El cardiòleg Antoni Bayés de Luna rebrà la medalla d’or de la ciutat de Vic, la màxima condecoració que atorga l’Ajuntament. Així ho va aprovar el ple d’aquest dilluns. Tal com exposava l’alcalde, Albert Castells (Junts), la proposta beu d’una instància presentada per l’exregidor i doctor Josep Arimany Manso on demana que se li concedeixi aquest reconeixement.
La petició l’avalen una trentena d’institucions i mig miler de persones. “Es basa en un currículum excepcional”, llegia l’alcalde, destacant-ne el seu rellevant paper en el món de la sanitat, com a cardiòleg, acadèmic i investigador, però també per haver contribuït a l’enaltiment de la ciutat. En aquesta línia, Castells apuntava que “ha projectat la ciutat de Vic al món i l’ha prestigiat arreu on ha anat”. També va posar en valor el seu activisme per la recuperació dels estudis universitaris a la ciutat i l’aposta per la llengua catalana en la publicació dels seus llibres.
El dictamen va prosperar per majoria. Només va votar-hi en contra la CUP. De fet, en aquesta condecoració fa falta una majoria qualificada de sis setenes parts perquè es pugui aprovar. En aquest cas va ser exactament així: 18 dels 21 regidors.
l bloc del sí, Maria Balasch, d’Esquerra, destacava que havien d’estar “orgullosos” de la trajectòria i història de l’homenatjat. “És una nissaga de cardiòlegs que ens ha portat per tot el món i que han continuat exercint a la ciutat”, afegia. Débora Villena, del PSC, va expressar “suport ferm” a la proposta perquè ha col·laborat de manera “significativa al progrés mèdic i el benestar de la ciutat de Vic”. Des de Som Identitaris (SOMI), Josep Anglada remarcava que el dictamen estava “més que justificat per la gran empremta que deixarà a la ciutat i possiblement a la resta del món”. Des del govern, també va intervenir el soci d’Ara Vic, Xavier Farrés, que va exemplificar una mostra de l’estima a la ciutat amb la cessió que va fer Bayés de part del seu llegat bibliogràfic a la Facultat de Medicina.
Les notes més discordants van ser dels Comuns i la CUP. Arnau Martí (VECP) exposava que podrien tenir objeccions sobre el seu grup empresarial i la sanitat privada a la ciutat, però entenien que la proposta estava signada per un grup important de persones i entitats. “Ens sembla raonable i necessita d’una majoria reforçada”, exposava. Des de la CUP, Susanna Vives justificava el “no” per la prevalença de noms masculins que han rebut el títol. “Sense desmerèixer la feina, no costaria gaire buscar altres noms de dona”, concloïa.
Les úniques dones que han rebut aquesta condecoració són la religiosa paüla i infermera d’hospitals militars Mercè Vila Alier (1952), la presidenta d’Osona contra el Càncer Montserrat Freixer Puntí (2013) i la ninotaire Pilarin Bayés de Luna (2011), també germana del cardiòleg que rebrà la condecoració a principis del 2025.
La resta, una vintena, són homes. Entre aquests hi ha Quim Capdevila (2019), Lluís Solà Sala (2018), Ricard Torrents (2009) o Miquel Martí i Pol (2006). També hi ha Josep Maria Sert, que va rebre la medalla d’argent el 1945. Precisament, d’aquest pintor es va aprovar una moció –proposada per SOMI– de reconeixement i que demanava que l’Ajuntament de Vic s’adherís als actes que s’organitzen amb motiu del 150è aniversari.
Gran part dels grups van estar a favor de la importància de la seva obra a la ciutat i arreu, malgrat la seva ideologia propera al feixisme i al franquisme. Tot i que Vic ja treballa per posar en valor la seva figura, el text va prosperar amb els vots a favor del govern (Junts i Ara Vic) i PSC. ERC i els Comuns es van abstenir, i la CUP hi va votar en contra.
