Vic va preveure en el pressupost del 2022 uns 2,5 milions d’euros per cobrir la despesa dels subministraments energètics municipals. El context socioeconòmic dels últims mesos va fer desbocar el preu de l’energia, i la xifra estimada va quedar curta ben d’hora. Amb aquesta experiència, un dels punts destacats del pressupost de l’Ajuntament de Vic que es va aprovar aquest dijous al vespre amb els vots a favor de l’equip de govern (Junts) i la negativa de l’oposició –ERC, Capgirem i el PSC– és l’augment de la despesa per fer front a l’aigua, la llum i el gas dels equipaments municipals. En concret, la partida augmenta en un 60%, enfilant-se fins als 4 milions d’euros, “i no sabem si en tindrem prou”, apunta la regidora d’Economia, Núria Homs, deixant així la porta oberta a haver de fer modificacions de crèdit tibant de romanent si les previsions de despesa en aquest àmbit tornen a saltar pels aires.
I és que la gestió d’un escenari “de molta incertesa” ha marcat i dificultat la confecció d’un pressupost de Vic per a l’any 2023 que s’enfila fins als 60 milions d’euros. Més enllà de l’elevat cost de l’energia, Homs apunta que en les despeses s’hi ha hagut d’afegir l’augment del capítol 1, el que recull la plantilla municipal. D’una banda, s’ha creat un equipament amb un bon gruix de treballadors públics com és la Biblioteca Pilarin Bayés i de l’altra, la corporació haurà de fer front a pujades marcades per llei estatal dels sous públics: un 1,5% retroactiu des del gener, i afegir-hi un 3,5% de cara al 2023.
Per equilibrar els comptes, que s’enfilen fins als 60 milions d’euros –el que representa un creixement del 4,34% respecte a l’any passat–, Homs apunta cap a tres variables: d’una banda, “el fet d’estar sanejats”, un escenari que els permet utilitzar l’estalvi acumulat en els últims anys, el romanent. De l’altra, la capacitat de captar finançament extern a través de subvencions, un recurs que s’enfila fins als 19 milions d’euros, el que representa un 32% del total dels ingressos. I per últim, l’augment d’impostos com l’IBI (vegeu pàgines 2 i 3).
Pel que fa al pla d’inversions, Homs destaca que es tracta “d’actuacions que s’han d’acabar o que continuen de l’exercici anterior”, amb l’objectiu de no condicionar el govern municipal que pugui sortir de les urnes al mes de maig. Tot i això, la xifra total és igual que el 2022, d’uns 9 milions d’euros.
Els arguments d’Homs no van convèncer els partits de l’oposició. Des d’Esquerra, Josep Lluís Garcia es va preguntar: “Això és un pressupost?”, alertant que es fiava tot a la utilització dels romanents en l’any en curs per dotar les partides que en el balanç han quedat congelades. “I si aleshores no els podem utilitzar?” En aquesta línia es va expressar Roger Cumeras (Capgirem), lamentant que no es dotin partides de subvencions per a persones i entitats però no se’n toquin de més altes com les d’algunes fires. Carme Tena (PSC) va destacar que el pressupost “s’allunya de les polítiques que creiem necessàries, sobretot en habitatge”. En la rèplica, Núria Homs va defensar que el govern municipal “no es gastarà els estalvis sense solta ni volta”. L’alcaldessa, Anna Erra, va assumir el compromís de complir amb totes les partides que han quedat sense dotació.
