Vic, presentarà candidatura. Capgirem Vic va fer dissabte una assemblea on es va decidir que repetirien la confluència de la CUP amb Procés Constituent però que el candidat no s’escolliria fins a finals d’any. És l’assemblea qui decideix però Joan Coma és un valor que a hores d’ara cotitza a l’alça. Caldrà veure, però, si ell està disposat a repetir. Les crítiques rebudes per Arnau Martí de part d’alguns membres de Podem quan es va anunciar el pacte de Vic per a Tots amb el PDeCAT han desaparegut i això li podria aplanar el camí a tornar a encapçalar la llista. Tindrà l’aval, a més, que gràcies al pacte ha pogut executar part del programa amb què es va presentar a les eleccions. El PSC haurà de buscar substitut a Benjamí Dòniga, que es va donar de baixa del partit i ara és regidor no adscrit. Josep Anglada, que ha fet de la política el seu modus vivendi, es tornarà a presentar segur.

Vic, a un any de les eleccions municipals

Neix l’Ateneu Popular de Vic com a punt de trobada per al moviment popular i independentista

“A Catalunya no solucionem els problemes fins que ja són molt grossos”

El Consell d’Osona aprova un pressupost de 50,1 milions reivindicant més finançament

Aliança Catalana aconsegueix a última hora els suports per salvar 2,7 milions d’Europa per la nau del Pla de Ripoll

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Mor Joan Capdevila, corresponsal històric d'EL 9 NOU al Moianès

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província