Vic, un laboratori de pactes

Després de 40 anys de govern de CiU-PDeCAT a Vic, la gran incògnita no serà només si els partits d’esquerres aconsegueixen la majoria necessària per portar l’alternança al consistori sinó també si seran capaços, en aquesta ocasió, de posar-se d’acord per governar. Tot i que s’han esvaït les diferències que hi havia entre ERC i Capgirem Vic, i que van ser l’escull principal per materialitzar el pacte d’esquerres d’ara fa quatre anys, les relacions són tenses amb els altres dos grups d’esquerres del consistori. El suport que el PSC i Vic per a Tots han donat al PDeCAT durant aquest mandat i les diferències ideològiques en la política nacional han deixat esquerdes importants entre els partits d’esquerres independentistes i els unionistes. Amb l’actual context polític nacional es fa difícil, per exemple, imaginar-se un govern on convisquin Capgirem i el PSC. Responsables d’una i altra formació així ho expressen en privat. En canvi, el PDeCAT d’Anna Erra, amb només nou regidors, ha demostrat durant aquests quatre anys sentir-se còmode pactant el dia a dia de la ciutat amb el PSC i Vic per a Tots –amb qui no coincideix ni en l’eix ideològic ni el nacional– però també amb Capgirem i ERC per donar suport al procés d’independència. Partint de la hipòtesi que el 26 de maig cap partit aconsegueixi la majoria absoluta –CiU governa a Vic en minoria des de fa 24 anys i la resta haurien de doblar els resultats aconseguits– la capacitat de poder teixir múltiples aliances més enllà dels propis eixos esquerra-dreta i independentista-unionista pot ser decisiva. Tot i el desgast de quatre dècades de govern del mateix partit a Vic, l’equip d’Anna Erra, que es presentarà sota el paraigua de Junts per Catalunya, va aconseguir el 2015 recuperar un dels dos regidors que va perdre el 2007 i el 2011 Josep M. Vila d’Abadal. El 35,4% dels vots obtinguts per Erra estan molt lluny, però, dels percentatges del 50% que CiU aconseguia a Vic durant la dècada dels vuitanta i principis del noranta. Caldrà veure si el canvi de candidat d’ERC –Maria Balasch agafa el testimoni de Joan Ballana– afecta o no en els resultats dels republicans. Ballana, el 2015, va aconseguir uns resultats espectaculars, els millors d’ERC a la història de la ciutat, amb un 20,77% dels vots, que li van donar cinc regidors i va situar el seu partit en la primera força de l’oposició. El creixement del vot de Capgirem-CUP sembla que encara no ha tocat sostre a Vic. Ha passat dels 605 vots obtinguts el 2003 –el primer cop que es presentava i que no va acabar aconseguint representació– als 2.517 (16,93%) de fa quatre anys i que, amb quatre regidors, ja és la tercera força del consistori. Capgirem encara no ha escollit el seu cap de llista. Fa quatre anys va ser Joan Coma, perseguit per l’Audiència Nacional en un dels primers embats judicials contra el procés d’independència i que ha renunciat a fer el salt a la política nacional. No ha dit si optarà a ser reelegit per l’assemblea. Es manté la incògnita. El PSC, que havia arribat a ser la segona força de l’Ajuntament amb cinc regidors i uns 3.000 vots, va obtenir només un regidor (1.003 vots) el 2015. Carme Tena substituirà, com a cap de llista, Benjamí Dòniga, que a mig mandat va deixar el partit i va acabar al grup mixt. Tot i que l’assemblea ho ha de ratificar, tot apunta que Arnau Martí tornarà a ser cap de llista dels hereus d’ICV. Si fa quatre anys portaven el nom de Vic per a Tots, ara ho faran amb una marca més coneguda, la de Vic En Comú-Podem. La figura de Martí ha guanyat protagonisme des que el 2016 va firmar un pacte de governabilitat amb el PDeCAT que, malgrat les dures crítiques que això li ha suposat des dels partits d’esquerres, li ha permès presentar-se ara amb una llista de projectes del seu programa executats gràcies a l’acord. Caldrà veure també si Josep Anglada i la seva Plataforma Vigatana, que porta 16 anys amb representació al consistori, confirma el seu estancament. El partit xenòfob, que va ser la segona força a Vic de 2007 a 2015 (gairebé 3.000 vots i quatre i cinc regidors), es va quedar amb un sol representant i 836 butlletes. Anglada, molt crític sempre amb el que ell anomena la casta política, concorrerà per cinquena vegades a les eleccions. A tot això caldrà veure l’impacte que podria tenir la irrupció de Ciutadans. El partit d’Albert Rivera i Inés Arrimadas ha assegurat que presentarà llista. De fet ja fa mesos que hi estan treballant. Igual que el PP, que també vol tornar a presentar candidatura a Vic, no han anunciat el cap de llista. En les eleccions del 21-D, la formació taronja va obtenir 2.899 vots. Cal tenir en compte que en aquelles votacions, molt polaritzades, va votar el 82,5% del cens vigatà i en les municipals acostuma a ser del 60%. Però si els resultats es repetissin ara, Ciutadans tindria entre quatre i cinc regidors. L’escenari canviaria radicalment. I la política de pactes que s’ha vist fins ara, segurament també.

Vic, un laboratori de pactes

L’Esquirol vol acabar el camí de la Casa de l’Hora

“Ha estat un plaer, però no aniré a cap candidatura, me’n torno a casa”

Neix l’Ateneu Popular de Vic com a punt de trobada per al moviment popular i independentista

“A Catalunya no solucionem els problemes fins que ja són molt grossos”

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Mor Joan Capdevila, corresponsal històric d'EL 9 NOU al Moianès

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província