Fer servir el català donarà punts a aquelles empreses que es presentin a un concurs públic de l’Ajuntament de Vic, com les clàusules ambientals. Aquesta és una de les contundents mesures que s’inclouen en el pla d’acció que acaba de presentar el consistori i que preveu més accions en els propers mesos i anys. Una d’aquestes també serà fer enquestes dels usos del català a les escoles, on es percep que ha anat a la baixa.
Una desena d’empreses es presenten a un concurs públic de l’Ajuntament de Vic per fer de controladors d’accessos al Mercat de Música Viva. Al final del procés només en queden dues a molt pocs punts de diferència: una que fa servir el català i una altra, que no. Per puntuació, acaba guanyant el servei aquesta última.
Això és una història ben real que a partir d’ara podria capgirar-se, ja que Vic tindrà en compte el català a l’hora de contractar una companyia o una altra. L’Ajuntament incorporarà clàusules lingüístiques als seus contractes públics per afavorir que es faci el servei en català. A més d’això, per primera vegada també tindrà eines perquè, en cas de no complir-se aquestes clàusules lingüístiques, es pugui rescindir el contracte.
Aquesta és una de les mesures que formen part del Pla d’Acció per la Llengua, que aquest dimecres es va presentar a la Sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic. Tal com explicava la primera tinent d’alcalde i regidora de Llengua, Bet Piella (Junts), fins ara des de Vic, a través de la comissió lingüística integrada per entitats i plataformes de defensa de la llengua, s’ha fet una “feina de seducció” per parlar el català.
Ara es vol passar “de l’època de la seducció a la militància activa”. I des de l’Ajuntament, tal com exposava Piella, es volen crear unes condicions i un ambient per tal que la ciutadania sigui “molt conscient que la defensa del català i la garantia dels drets lingüístics depèn de tots”. “Una cosa tan fàcil com és mantenir-nos en la nostra llengua està costant”, apuntava. L’objectiu de tot plegat és “encomanar consciència lingüística”, o sigui, interpel·lar els catalanoparlants perquè no canviïn de llengua.
Tal com destacava la regidora, “per més reglament que fem, si no som capaços que la ciutadania faci el clic no ens haurà servit de res”. Precisament posava d’exemple Andorra, on “hi ha una normativa molt clara però costa sentir català al carrer”.
POSAR-SE LES ULLERES DE LA LLENGUA
A més de tenir en compte el català en la contractació pública, al pla també s’hi preveuen altres mesures, com, per exemple, que les entitats que vetllin per la llengua tinguin més punts a l’hora d’optar a una subvenció o la posada en marxa d’una bústia de denúncia per a queixes i consultes específiques sobre la regulació de la llengua.
També es portaran a terme altres iniciatives com la creació d’un segell de responsabilitat lingüística, vídeos tutorials en català o trobades amb joves influencers. Tot això s’anirà desplegant en els propers mesos de mandat amb “contundència, fermesa i humilitat”.
Tal com subratllava Piella, “ens hem de posar les ulleres de llengua en tots els àmbits”, és a dir, a tot el consistori, més enllà d’unes “accions romàntiques des del punt de vista de la cultura”. Precisament, totes les regidories han de fer una anàlisi del seu modus operandi i si estan garantint els drets lingüístics.
“A tots els àmbits ens posem les ulleres del gènere o del respecte al medi ambient, ara toca les de la llengua”, reiterava. De fet, en els contractes públics ja existeixen clàusules de sostenibilitat ambiental. La intenció és, doncs, que les clàusules lingüístiques s’incorporin a l’ideari.
“Defensar la llengua, estimar el país” és el lema del pla d’acció. Està inspirat en la frase del pedagog Joan Triadú. De fet, el centre cívic que porta el seu nom –l’antiga biblioteca– serà l’epicentre de la Regidoria de Llengua.
VIURE AL 100% EN CATALÀ A VIC
Durant la presentació del pla, l’alcalde, Albert Castells (Junts), va subratllar que “Vic ha estat històricament bressol de catalanitat”, però que actualment està vivint un canvi de paradigma en el qual l’ús del català va a la baixa a la ciutat.
Per aquest motiu, es va constituir una Regidoria de Llengua a inicis de mandat. Ara per ara, no hi ha dades específiques que certifiquin aquesta percepció. Per això, el pla també preveu que es facin enquestes d’usos lingüístics a la ciutat i, en concret, a les escoles.
Malgrat això, Castells va proposar als assistents a la Sala de la Columna a fer una prova: viure en català a Vic. “Convidaria a tothom que provi de viure a Vic en català i que es passegi per comerços, bars i restaurants, vagi al metge, als jutjats… Feu la prova de viure al 100% en català durant un dia. Us trobareu que per primera vegada a la història en molts llocs no podeu viure en català a la ciutat de Vic”, subratllava.
Per tot plegat, remarcava que ens trobem en “un moment clau” per redreçar el rumb i que el català continuï sent “la columna vertebral de la cohesió social”. En aquest sentit, destacava que Vic té la voluntat de ser “referent al país amb el compromís amb la llengua”. “Estem convençuts que aquest pla d’acció ens ha d’ajudar a fer aquest canvi de rumb i poder continuar vivint plenament amb català el futur”, concloïa.
“Cal defensar els drets lingüístics sense complexos”
Després de la presentació del Pla d’Acció per la Llengua de Vic a la Sala de la Columna, la directora de Plataforma per la Llengua, Rut Carandell, va pronunciar la conferència “El dret a viure plenament en català”. Fent honor al títol de la xerrada, Carandell va posar l’accent en els drets lingüístics dels catalanoparlants i la necessitat de donar-los a conèixer, “ja que el seu coneixement fa que hi hagi més denúncies i així es pot actuar”. En aquest sentit, la conferenciant subratllava que “els drets lingüístics són drets humans i cal defensar-los sense complexos”.
