Davant l’atenta mirada del prop del centenar de persones que omplien la Sala de la Columna i notant el pes de la història de la ciutat envoltat dels retrats dels Vigatans Il·lustres, Albert Castells (Junts) va ser escollit alcalde de Vic aquest dissabte al migdia. Ho va fer rebent el suport de 10 regidors –els vuit de la seva formació i els dos d’Ara Pacte Local–, per tant, sense assolir la majoria absoluta d’11 regidors i entomant el càrrec com a cap de llista de la força més votada. Amb un consistori fragmentat –les 21 cadires del ple es repartiran entre set formacions– i reptes importants per la ciutat, tot indica que els equilibris per arribar a acords marcaran la política vigatana dels propers quatre anys.
La sessió de constitució de l’Ajuntament de Vic té diversos ingredients de ritual iniciàtic. En primer lloc, l’emplaçament, ja que s’abandona la petita sala de plens per situar-se a la solemne Sala de la Columna, un espai que ja formava part de la casa de la ciutat original del segle XIV. L’estança, vestida de gala, va començar a rebre regidors i convidats ben bé una hora abans de l’inici de l’acte. L’arrencada de la constitució va deixar la primera imatge remarcable: la renúncia del regidor socialista, Miquel Ylla, va fer canviar la formació de la mesa d’edat, l’òrgan que, amb el suport de la secretària municipal, presideix el primer plenari del mandat. Al costat de l’urna de vidre històrica per escollir alcalde –un altre element de ritual–, s’hi van asseure plantejaments antagònics per la ciutat: Carla Dinarès (CUP), com la regidora més jove, i Josep Anglada (SOMI), com el de més edat.
Després de passar llista, va ser el moment de la prometença o jurament dels 21 regidors. Cada grup va optar per una de particular: Junts i Ara Pacte Local van prometre treballar per una Catalunya “políticament lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i territorialment equilibrada”. En aquesta voluntat hi va coincidir ERC, afegint el “compromís” de fer-ho “amb els valors de la república catalana”. La CUP va “acatar”, la normativa vigent, i va assumir el compromís de “no cedir ni un pam” contra aquells que volen dirigir l’odi del poble “cap a les discriminades, les excloses i les minoritzades, i no contra els causants de la misèria”. Arnau Martí (ECP) no va voler renunciar a “enderrocar la monarquia i assolir la república”. El PSC va expressar un sintètic “sí, ho prometo”, mentre que Anglada va ser l’únic que va jurar el càrrec, apel·lant al compromís amb Déu i posant per testimoni “els vigatans”. De nou, el simbolisme.
Sense sorpreses, Albert Castells va ser escollit alcalde i va rebre la vara de mans de la seva antecessora i actual presidenta del Parlament de Catalunya, Anna Erra. Ja assegut a la taula principal i com a màxim representant de la ciutat, Castells va haver d’apagar el primer foc fent valer la seva autoritat. En una sessió que va tenir com a música de fons la concentració que es feia a l’exterior convocada per Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) –les seves consignes se sentien clarament a dins la Sala de la Columna, on també es van veure cartells en contra de l’extrema dreta–, una senyora del públic va decidir contraatacar en el moment que Carla Dinarès (CUP) va prendre la paraula. I ho va fer entonant La Santa Espina i cridant que era “més catalana que els de la CUP”. La protesta d’UCFR, cal recordar-ho, era contra el feixisme i no per ser més o menys català. La Guàrdia Urbana va acompanyar la senyora a l’exterior de la sala.
En el seu primer discurs com a alcalde, Castells va voler recordar els orígens de la seva família, “com tants i tants vigatans, les arrels les tinc a fora de la ciutat”. En aquest sentit va dibuixar un Vic “que sempre ha sigut terra d’acollida i d’oportunitats”. Sense fer menció directa ni cap agraïment a Ara Pacte Local, Castells sí que va comentar la situació de govern en minoria amb la qual arrenca el mandat. L’alcalde va estendre la mà a la resta de forces democràtiques “per buscar acords que facin avançar la ciutat”, deixant clar que teixir complicitats haurà de ser una de les seves virtuts com a polític.
Pel que fa al projecte de ciutat, el nou alcalde va remarcar “la feina de planificació”, que s’ha fet en els últims anys, amb l’aprovació d’una desena de documents que van “des del POUM fins al Pla de Salut”. Castells va mencionar línies estratègiques com “la transició energètica”, l’adaptació de la ciutat al canvi climàtic, la transició cap a un model econòmic “circular, digital i tecnològic” així com fer front al repte demogràfic, “per mantenir la igualtat i la cohesió social”.
Com és tradició, la investidura va acabar amb el Ball de l’Àliga, bèstia de la cultura popular que a Vic només apareix en les ocasions més solemnes.
{{ comment.text }}