La Generalitat va fer pública divendres la llista de municipis on aniran a parar els 233 milions d’euros de la primera convocatòria del recuperat Pla de Barris i Viles. Són un total de 20 pobles i ciutats dels 83 que s’hi van presentar i l’únic d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès que hi figura és Vic. Aquesta és ja la tercera vegada que la ciutat es benefica de la iniciativa després dels plans del Remei (2005) i el Centre Històric i la Calla (2008). Si en la primera ocasió la subvenció va ser de 6.181.210,66 euros i en la segona, de 2.312.267,33 euros, aquesta vegada s’enfila fins als 15 milions d’euros per actuar a vuit barris del sud i el nord-est (el Remei, l’Estadi, la plaça d’Osona, la Serra-de-senferm, Santa Anna, l’Horta Vermella, la Calla, els Caputxins i part del carrer Sant Pere). L’Ajuntament hi aportarà 10 milions d’euros més, de manera que la inversió total a la ciutat en els propers cinc anys en el marc d’aquest projecte serà de 25 milions d’euros.
“És una grandíssima notícia i he de dir que ja l’estàvem esperant, perquè hi ha hagut molt bona feina en aquests últims sis mesos per fer possible aquest gran projecte”, assegurava divendres després de conèixer la resolució l’alcalde, Albert Castells. Vic és, a més a més, una de les tres ciutats catalanes que més diners rebrà de la Generalitat en aquesta primera convocatòria (vegeu columna de la dreta) i, “per tant, és molt positiu ja que teníem incertesa perquè érem molts els pobles i les ciutats que l’havíem sol·licitat”.
Castells recorda que el projecte el van impulsar l’equip de govern de Junts i Ara Vic amb el suport del PSC, però té clar que ara vol convocar tot el consistori de cara al gener per començar a desplegar-lo. El pressupost municipal del 2026 de l’Ajuntament vigatà ja preveu 2 milions d’euros per iniciar-lo i el primer que es vol fer és crear una oficina tècnica específica, que tindrà la seu a l’Adoberia del Gremi, i que centralitzarà la gestió de les actuacions comunitàries i urbanístiques. Més enllà de la part política i tècnica, també es vol comptar amb la participació de la ciutadania a través d’un consell de barri a cadascuna de les zones que en formen part, i un Consell de Barris que els aglutinarà a tots. “Segur que hi haurà alguna pròrroga, però nosaltres treballarem per esgotar el pressupost en els cinc anys previstos. La millor de les notícies seria que acabéssim els diners en aquest termini perquè voldrà dir que hem sabut fer la feina i la ciutat necessita la feina feta”, assegura l’alcalde.
El projecte vigatà, tal com ja va explicar EL 9 NOU, inclou 28 accions. En destaca la reurbanització de la carretera de Roda, incloent-hi la plaça de la Divina Pastora, i de l’eix que formen els carrers Soledat, Pare Huix i Mare de Déu de Lorda, així com el desdoblament del tram pendent de l’avinguda dels Països Catalans. També es rehabilitaran les Cavallerisses i l’antic edifici de la Pavicsa per convertir-lo en un espai dedicat a la formació professional, i l’altre gran pal de paller de la proposta vigatana són les subvencions per millorar habitatges i instal·lar-hi ascensors.
Per a la ciutat de Vic era especialment important obtenir el Pla de Barris en aquesta primera convocatòria, perquè el projecte es va presentar quan amb dades oficials la ciutat encara no superava els 50.000 habitants i podia optar a un finançament de la Generalitat del 60% i no del 50% com correspon a les grans ciutats del país. D’aquí que municipis més poblats que la capital d’Osona hagin obtingut finançaments més baixos.
Tot just coneguda la resolució de la primera convocatòria, la Generalitat ja ha avançat que preveu obrir la segona durant el primer semestre del 2026 i s’hi podran presentar tant els municipis que no hagin resultat escollits en aquesta primera edició com els que vulguin presentar els seus projectes per primer cop. Pels municipis de més de 20.000 habitants el límit pressupostari del projecte és de 25 milions, com en el cas de Vic, que va presentar un projecte de màxims, mentre que pels que estan per sota és de 12,5 milions. En aquest segon cas, però, el percentatge de finançament de la Generalitat és més alt i oscil·la entre el 70% i el 75% del pressupost total.
